Público
Público
ESPORTS

Campanya massiva per treure l'esport femení de la marginalitat

A finals de gener la Generalitat de Catalunya, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van presentar la campanya "T'ho estàs perdent" amb l'objectiu de promoure "una major presència de les dones esportistes als mitjans". El gest associat a la campanya està tenint un gran impacte i centenars de rèpliques en tots els estaments de l'esport català.

Acte de la campanya 'T'ho estàs perdent'. PEP HERRERO.
Acte de la campanya "T'ho estàs perdent". PEP HERRERO.

Les xarxes socials dels clubs esportius catalans bullen aquests dies amb una imatge compartida: esportistes, càrrecs directius, entrenadors i fins i tot alguna penya d'aficionats s'han fotografiat amb la meitat de cara tapada per una mà. Aquest és el gest que mostra de forma gràfica el leitmotiv de la campanya: "Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle". L'èxit de la iniciativa és indiscutible vist el ressò que ha aconseguit arreu del país i la quantitat de jugadors i jugadores que amb el seu gest demostren el seu suport nítid als objectius de la campanya. No hi ha precedents de cap campanya en el món de l'esport català que hagi assolit un impacte tan gran en tan poc temps i això no deixa de ser una esmena general a la cobertura esportiva de la gran majoria de mitjans de comunicació.

Totes les capçaleres del periodisme esportiu s'han compromès a donar més visibilitat a l'esport femení

"T'ho estàs perdent" ha nascut amb el suport de més de 80 mitjans i compta amb la firma unànime de totes les capçaleres del periodisme esportiu. Totes elles s'han compromès a donar més visibilitat a l'esport femení, a retransmetre més competicions femenines, a no estereotipar les dones esportistes, a incorporar la perspectiva de gènere i a informar en igualtat de condicions, entre altres mesures. Les empreses, a més, es comprometen a avançar cap a la paritat en les redaccions esportives i a augmentar el nombre de dones en llocs de responsabilitat. Encara que el text no marca unes quotes mínimes que permetin fiscalitzar els compromisos a un o dos anys vista, el cert és que proposa un canvi de paradigma que impugna la realitat viscuda fins ara.

L'esport femení: de la invisibilitat a la marginalitat

Diversos informes del CAC en els darrers anys recullen l'augment de la presència de l'esport femení als mitjans de comunicació públics. L'any 2011 l'organisme va fer públic un estudi que després d'analitzar més de 68 hores d'emissió xifrava en un 1,2% la presència de l'esport femení en diferents canals de televisió. En alguns casos, com el de 8TV, la xifra era directament del 0%. Aquelles dades van servir com a toc d'alerta a les redaccions de diversos mitjans, però no van contribuir a fer un canvi profund en el plantejament de la informació esportiva.

L'any 2016 i l'any 2017 dos nous estudis xifraven la presència de l'esport femení al bloc d'esports del Telenotícies de TV3 en una forquilla que es movia entre el 3,4 i el 3,9%. Una altra dada reforçava la idea que calia una sacsejada general: de 42 retransmissions emeses al canal Esport 3 només tres d'elles corresponien a l'esport femení.

L'any 2018 un altre informe del CAC confirmava que la presència de l'esport femení s'havia multiplicat per quatre en pocs anys, però que era de llarg l'àmbit on les dones tenien menys presència en els informatius amb xifres irrisòries comparades amb seccions com cultura, política o societat. De fet, a finals d'aquell mateix any el president del CAC va proposar l'elaboració d'una gran campanya de país que es fixés en un exemple recent viscut a Croàcia per promoure la presència i la visibilització de l'esport femení.

Una campanya per revertir dinàmiques

La idea plantejada a finals de 2018 que ha vist la llum aquest mes de gener de 2020 com una campanya de masses té molta feina per davant. Tot i que és innegable l'augment de la presència de l'esport practicat per dones respecte a la realitat de fa deu anys, el cert és que l'esport femení continua ancorat en la marginalitat informativa.

El dia de la presentació de la campanya "T'ho estàs perdent" la revista Fosbury va publicar un nou estudi sobre la presència de l'esport femení als blocs d'esports dels telenotícies de TV3. Per primera vegada la quota de pantalla per a les dones esportistes era superior al deu per cent, situant-se en un 11,52% davant el 88,48% de l'esport masculí. L'informe detectava un canvi de tendència en la cobertura informativa amb una presència continuada de dones esportistes en pràcticament tots els blocs del TN. Això sí: en cap dels espais el minutatge de les dones era superior al dels homes malgrat els èxits esportius assolits durant el primer mes de l'any per esportistes com Laia Sanz, Queralt Castellet o les jugadores catalanes de la selecció espanyola de waterpolo.

Les dades de desequilibri evident en la informació esportiva no són patrimoni de la televisió. Si analitzem les portades dels tres diaris esportius editats a Catalunya el pes de les dones esportistes és ínfim, amb menys del 10% de notícies destinades a elles. De fet, en els 37 primers dies de l'any només hi ha hagut una sola portada on una dona és la protagonista principal de portada després que el diari L'Esportiu decidís donar el màxim protagonisme a una entrevista a Maria Vicente, la gran promesa de l'atletisme català.

El diari editat en català es desmarca de l'Sport i el Mundo Deportivo amb una presència força regular de les dones esportistes en portada i amb força diversitat d'esports: bàsquet, futbol, atletisme, handbol, waterpolo, tennis... en total, el 16% de les seves notícies de portada d'aquest 2020 corresponen a l'esport femení. Les xifres cauen en picat en el cas de Mundo Deportivo (6,5%) i especialment en el cas de l'Sport, que amb prou feines supera el 4%.

En aquests dos diaris la majoria de dies (i en alguns casos, durant setmanes senceres) la presència de dones en la seva portada ha estat inexistent. Tot plegat contrasta amb la realitat de les xifres que indiquen que ja fa uns quants anys que les dones ja representen més del 25% de llicències esportives emeses a Catalunya i que la xifra no para de créixer. En aquest sector, doncs, els grans mitjans de comunicació no són promotors del canvi esportiu que viu el país en clau de gènere sinó que van a remolc i uns quants passos enrere. El diferencial informatiu encara és més greu si ens fixem en els èxits esportius assolits al màxim nivell. Una bona mostra són les medalles olímpiques i paralímpiques amb participació catalana assolides a Londres 2012 i Rio 2016: els homes n’han guanyat quinze i les dones dinou.

Laia Sanz, una de les participants de la campanya "T'ho estàs perdent". MEDIAGÉ

El futbol, la clau de volta

Ateses les xifres, la campanya es demostra com a necessària i ara és l’hora que els mitjans executin els compromisos signats. És el cas de TV3, que per primera vegada a la història aquest cap de setmana emetrà un partit de futbol femení a la seva cadena principal amb la retransmissió de la final de la Supercopa d’Espanya entre la Reial Societat i el FC Barcelona. Una decisió que contrasta amb l’apagada televisiva viscuda fa pocs dies en el duel entre l’Atlètic de Madrid i les culers (l’autèntic clàssic del futbol femení), que malgrat omplir un estadi no es va poder veure per cap canal.

Més espai per a l’esport femení significa inevitablement menys cobertura informativa per al futbol masculí d’elit, que encara avui continua disposant d’una quota de pantalla superior al 60% en els informatius dels mitjans públics a Catalunya. Justament, els equips professionals de futbol de primera, segona i segona divisió B formen part dels clubs que encara no s’han posicionat públicament a favor de la campanya.