Público
Público

BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA "L'habitatge és un dret, no una mercaderia"

Milers de manifestants surten als carrers de Barcelona per assenyalar la necessitat que els governs actuïn contra les lleis que "permeten" els desnonaments i l'especulació amb l'habitatge, en una jornada que ha comptat amb mobilitzacions similars a 35 altres ciutats d'Europa.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Manifestació en defensa del dret a l'habitatge, al centre de Barcelona. PÚBLIC

"Si hi ha un salari mínim, per què no un lloguer màxim?" El moviment de protesta contra l'especulació immobiliària i els preus abusius de l'habitatge explica amb frases com aquesta la necessitat de regular la relació entre propietaris dels immobles i les persones llogateres. "Com és possible que sigui acceptable un salari de mil euros i que un lloguer de 600 es consideri raonable?"

Aquesta realitat, evidentment representa un problema greu per a una part significativa de la ciutadania, però la realitat sovint és més dura, perquè tot sovint hi ha persones que es veuen obligades a abandonar la casa on viuen, perquè el propietari decideix pujar el lloguer a un nivell que els resulta impossible d'assumir o perquè l'immoble ha caigut en mans d'un "inversor" decidit a fer fora tots els inquilins.

Per això aquest moviment reclama, a més, un parc d'habitatge públic que garanteixi el dret a viure en condicions dignes sense sotmetiment a les condicions dictades pel mercat. "L'habitatge és un dret i no una mercaderia amb la qual especular", assenyala.

Unes 5.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han sortit aquest dissabte a carrers del centre de Barcelona per expressar aquestes reivindicacions i manifestar-se en contra els "lloguers abusius", en una marxa de protesta encapçalada per una pancarta amb el lema 'Punxem la bombolla'. Una convocatòria que ha estat recolzada per més de 40 entitats barcelonines.

Amb aquesta iniciativa s'ha plantejat la necessitat d'actuar contra les lleis que "permeten" els desnonaments i l'especulació amb l'habitatge, en una jornada que ha comptat amb mobilitzacions similars a 35 altres ciutats d'Europa com Madrid o Londres.

La marxa de Barcelona ha arrencat a les 18 hores als Jardinets de Gràcia i ha baixat pel carrer Pau Claris fins a la plaça Catalunya. Entre els manifestants hi havia dirigents com el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, regidors com Josep Maria Montaner, diputats de Catalunya En Comú Podem (CECP) al Parlament, com Jéssica Albiach, Susana Segòvia i David Cid, l'eurodiputat Ernest Urtasun, activistes com Iolanda Fresnillo o Diosdado Toledano, així com membres del col·lectiu de 'Les Kellys', de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH), representants de la Federació d'Associacions de Veïns i del Sindicat de Llogaters, entre altres entitats.

'Ni un pas enrere contra Blackstone', 'L'únic terrorista és Idealista', 'No són suïcidis són assassinats', 'S'acabaran les fiances per llogar', "si ens tanqueu portes, rebentarem panys", es podia llegir en les pancartes.  'Què passa, què passa, que no tenim casa', cridaven un cop més els manifestants, molts d'ells vestits amb la samarreta verda de la PAH.

165 desnonaments diaris

Els convocants han alertat que a Espanya va haver-hi en el 2018 una mitjana de 165 desnonaments diaris, un cada cinc minuts, i han apuntat que Catalunya és la comunitat que els lidera.

Han exigit mesures polítiques fiscals per adequar els lloguers a les rendes i perquè els contractes de lloguer no es puguin acabar de forma injustificada ni unilateral: "S'han de renovar automàticament tret que el propietari demostri que necessita l'habitatge per a ús personal o d'un familiar".

Han demanat l'expulsió els fons voltors, que es beneficien d'un tractament fiscal privigiat i han protestat pel fet que el Govern central hagi renunciat a l'aprovació de mesures de protecció del dret a l'habitatge.

Deixen que aquest fons "especulin massivament", denuncien, i per evitar-ho reclamen que els contractes de lloguer siguin gestionats per oficines d'habitatge i l'Ajuntament.

Els convocants han denunciat els "93.000 desnonaments que es van produir en el 2018 i que es continuen produint aquest 2019", segons les seves dades.

El Sindicat de llogaters ha assegurat que "125.000 persones es troben en llista d'espera per a un habitatge social", tot remarcant que entre els països de  l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a l'Estat espanyol és  on es destina un percentatge més alt dels ingressos familiars a pagar el lloguer, fins el 40%.