Público
Público

De Borrell a Batet: el Govern de Pedro Sánchez manté les distàncies amb Catalunya 

Sánchez ha fet públic algun dels noms que ocuparan els Ministeris del seu Govern, format majoritàriament per dones. L'executiu estarà format per alguns socialistes destacats durant els mesos de més tensió política entre Catalunya i Espanya. Els partits independentistes critiquen l'aposta del nou executiu i es mantenen prudents. 

Pedro Sánchez i Josep Borrell. EFE/Quique García

Pedro Sánchez comença a traçar les línies del projecte socialista per a Catalunya. El nou executiu, que havia d’iniciar una nova etapa de negociacions per destensar les relacions entre el govern Torra i Madrid, aposta per cares que han tingut un paper pronunciat durant els mesos de més tensió política. De moment, els gestos a les promeses de diàleg són tímids i venen acompanyats per les veus més dures contra el procés independentista. El màxim exponent d’aquest binarisme el representen els catalans: a la cartera d’Administracions Públiques, Meritxell Batet, socialista de tarannà moderat; al ministeri d’Exteriors, Josep Borrell, participant destacat en alguns actes de Societat Civil Catalana.

Més enllà de Batet, sembla que Sánchez no ha volgut renunciar a la fermesa en relació a l'independentisme, després de quedar-se durant mesos al marge de la batalla per l'ofensiva contra l'independentisme que s'havien disputat Ciutadans i el Partit Popular. El nou president del Govern espanyol vol convèncer sobre la seva aposta per la unitat amb noms com la nova vicepresidenta i ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, que va negociar el suport dels socialistes a l’article 155 -amb el matís que van obtenir del PP l'exclusió de TV3 de la intervenció-, o l’encarregada d’Hisenda, Maria Jesús Montero, que cobrirà la quota susanista que Sánchez havia de portar a la Moncloa. L’equilibri territorial no impedeix una aposta determinada sobre el conflicte territorial. 

Els partits independentistes ja han expressat el seu escepticisme respecte el que això suposarà per seure a taula i arribar a port. La portaveu d’Esquerra, Anna Caula, ja ha dit que els republicans no són "gaire optimistes": "No és la millor manera de començar, però actuem amb el seny d’esperar a veure les polítiques que ens proposen", ha dit des del Parlament. L’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també s’ha pronunciat sobre els reptes de Sánchez amb Catalunya i els presos polítics: "Mentre aquesta llibertat [dels presos] no sigui possible, esperem que el nou Govern de l’Estat faci el que sigui possible perquè aquestes persones puguin ser a presons catalanes".

Via Borrell vs. Via Batet

Són les dues cares de la mateixa moneda. Un forma part de l’estructura més tradicional del socialisme i l’altra comença la seva carrera al partit passats l'any 2000 com a independent. Josep Borrell és exministre d’Obres Públiques i Urbanisme (l’actual Foment) en els governs de Felipe González. Va intentar liderar el partit un cop González es va retirar, però l'esclat d'un cas de frau fiscal d’un dels seus homes de confiança el van obligar a apartar-se de la carrera per la Moncloa. Després d’això, Borrell s’ha dedicat a la política comunitària: va ser representant d’Espanya en la convenció encarregada de redactar la constitució europea, l’any 2002, i el 2004 va liderar la candidatura per la presidència al Parlament Europeu, fruit de l’aliança entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu, que va guanyar.

Per la seva banda, Meritxell Batet comença la seva carrera com a independent, i no és fins el 2008 que s’afilia al PSC. El gruix de la seva trajectòria, com en el cas de Borrell, s’ha desenvolupat a Madrid: diputada al Congrés del 2004, es presenta a les eleccions generals del 2015 com a número 2 per Madrid –després de Pedro Sánchez- i el 2016, es torna a presentar com a primera de llistes per Barcelona a les generals del juny del 2016. Batet s’ha mantingut en l’òrbita sanchista d’ençà que aquest ha entrat a la primera línia del partit, fidel al "no és no" contra Rajoy que va dur a l’actual president del Govern espanyol fora de la secretaria general del partit temporalment. També és una de les dones de confiança del líder del PSC, Miquel Iceta.

Les posicions dels dos representants catalans a l’executiu respecte el conflicte català són notablement diferents. Borrell ha sortit al faristol de manifestacions espanyolistes convocades per Societat Civil Catalana, com ara la del passat 8 d’octubre, una de les més massives. Les seves intervencions estan marcades per un discurs d’alt voltatge escudat en l’europeisme: ha assenyalat la bandera de la Unió Europea per enaltir-la com "la nostra estelada" i ha demanat a Puigdemont que no porti Catalunya "al precipici". ,

La més polèmica és la que va enunciar en un míting del PSC de cara el 21D, on afegia una nota de bel·ligerància al discurs enarborat per Miquel Iceta : "Està bé això de cosir les ferides. És veritat, aquesta és una societat ferida i s’ha de sanar. Però abans de tancar les ferides, s’han de desinfectar". L'expresident cessat, Carles Puigdemont, ha criticat el nomenament de Borrell fent referència a aquesta cita a les xarxes socials:


En canvi, Batet ha estat una de les veus crítiques socialistes amb el tarannà del Govern popular: "L’aproximació que ha fet Rajoy amb Catalunya ha consistit simplement a no fer-ne referència o en obrir la via judicial" deia davant la premsa setmanes abans d’aquest nomenament. Les seves posicions, en sintonia amb el catalanisme socialista moderat, contrasten amb la dels seus companys. Com a ministra d’Administracions Públiques s’encarregarà de dinamitzar el debat territorial en aquesta nova fase; el seu perfil sembla ser un missatge amable pel Govern Torra.

Calvo i el 155

Pel que fa al conflicte català, el tercer nom a destacar del Govern Sánchez és el de Carmen Calvo, futura Ministra d’Igualtat –cartera creada per José Luis Zapatero, relegada a secretaria d’Estat després de la crisi i suspesa amb l’arribada al poder del PP- i vicepresidenta. Calvo va ser la veu del PSOE durant la negociació del suport socialista al 155. En aquell moment, es va fer sentir per justificar la intervenció de l’autogovern català davant la posició "no neutral" de les institucions catalanes, el Govern i els mitjans de comunicació. La socialista va pactar donar suport a la iniciativa del PP a canvi que el 155 no impliqués la intervenció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Carmen Calvo també forma part de l’antiga guàrdia socialista. Va ser ministra de Cultura durant el Govern Zapatero que va iniciar les gestions del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, una demanda històrica de la Generalitat. D’origen cordovès, és una de les socialistes andaluses que es va posicionar a favor de Sánchez en front a Susana Díaz, com també ho va fer amb Carme Chacon quan es disputava el lideratge amb Pérez Rubalcaba. El seu paper al capdavant del Ministeri d’Igualtat tindrà com a major repte l’aplicació del Pacte contra la Violència de Gènere i les 214 mesures que inclou. De moment, el Govern Sánchez compleix amb la política de quotes, amb sis dones i dos homes confirmats.

La incògnita del Corredor Mediterrani

Un dels altres noms destacats és el de José Luis Ábalos, molt proper a Sánchez i una de les peces clau per la tirada endavant de la moció de censura contra Rajoy. A banda de seguir controlant la secretaria d’Organització del partit, com ha fet fins ara, Ábalos ocuparà el Ministeri de Foment. La seva carrera comença a l’Ajuntament de València, on va ocupar un escó durant 10 anys, des del socialisme més esquerp amb el catalanisme, pel que guarda distàncies amb Ximo Puig. Durant els últims dies, ha fet declaracions d’obertura tímida al diàleg amb Quim Torra, sempre condicionat a una "tornada a la normalitat".

També caldrà veure si el nomenament d'un valencià a Foment serveix o no per desbloquejar el Corredor Mediterrani. Aquesta és una infraestructura llargament exigida des de Catalunya, i el retard en la seva execució -i l'amenaça de fer-lo passar per Madrid- ha format part del memorial de greuges del sobiranisme. Però també els partits i actors econòmics valencians -de tots colors- han coincidit els darrers anys a exigir aquesta infraestructura clau.

El que no es podia permetre Pedro Sánchez era ocupar la Moncloa sense una representació d’un dels feus del socialisme a l’Estat, el PSA de Susana Díaz. Aquest paper el representa la propera Ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, que ja va ser consellera de Salut durant el govern de Manuel Chaves i Jose Antonio Griñán. Les posicions del susanisme respecte el conflicte català són conegudes per apropar-se a les posicions més dures dels altres partits constitucionalistes.

El Govern Sánchez ja està gairebé tot tancat. Com ja era d’esperar, la fins ara mà dreta de l’actual president, Margarita Robles, ocuparà el ministeri de Justícia. La seva carrera professional l’avala: va ser la primera dona a arribar al Tribunal Suprem, i va ser nomenada secretària d’Estat de Justícia i Interior durant la legislatura de Felipe González, just després de l’escàndol dels GAL. Des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va aliar amb la dreta judicial per enfrontar-se a Baltasar Garzón.

De les polítiques econòmiques se n’encarregarà Nadia Calviño, un perfil tècnic provinent de la Direcció General de Pressupostos de la Comissió Europea. Amb aquest nomenament, Sánchez podria estar donant un missatge de complicitat a l'ortodòxia europea, allunyant-se d’un govern a la portuguesa pel que fa a polítiques socials. Pel que fa a Energia, Medi Ambient i Canvi Climàtic –un ministeri que encara no té un nom definitiu-, el càrrec ministerial aniria per Teresa Ribera, Directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC) entre 2004 i 2008 i actual directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals. Durant el seu mandat a l’OECC, es va aprovar el projecte Castor, i va ser ella qui va firmar la declaració d’impacte ambiental que autoritzava l’obra. Cap càrrec polític va ser imputat per aquests fets.

L’últim nom que ha transcendit aquesta mateixa tarda ha estat el de Carmen Montón, designada per Sánchez com a ministra de Sanitat. Montón ha abanderat la revisió del sistema públic de la gestió privada dels hospitals valencians, l’anomenat “model Alzira”, impulsat des del Partit Popular.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?