Público
Público
joventut

El botellot, ni nou ni extraodinari però única opció en pandèmia: "Com que no hi ha festa, qualsevol cosa que trobis està bé" 

S'han succeït durant l'estiu per tot Catalunya però el màxim exponent ha estat aquest cap de setmana per les festes de la Mercè, a Barcelona, on es van arribar a concentrar 40.000 persones. La falta d'altres opcions d'oci, tant discoteques com festes populars, n'és un dels motius. Els experts assenyalen que la violència i aldarulls generats no són excepcionals en el transcurs d'actes multitudinaris i insten a parar atenció a la realitat dels joves

El botellot a la platja del Bogatell de Barcelona, la matinada del 26 de setembre de 2021.
El botellot a la platja del Bogatell de Barcelona, la matinada del 26 de setembre de 2021. Jordi Pujolar / ACN

Els botellots multitudinaris dels últims dies, sobretot els de la Mercè, però també el de la Universitat Autònoma de Barcelona i d'altres repartits arreu del territori, han acaparat titulars, però no es tracta d'un fenomen nou ni estrictament vinculat a la pandèmia. La falta d'altres opcions d'oci, degut a les restriccions encara vigents, és un factor important per explicar-los, però la realitat és que, cada any, milers de joves s'han congregat per la Mercè tant a l'avinguda Maria Cristina com a la platja del Bogatell per beure, ballar i xerrar, com han fet enguany. "Crec que hi va haver una mica d'ingenuïtat per pensar que no hi hauria botellot a la Mercè, quan s’ha fet tota la vida", diu Laura Grau, comunicadora i youtuber. "El que anomenem joventut ha utilitzat aquesta forma de relacionar-se en diferents moments i per diferents motius", afegeix Jordi Mir, professor universitari i expert en ètica, filosofia moral i moviments socials.

El botellot no és un fenomen nou ni estrictament vinculat al tancament de l'oci nocturn

El Joan (nom fictici), de 20 anys, va anar divendres a plaça Espanya amb un grup d’amics des de Tarragona. Li havien dit que hi hauria festa a plaça Espanya o a Bogatell, escenaris clàssics de la Mercè, i a les vuit del vespre de divendres el grup es va encaminar cap a la ciutat en un tren amb ambient festiu que, assegura, anava ple de gent que s'hi dirigia. "Jo he complert bastant el tema Covid. Ara no sé si és que ja estem cansats, suposo que les vacunes ens han fet relaxar… Sembla una mica inconscient, però tenim ganes de festa", explica per telèfon a Públic

Les alarmes van saltar pels aldarulls que hi va haver sobretot la nit de divendres, amb 20 detinguts i 43 ferits després que 40.000 persones es congreguessin a plaça Espanya.  Que es produeixin aldarulls en el transcurs d'un botellot, com en qualsevol acte multitudinari, no és excepcional. Mir en recorda un el 2006 a la zona del Raval que es va convocar per SMS i que va acabar amb 54 detinguts. Precisament pel fet que ja existís fora del context de la pandèmia, l’investigador rebutja que el tancament de l’oci nocturn actual en sigui el principal factor explicatiu. Hi ha molts elements que provoquen que sigui més "espectacular", arribant a congregar tants milers de persones. La limitació de les opcions d’oci nocturn actual, la situació de festa major amb restriccions i els llargs mesos de tancament han afavorit aquest escenari. "L’obertura reduïda després de mesos de tancament col·lisiona amb les ganes de festa", afirma Mir.

"Arriba un moment que crec que ja no pots controlar la gent, ja no es pot. La gent ha petat una mica", diu el Joan, i parla d'altres països que sí que permeten més obertura de l’oci nocturn. Des de fa una setmana, a Catalunya les discoteques amb espais exteriors poden obrir, però amb les restriccions d’aforament les entrades s’acaben ràpid. "No hi ha massa opcions i la gent acaba fent botellot. No era massa el meu ambient, però com que no hi ha festa, qualsevol cosa que trobis està bé". Per ell, el millor va ser poder-se trobar amb gent coneguda, i explica que hi havia moltes persones més joves que ell, que segurament encara no havien començat a sortir de festa quan va començar la pandèmia.

Sense oci alternatiu

Més enllà del tancament de l’oci nocturn, aquest estiu no s’han pogut celebrar tampoc la majoria de festes populars autogestionades pels barris, associacions de veïns o de joves. Es tracta de celebracions "col·lectives" que contrasten amb la "individualitat" del botellot, diu Grau. "No hi ha un terme mig d’oci comunitari, de celebracions com són les festes de barri, Sant Joan o Cap d’Any, obertes a tothom", afirma la comunicadora, que considera que aquest "oblit" de l’oci alternatiu no ha arribat de nou amb la pandèmia. "La joventut dels pobles ha sigut molt oblidada, i amb la pandèmia i l’aïllament, encara més". Tot i això, a principis d’estiu sí que es van autoritzar grans festivals com el Canet Rock, el Cruïlla i el Vida, que més tard es va demostrar que havien disparat el risc de contagi entre els assistents. "No s’ha prioritzat allò que no donava beneficis econòmics, encara que n’aporti de socials", lamenta Grau.

Tot i l'autorització de festivals multitudinaris, no s'han pogut celebrar la majoria de festes populars

Pel que fa als episodis de violència i aldarulls durant els botellots, la pandèmia ha accentuat, segons la comunicadora, la "falta de consciència col·lectiva comunitària", fomentant un aïllament de la comunitat que "porta a l’incivisme que hem vist, tot i que és excepcional i no es dona habitualment quan la gent queda per beure al carrer". La violència i robatoris, tanmateix, no són excepcionals en el context de l'oci nocturn: "Això passa sempre a les portes de les discoteques, per tant no té cap sentit que es demani que obrin per evitar-ho".

Mir hi coincideix, i apunta a què sempre hi ha tensió entre cossos policials i concentrats, ja sigui en botellots, concerts o celebracions esportives, i acaba desembocant en confrontació. D’altra banda, l’investigador apunta que actualment podria haver augmentat l’animadversió dels joves cap a la policia per diferents motius, com que els hagin vist fent pràctiques repressores en manifestacions.

Els joves, estigmatitzats

L'estigmatització dels joves no és un fet nou, però sí que hi hagut moments de la pandèmia en què s’ha aguditzat, com durant l’estiu amb l’escalada de contagis. Mir apunta que aquest assenyalament pot generar que "tinguin una resposta que pot no ser la desitjable", i afirma que "estem creant una imatge dels joves, prenent la part pel tot". Grau apunta que és "una tendència general que la pandèmia ha demostrat", però que els joves sempre han estat "el blanc fàcil" per les generacions de més edat. "És un atac que sempre s’ha rebut, però s’accentua en temps de crisi, hi ha més incomprensió".

Més enllà d'això, Mir remarca que els botellots són la forma d’oci "més barata" i per tant atreu tot tipus de perfils, també alguns travessats per "certes situacions de vulnerabilitat o manca d’expectatives considerable". "Les condicions vitals, educacionals i laborals que estan vivint part important de la nostra comunitat, particularment els joves, és una realitat de la qual no s’està parlant", assenyala. La manca d’alternatives d’oci i les dificultats com a societat per gestionar l’espai públic són altres motius que s’afegeixen a la qüestió.

La picabaralla política que s’ha produït després dels fets, amb declaracions creuades entre Govern municipal i oposició, no solucionarà la qüestió i desvia l’atenció, lamenta Mir. Precisament aquest dimecres s'ha celebrat un ple extraordinari a l'Ajuntament de Barcelona que ha rebutjat reprovar la gestió del govern d'Ada Colau. La proposta d'ERC i JxCat no ha prosperat ja que els dos grups del govern, Barcelona en Comú i el PSC, hi han votat en contra, i la resta de l'oposició s'ha abstingut. Mir assenyala que els botellots són un fenomen que no només s’ha donat a Barcelona, sinó en municipis de tots els colors polítics. "Hem d’intentar veure què ens expressen els botellots, ens parlen però potser no ho acabem d’entendre", apunta. Escoltar les persones que hi eren i les seves necessitats és un pas important per a resoldre les mancances que els afecten, conclou.