La comissió Per un Finançament Just, conformada pels sindicats CCOO PV i UGT-PV, la patronal CEV i els partits polítics PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans, han reactivat aquest matí les accions per reivindicar un nou finançament per al País Valencià. I ho han fet mitjançant una cadena humana que ha anat des del Palau del Temple, seu de la delegació del Govern espanyol, fins a les Torres dels Serrans, el lloc on va concloure la manifestació celebrada fa dos anys.

Al llarg de 600 metres, centenars de persones han tornat a exigir "una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite als valencians i les valencianes uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies". Alhora, s'han reclamat un repartiment de les inversions que atenga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor al País Valencià i que es dediquen una quantitat de recursos ajustada al pes poblacional.

En la lectura del manifest, els convocants han insistit a assenyalar la situació actual com de "fallada". De fet, han reconegut que, fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia el País Valencià. Les dades corroboren que, aquest mateix any, cada valencià rebrà 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l'Estat, o 839 menys que l'autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10 i un 29 per cent menys de recursos, respectivament. La plataforma ha considerat d'"insòlita" la situació: si se sumen infrafinançament i infrainversió, la discriminació puja fins als 1.600 milions d'euros enguany, sols en la comparació amb la mitjana.

A hores d'ara, el País Valencià és l'únic territori de l'Estat espanyol que, tenint una renda per càpita inferior a la mitjana estatal, acaba aportant al conjunt més del que rep. El problema valencià malda per fer-se un lloc a l'agenda política estatal. La conjuntura, però, no convida a l'optimisme. Sense govern estable a Madrid, amb un Congrés fragmentat i a la recerca d'un acord que ha de ser multilateral per part de totes les autonomies (amb discrepàncies de criteri), el problema es cronifica. Per això, Per un Finançament Just denuncia "la ruptura del principi d'equitat i de solidaritat". L'any 2016, més de 600 entitats ja van secundar el "Manifest per un finançament just", al qual han seguit els acords aconseguits per unanimitat a les Corts durant 2017, que denuncien la marginació del poble valencià en matèria de finançament i inversions.

Entre els participants de l'acció d'avui, s'han pogut veure membres destacats del Govern valencià i representants dels diferents partits i entitats convocants. Entre ells, el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, la consellera de Participació, Rosa Pérez, el diputat electe al Congrés per Compromís, Joan Baldoví, el síndic a les Corts Valencianes i vicesecretari del PSPV, Manolo Mata; la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, la portaveu de Podem en les Corts, Naiara Davó, i el síndic de Ciutadans, Toni Cantó. Però també el president de la patronal autonòmica, Salvador Navarro; el secretari general d'UGT PV, Ismael Sáez i el de Comissions Obreres, Arturo León.

Absències i crítiques

Amb tot, la convocatòria d’avui no ha trobat l’empatia d’alguns actors importants del teixit civil valencià. Des de fa uns dies, algunes veus actives en la lluita contra l’infrafinançament han mostrat la seua contrarietat davant el funcionament d’aquesta comissió, que titllen d’exclusivista i excloent. És el cas d’Intersindical Valenciana, sindicat majoritari del personal funcionari i estatutari de la Generalitat i del conjunt de l’ensenyament públic. Presents en les reunions inicials, el sindicat de classe ha acabat deixant de participar-hi tot denunciant que les decisions es prenen per una minoria d’organitzacions que, per representatives que siguen, no tenen en compte l’opinió d’altres entitats per posar en comú un full de ruta unitari. Avui no hi han participat.

L’estratègia adoptada per la comissió també se situa en el focus de les seues crítiques. Així ho sosté Vicent Mauri, portaveu del sindicat: “Durant dos anys no s’ha treballat perquè el poble valencià s’apodere. Estem igual que fa dos anys; cal fer una reflexió. Si volem aconseguir una negociació amb l’Estat espanyol en unes bones condicions, ja siga de manera bilateral o multilateral, o s’aposta per la màxima unitat possible en les mateixes condicions de tots els actors o no aconseguirem mai l’objectiu”.

Sobre la presència de la patronal valenciana en aquesta plataforma, Mauri recorda que la demanda d’un millor finançament ha de centrar-se en la millora de les condicions de vida del poble valencià i dels serveis socials. El sindicat creu que la reivindicació és del conjunt de la societat valenciana i que no pot respondre a una demanda d’uns diners per a negocis lucratius d’uns pocs o per a obres que atempten contra el medi ambient i la salut de les persones, tal com està passant als ports de València i Alacant. Així mateix, Mauri assenyala les contradiccions que suposa que un partit que ha qüestionat les competències autonòmiques en matèria educativa i sanitària i que fa poc ha votat contra el dret civil valencià —en referència a Ciutadans— es manifeste públicament en una causa que cerca un reforçament de l’autogovern.

El posicionament d’Intersindical troba ecos dins la Crida pel Finançament, plataforma que fa uns dies es va concentrar davant la Hisenda espanyola a València, i que ha vingut reivindicant en diverses mobilitzacions la fi de l’infrafinançament endèmic, la condonació del deute històric, la denúncia de l’espoli fiscal i l’exigència d’un nou sistema de finançament en el camí d’un veritable autogovern. La Crida lamenta que s’estiga deixant que l’agenda la marque el Govern espanyol i insisteix a destacar que el problema no és tècnic sinó polític.

Una campanya allunyada del carrer

L’acció d’avui se celebra dos anys després de la manifestació del 18 de novembre de 2017, l’acte més multitudinari fins a la data, que va reunir 60.000 persones segons van dir els convocants. Des d’aleshores, Per un Finançament Just ha protagonitzat una campanya més aviat discreta, més centrada en el simbolisme que no en la presència al carrer, que ha perseguit com a objectius, segons relaten des de la plataforma, traslladar el problema del finançament a Madrid i fer pedagogia al País Valencià sobre la necessitat del canvi de model i les seues implicacions.

En aquest sentit, cal recordar que la comissió, acompanyada aleshores per entitats de la societat civil valenciana com Acció Cultural del País Valencià o el Consell Valencià de la Joventut, va viatjar a Madrid l’abril de 2018. La missió: lliurar al ministre d’Hisenda en aquelles dates, Cristóbal Montoro, una carta en la qual l’instaven a convocar tant la Conferència de Presidents com el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar el canvi del model de finançament autonòmic. La jornada es va completar amb noves trobades al Congrés amb diputats i senadors valencians de tots els partits amb representació parlamentària.

Un mes després, la plataforma va posar rumb fins a Mallorca per teixir aliances territorials amb el grup homòleg que reclama un altre finançament per a les Illes Balears. No debades, aquests dos territoris han seguit sumant forces durant aquest temps. Així ho van ratificar el setembre passat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, en una trobada a Formentera en què van escenificar la seua sintonia reivindicativa envers Madrid.