Público
Público

El camp català, al límit pels elevats costos de producció i la climatologia extrema 

El sector de la pagesia a Catalunya viu immers en una incertesa permanent. La d'aquest 2022 ha estat una de les pitjors companyes agràries de les últimes dècades. Te n'expliquem els motius

9-11-2022
Un productor del Camp de Tarragona collint olives. Mar Rovira / ACN

La fruita dolça, l'ametlla, l'oliva, la vinya... Aquest any no s'ha salvat cap collita. Els fenòmens meteorològics extrems com les gelades o les pedregades, la sequera i els elevats costos de producció -entre altres factors- han arrasat la majoria de cultius del camp català. Ho confirma el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, que diu que ha sigut una campanya agrària "nefasta". "Ha estat un any climatològicament i econòmicament complicat, en tots els sentits. El balanç general no és bo", comenta Caball.

Els motius? La suma d'uns quants factors que fan que la pagesia a Catalunya estigui immersa en una incertesa permanent. "Alguns pagesos s'estan plantejant si els val la pena començar a sembrar o no, perquè res els garanteix cobrir costos, com a mínim", lamenta Caball. Per una banda, la meteorologia. El president d'Unió de Pagesos -la primera organització del camp català- destaca que la gelada de l'abril, en plena floració, va fer molt mal a l'ametlla i la fruita dolça, que també es va veure afectada per les pedregades dels mesos d'estiu. A tot això cal sumar-li la sequera dels últims dos anys. "No plou el que ha de ploure, ni quan ha de ploure", explica Joan.

"Els carburants i l'electricitat es paguen a preu d'or, i això acabarà repercutint al consumidor"

Per altra banda, els costos de producció s'han disparat a causa de la inflació i a la guerra d'Ucraïna. Caball apunta que l'elevat cost de les llavors i els adobs han posat al límit la collita de cereal. "Els carburants i l'electricitat es paguen a preu d'or, i això acabarà repercutint al consumidor. Les cooperatives no poden mantenir els preus", assegura Caball.

La collita de l'oliva

Una de les últimes collites de l'any és la de l'oliva. La DOP Siurana preveu collir 3 milions de quilos d'oli, un 45% menys de producció respecte a l'any passat quan en va produir més de 5 milions. La sequera, les altes temperatures i les gelades de la primavera passada són les principals causes d'aquesta davallada.

Jordi Pascual, responsable nacional de l'Oli a Unió de Pagesos, explica que les pluges han estat molt escasses en els últims mesos, però assegura que el problema de la sequera "l'arrastrem des de fa dos anys". "Els aqüífers i el subsol no s'han refet perquè no plou com hauria de ploure. Les altes temperatures tampoc ajuden. Estem en ple novembre i com aquell qui diu encara anem amb màniga curta. Si aquesta situació no canvia, ens esperen uns anys molt durs", lamenta.

"Collirem menys olives que l'any passat, ens costarà més produir-les i ja veurem quin serà el preu al qual les vendrem"

El Sergi Martín és pagès, té una trentena d'hectàrees d'olivers a la zona del Camp de Tarragona i aquest any preveu collir uns 8.000 quilos d'olives. "Collirem menys olives que l'any passat, ens costarà més produir-les i ja veurem quin serà el preu al qual les vendrem", lamenta. "Els olivers cada vegada van menys carregats i l'oliva és més petita", diu el Sergi, que també assegura que cada vegada hi ha més camps abandonats. "No val la pena invertir ni temps ni diners", acaba.

Els costos de producció agrícoles -gasoli, electricitat, reparacions de maquinària, etc- han augmentat molt, i això ha provocat un increment en el procés d'elaboració de fins a un 40%. "És a dir, inevitablement, una garrafa d'oli d'oliva serà una mica més cara que l'any passat", confirma Pascual.

A la sequera, les altes temperatures i l'augment de costos de producció hem d'afegir les conseqüències de la plaga de la mosca de l'oliva. "Aquest insecte, si no fa el fred que hauria de fer a l'hivern, no mor i quan arriben les bones temperatures s'instal·la a l'olivera i en malmet les olives, que acaben caient a terra", explica Pascual. La solució és aplicar productes fitosanitaris a l'arbre, però la majoria s'han prohibit a favor d'una agricultura ecològica. El problema és que no els han ofert cap alternativa. "Els pagesos entenem que l'agricultura ha de respectar el medi ambient, però necessitem solucions per fer front a les diferents plagues", reclama Pascual.

Les gelades arrasen l'ametlla i la fruita dolça

La sequera ha fet molt de mal, però les gelades també. Les collites de la poma i la pera a Lleida ha caigut entre un 50 i un 17%, en funció de la varietat. La fruita de pinyol, com els préssecs i nectarines també s'han vist afectades per aquest fenomen meteorològic, amb una davallada del 70%.

Les gelades també han afectat la collita de l'ametlla. El ministeri d'Agricultura preveu que la collita de la tardor no arribi a les 3.000 tones a Catalunya, un 40% menys que la mitjana. Això ha provocat un encariment del fruit sec, que ara es paga a entre 8 i 12 euros el quilo. Sergi Martín, que també és el responsable nacional d'Unió de Pagesos de la Fruita Seca, apunta que les zones més afectades per aquest fenomen meteorològic han estat la plana de Lleida i el Camp de Tarragona. "Els camps més propers a la costa s'han salvat de les gelades", comenta Martín.

Pel que fa a les avellanes, el responsable sindical destaca que la collita ha estat "bona", però només a les zones de regadiu, és a dir, on es pot regar amb l'aigua del pou. A les zones de muntanya i de secà "pràcticament no hi ha hagut collita a causa de la sequera". De totes maneres, explica que tot i tenir aigua per regar els arbres, les altes temperatures i les onades de calor han "cremat" algunes fulles dels avellaners, el que ha fet disminuir la mida de l'avellana.

La vinya

Abans de començar la verema, Unió de Pagesos va calcular que el volum de raïm recol·lectat per fer cava baixaria un 30%, tot i que la collita en general seria "bona". Els pronòstics s'han complert. La sequera que ha assolat bona part del territori i els diferents cops de calor, els quals van obligar a avançar l'inici de la collita a finals de juliol, han sigut els principals motius d'aquesta davallada. A tot això cal sumar l'encariment de matèries primeres com el paper, el vidre o el metall i l'elevat cost de l'energia, que han obligat a apujar el preu de l'ampolla de vi.

Tot i l'encariment del producte, el sector vitivinícola lamenta que això no s'hagi vist reflectit amb una pujada del preu raïm, que s'ha mantingut. UP diu que el pagès ha acabat assumit l'increment dels costos de producció i no se l'ha compensat. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?