"Cal ser corresponsables i practicar l'autoprotecció davant situacions que poden superar el sistema d'emergències"

Els episodis climàtics extrems, com els aiguats o els incendis a les Terres de l'Ebre d'aquest any, són cada vegada més freqüents i intensos. La Generalitat de Catalunya i les administracions locals ja han posat fil a l'agulla per a prevenir impactes més greus en el futur, però Protecció Civil adverteix que, per evitar que determinades situacions superin la capacitat del sistema d'emergències, és vital que la ciutadania sigui "corresponsable" de la seva pròpia seguretat.

Això implica practicar l'autoprotecció, a través del kit d'emergències, per exemple, i conèixer els riscos de les zones que habitualment transitem. Per saber-ne més de tot plegat entrevistem Sergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Ver vídeo

En els darrers anys hem vist un increment dels episodis extrems: pluges torrencials, inundacions, sequeres, incendis. Quins factors expliquen aquesta intensificació i què podem esperar a curt i a mitjà termini?

Hi ha un factor essencial que explica aquestes situacions: el canvi climàtic. Tots els estudis i experts alerten que la Mediterrània és una zona on el canvi climàtic s'accelera més i on es produeixen impactes més intensos. L'increment de la temperatura del mar està provocant que aquests fenòmens siguin més freqüents i extrems. El que podem esperar, per tant, és que, a curt termini, aquests episodis esdevinguin quelcom habitual i que, per això, ens hàgim d'adaptar i estar preparats.

Com afecta la nostra dependència tecnològica a la vulnerabilitat del territori davant d'aquests episodis? Ho vam veure amb l'apagada elèctrica fa uns mesos. Som més fràgils del que pensem?

Més que de fragilitat, parlaria d'una dependència important d'aquests subministraments bàsics, molt concretament de l'electricitat. Gran part dels sistemes que necessitem funcionen amb energia elèctrica i, per tant, la seva manca té un impacte molt gran. Com a societat, encara no ens hem adaptat a situacions en què aquest subministrament elèctric pot fallar. D'ell en depenen les telecomunicacions, l'aigua calenta, en la majoria dels casos, la calefacció… És un element molt crític.

La Generalitat impulsa la preparació del kit d'emergència domèstic. Com pot pal·liar l'impacte dels episodis extrems?

A l'abril vam viure una apagada elèctrica que va evidenciar la necessitat d'estar preparats per a un nombre determinat d'hores. L'estàndard internacional estableix que hem d'estar preparats per viure 72 hores (3 dies com a màxim) amb una certa normalitat o, si més no, amb uns mínims, fins i tot sense subministrament elèctric. És del tot imprescindible. Proposem incloure una ràdio amb piles per poder rebre informació, llanternes per disposar d’il·luminació i aigua i menjar, que és el més bàsic.

Més enllà del kit, quina preparació preventiva ha de tenir la ciutadania per reduir riscos i per estar més preparats davant els episodis extrems?

És important que la societat se senti corresponsable de la pròpia seguretat. Això no vol dir que l'administració defugi la responsabilitat de protegir les persones. Les administracions, en aquest cas Protecció Ciutadana, continuarà monitorant riscos, alertant preventivament la població del que pot passar i del que ha de fer per protegir-se, i actuant per atendre les persones que hagin pogut quedar afectades.

Tot això continuarà existint, però estem veient escenaris que poden superar la capacitat del sistema per atendre tothom de manera immediata o per anticipar qualsevol situació d'emergència. És una realitat que no depèn tant del nombre de recursos o de la tecnologia, sinó d'un límit que no podem superar. Sempre hi haurà una situació prou extensa, prou intensa o prou difícil d'anticipar que provocarà un impacte en les persones.

És en aquest punt, en la superació de la capacitat del sistema, on entra la corresponsabilitat dels ciutadans. El kit representa l'autoprotecció. El missatge a la ciutadania és clar: davant d'escenaris cada vegada més extrems i freqüents, cal estar preparats. 

En què es tradueix l'autoprotecció? Com hem d'actuar en el cas d'un incendi, d'un aiguat o d'una apagada elèctrica?

El primer és conèixer quins riscos ens poden afectar. Hem de saber si al lloc on vivim, treballem, ens desplacem o passem les vacances hi ha riscos concrets. Una zona inundable, la proximitat d'una zona forestal amb vegetació propícia a grans incendis, etc. Conèixer això i, després, conèixer les pautes en cada cas. Sempre hi ha una pauta comuna, cada vegada més evident: el confinament en espais segurs, quedar-nos a l'interior. No només al domicili, el lloc de treball també pot ser un espai segur. Cal evitar sortir a l'exterior durant un incendi forestal, uns aiguats o una ventada. És important que la ciutadania prengui consciència d'això com a primera mesura d'autoprotecció.

La resposta habitual és la por: fugir, intentar arribar a casa, recollir la canalla a l'escola, etc. És el que hem d'evitar. Hem de mantenir-nos en un lloc segur, en aquest confinament, i seguir les instruccions. De vegades ens trobem en situacions en què aquesta no és la resposta ordinària. Intentar arribar a casa quan neva o plou molt són comportaments que posen en risc la persona i dificulten encara més la resposta del sistema, perquè generen incidents que es podrien haver evitat.

Ens podries explicar algun cas real en què una bona preparació prèvia hagi marcat la diferència entre un impacte més greu i un de moderat?

Sí, tenim un exemple malauradament clar. A les Terres de l'Ebre, ala Ràpita i Alcanar, pateixen inundacions pràcticament cada any des del 2018. En aquesta zona, que és un autèntic laboratori d'autoprotecció, estem treballant amb els ajuntaments per veure com la societat ha entès què vol dir autoprotegir-se. No tant en el sentit de corregir situacions de risc —com la ubicació d'habitatges en zones inundables, que ja seria un altre àmbit, el de la prevenció—, sinó en saber actuar davant de fenòmens de pluges intenses. És un territori on, malgrat la gravetat de les inundacions, no tenim mortalitat.

És una societat que, quan es produeixen les inundacions, sap quin pot ser l'impacte, sap com actuar i evita exposar-se. Tot això, a més, amb la resposta del sistema de protecció civil, tant de la Generalitat com dels municipis.

Parlava del paper de la ciutadania i de l'autoprotecció, però voldria incidir en el paper que juguen els governs locals i els serveis d'emergència a l'hora de crear la cultura de resiliència davant aquests riscos.

Els municipis, però també els consells comarcals com a administració supramunicipal, tenen un bon coneixement del seu entorn, dels riscos i de la seva societat. Tenen més facilitat per arribar a la ciutadania i, per tant, són claus per fer arribar el missatge d'autoprotecció. En aquest sentit, des de la Generalitat volem donar cada vegada més suport tècnic i econòmic a aquests municipis perquè puguin disposar de plans de protecció i impulsar la sensibilització de la població.

El govern de la Generalitat, el novembre del 2024, va marcar aquesta línia estratègica encarregant a Protecció Civil l'impuls d'aquest suport als municipis: més tècnics per ajudar els ajuntaments i més recursos per a la contractació dels plans i la seva implantació en campanyes adreçades a la ciutadania. Són peces essencials.

Un engranatge que necessita totes les peces per funcionar. Quines mesures de futur considera imprescindibles per poder adaptar el territori a un escenari climàtic cada vegada més inestable?

Complementàriament a tot el que estem parlant sobre l'autoprotecció i la capacitat de la ciutadania per tenir una cultura preventiva, la corresponsabilitat també s'ha d'acompanyar d'una millora dels sistemes d'emergències i de Protecció Civil. Cal més capacitat d'anticipació, més capacitat d'arribar a la ciutadania amb missatges d'alerta més contundents. És un aprenentatge continu que perfeccionem després de cada emergència.

El tercer element, que ja no depèn tant de Protecció Civil i que correspon al conjunt d'administracions, és la prevenció. Si tenim un percentatge molt elevat de població vivint en zones inundables, moltes àrees urbanes en contacte directe amb zones forestals i tota una sèrie de factors que generen alta vulnerabilitat i exposició, ens trobem sovint amb escenaris molt difícils de gestionar. Aquest grau d'exposició, sobretot en inundacions i incendis, ens situa en situacions en què la resposta del sistema pot ser insuficient per la naturalesa del risc: perquè no tindrem temps d'arribar abans, perquè la intensitat serà molt elevada o perquè afectarà un territori massa extens i no hi haurà recursos per a tothom.

Aquí és on cal identificar aquests escenaris i actuar amb prevenció, corregint situacions potencialment ingestionables o que poden derivar en catàstrofes greus. És el complement que considerem imprescindible abordar en un futur pròxim, i que, a poc a poc, també està entrant en el debat públic i en la política ordinària.