El bisbe investigat per pederàstia va aprovar el 2020 un protocol contra els abusos sexuals que proposa "passar a l'acció" fins i tot amb el delicte prescrit
"Fins i tot en el cas que l'acusat hagi mort o el delicte hagi prescrit, cal tenir en compte que les víctimes mereixen el reconeixement del seu dolor", es pot llegir al document que va signar Rafael Zornoza

Sevilla-
El bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, investigat pel Vaticà arran d'una denúncia per agressions sexuals continuades quan era sacerdot a Getafe als anys noranta, va aprovar i publicar el 4 de juny de 2020 un protocol contra els abusos sexuals. En aquest document s'hi recull el següent: "De poc serveixen les paraules si no van acompanyades d'accions que les avalin i els donin credibilitat. Fins i tot en el cas que l'acusat hagi mort o el delicte hagi prescrit, cal tenir en compte que les víctimes mereixen el reconeixement del seu dolor i, per tant, també en aquests casos cal passar a l'acció, per molt dolorós que pugui resultar de vegades."
A continuació, afegeix: "De la mateixa manera, hem d'atendre els acusats, tant si es confirma l'acusació com si no. En el primer cas, ens correspondrà acompanyar el seu camí de redempció, i en el segon, col·laborar en la recuperació del seu bon nom i credibilitat si s'han vist danyats, i fins i tot en la reparació del dany psicològic que hagin pogut patir."
Això es pot llegir a la pàgina 42, a l'apèndix u del protocol, on s'exposa, en deu passos, què s'ha de fer davant un possible cas d'abusos a menors en un centre educatiu catòlic, parròquia, moviment o institució religiosa. El punt vuitè porta per títol "actuar", i és allà on es plantegen aquestes idees.
El document aprovat per Zornoza concreta les normes i indicacions donades per la Santa Seu durant el papat de Francesc i per la Conferència Episcopal Espanyola, i porta per títol Protocol de prevenció i actuació davant els abusos sexuals a menors i persones vulnerables i codi de bones pràctiques per a ambients sans i segurs a l'Església. Estableix expressament que té "caràcter vinculant per a tots aquells que tinguin qualsevol tipus de responsabilitat personal o institucional en el tracte amb menors o persones vulnerables en els ens canònics dependents de la Diòcesi de Cadis i Ceuta."
Cas prescrit
El cas pel qual s'investiga Zornoza ha prescrit, en efecte, per a la justícia ordinària, però continua obert en un procés canònic al tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica a Espanya, que podria comportar l'expulsió del bisbe de l'Església en cas de ser declarat culpable.
En un comunicat enviat als mitjans després que El País avancés la investigació vaticana, el Bisbat de Cadis va afirmar que "les acusacions que es fan, referides a fets que van tenir lloc fa gairebé trenta anys, són molt greus i, a més, falses."
La diòcesi va expressar la seva "plena confiança en la justícia" i va assegurar que col·laborarà "en tot allò que sigui requerit", alhora que va recordar "el respecte a la presumpció d'innocència que assisteix totes les persones". També va indicar que no farà "posteriors declaracions fins a conèixer la decisió del tribunal eclesiàstic."
"Versemblança"
L'arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, va afirmar aquest dimarts que el fet que el Vaticà hagi decidit investigar Zornoza és perquè "hi ha d'haver versemblança". Aquest terme, "versemblança", va ser el mateix que va utilitzar dilluns Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). "La valoració personal que jo faig sempre és de dolor davant un esdeveniment així. El fet que la Santa Seu hagi iniciat la investigació significa que concedeix una versemblança a l'acusació", va dir Argüello.
El protocol que va aprovar Zornoza a Cadis té també un segon apèndix en què s'estableix què s'ha de fer "en el cas d'abusos sexuals per part de clergues i religiosos". Bàsicament, s'estudia la denúncia i, si aquesta presenta indicis de "versemblança", s'obre una investigació.
Al protocol del Bisbat de Cadis es defineix així "aquest judici de versemblança": "Es refereix a la naturalesa de la denúncia i no prejutja en cap cas la condició de l'acusat. Tanmateix, en qualsevol moment de les actuacions, el bisbe, per prevenir l'escàndol, protegir la llibertat dels testimonis o garantir el bon desenvolupament del procés, pot imposar mesures temporals de caràcter cautelar, com ara prohibir al clergue acusat l'exercici del ministeri o del seu càrrec, imposar o prohibir la residència en determinats llocs, o fins i tot prohibir-li la participació pública a l'Eucaristia. Aquestes mesures es poden imposar mitjançant precepte des del moment d'inici de la investigació preliminar."
El protocol de Zornoza afegeix: "La presumpció d'innocència sempre ha d'estar garantida, tot protegint la reputació del sospitós. Excepte si hi ha raons serioses per al contrari, el sospitós és informat amb promptitud dels càrrecs que se li imputen per tal que pugui defensar-se'n. Se l'invita a fer ús de l'assistència de consultors civils i canònics. També se li oferirà assistència espiritual i psicològica. Quan hi hagi motius per creure que els delictes es poden repetir, es prenen sense demora les mesures de precaució adequades."
Segons ha publicat El País, el Vaticà i l'Església espanyola han mantingut durant quatre mesos —des que es va rebre la denúncia— en el càrrec i en contacte amb menors el bisbe Zornoza.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.