Público
Público
barris

Can Ricart lluita per no ser la ‘cara B’ del Poblenou

Les entitats del barri, que donen vida a part de l'antic complex fabril, demanen més espais per a equipaments comunitaris i la rehabilitació d'un conjunt històric cada vegada més degradat.

Una activitat a Can Ricart.
Una activitat a Can Ricart. Joanna Chichelnitzky

Pocs llocs cristal·litzen el passat obrer i la lluita veïnal del barri del Poblenou com Can Ricart. Aquest complex fabril, que es va construir al segle XIX i ocupa l'equivalent a quatre illes de l'Eixample, es va salvar de l'enderrocament al qual el sentenciava el pla urbanístic del 22@ gràcies a la tenaç resistència de tot un barri. Avui és un espai que les entitats volen rescatar de l'oblit i la degradació per a convertir-lo en un epicentre de la vida associativa i comunitària del Poblenou.

En l'actualitat, només una petita part del recinte de Can Ricart, al qual s'arriba per un estret accés entre obres des del carrer Marroc, està ocupat per projectes socials. Es tracta del Casal de Joves de Can Ricart, l'únic equipament juvenil municipal del barri, que va obrir les seves portes el 2015; un petit local de l'associació Taula Eix Pere IV, una plataforma veïnal que treballa per a enfortir el teixit associatiu i els projectes comunitaris del Poblenou; i la fàbrica de creació artística Hangar. La resta de l'espai l'ocupen diverses naus de la fàbrica en un estat avançat de degradació des de fa 15 anys, quan les empreses i tallers que encara operaven al recinte van ser desallotjades. Al voltant del conjunt fabril històric hi ha diversos terrenys afectats pel 22@, en els quals ja s'han començat a construir grans edificis d'oficines.

"Can Ricart no pot quedar en un forat envoltat d'oficines i de difícil accés. Ara mateix és la cara B del barri, i no pot ser: volem que sigui una de les cares A, per a gaudi del veïnat", reivindica Jordi Callejón, de la Taula Eix Pere IV. L'entitat utilitza un local al recinte que s'ha convertit en un espai de treball i incubadora de projectes de l'economia social i solidària del barri, als quals també ofereixen assessorament i formació. "Volem que es tinguin en compte les necessitats de les persones i dels col·lectius, no de projectes especulatius com el 22@", remarca Carreró.

Un casal que necessita créixer

Un dels espais principals que donen vida al recinte és el Casal de Joves Can Ricart, gestionat de manera comunitària i voluntària per la plataforma d'entitats juvenils del Poblenou La Xemeneia. Hi participen l'agrupació de scouts L’Avenc, el Cau Rakxa, l'Esplai Movi i Arran Poblenou, a més de joves del barri a títol individual. "Tenim una programació de tallers trimestrals diversos, com ioga, fotografia, autodefensa o ball. Intentem que al casal s'ofereixi un oci atractiu i assequible per a les i els joves i, sobretot, ens interessa que siguin ells i elles les que desenvolupin aquí els seus projectes i s'autoorganitzin", explica Joan Salgado, de la Xemeneia.

El juliol de 2020, l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa la rehabilitació de la nau annexa, l'edifici municipal unit a l'actual casal, que els joves reclamen que s'utilitzi per a ampliar la seva activitat, ja que l'equipament actual ja s'ha quedat petit. "Les sales del casal són diminutes, hi ha molta demanda i necessitem espais polivalents per a desenvolupar les nostres activitats", explica Georgina Boixet, de l'assemblea gestora del Casal de Joves. La jove assenyala que, a més, "hi ha deficiències en l'estructura i problemes de goteres que el Consistori hauria de solucionar". Boixet creu que l'ampliació del casal hauria d'implicar també que s'ampliï el seu equip tècnic, la qual cosa permetria que el projecte creixés. "Amb una altra persona dinamitzadora més, a més de gestionar la nau annexa, podríem obrir més hores el casal i abastar més projectes, i això ens facilitaria molt les coses", apunta.

Volen quedar-se a Can Ricart

L’Avenc és un dels col·lectius que necessita amb urgència un nou espai. Aquest grup scout va néixer el 2019 a partir de la iniciativa d'antics monitors i monitores d'un altre grup del barri, el Rakxa. Actualment, malgrat fer activitats cada dissabte a la tarda amb 60 nens i nenes i diverses famílies, només poden comptar amb una minúscula sala al casal. "La majoria de vegades fem les activitats al pati, davant del casal, però esperem poder comptar amb un local propi a la nau annexa", explica Anna Pedrola, cap de L’Avenc. "Tenim clar que volem construir la identitat del nostre col·lectiu a Can Ricart. Per a nosaltres, defensar aquest espai per al barri és fonamental, i, a més, omplint-lo de nens i famílies cada setmana, li donem una vida diferent", defensa. Per a omplir de projectes veïnals la nau annexa, els col·lectius del barri han recollit aquestes propostes d'espais per a usos juvenils en el procés participatiu Can Ricart Cau. A aquestes demandes se suma la reivindicació històrica de la Taula Eix Pere IV, que reclama un espai per a recuperar l'antiga cantina de Can Ricart i desenvolupar-hi un projecte cooperatiu d'inserció laboral a l'estil de la iniciativa d'economia solidària Mescladís.

L'espai en activitat de Can Ricart el completa l'Hangar, l'únic projecte artístic que sobreviu des de 1997 a l'antic complex fabril. En l'actualitat, compta amb una nau de 1.800 m² cedida pel Consistori, amb 15 tallers individuals per a artistes, laboratoris tècnics i tecnològics de vídeo i imatge, dos platons i un servei d'assessorament i acompanyament a creadors i artistes.

Les entitats de Can Ricart reclamen també que es rehabiliti com més aviat millor la resta de patrimoni del complex fabril, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional el 2008 i que es troba ara en un estat avançat de degradació. Han estat diversos els projectes que s'han anunciat per a donar un nou ús a aquest conjunt històric, però mai s'han arribat a materialitzar. El cas més recent és el del Campus dels Arts, un projecte de construcció d'un campus amb escoles privades i públiques d'estudis superiors de dansa, cinema, teatre i altres modalitats artístiques a l'espai de les naus centrals. L'Ajuntament de Barcelona va cedir aquest espai de 6.800 m² a la Universitat de Barcelona (UB) el 2015, però cinc anys després el projecte no s'ha iniciat per falta de pressupost. Aquest projecte se suma a altres propostes fallides, com la Casa de les Llengües –impulsada per l'Ajuntament i la Generalitat– o el Parc de les Humanitats i les  Ciències Socials –també iniciativa de la UB.

Un nou procés participatiu?

"No ens oposem al fet que la UB desenvolupi aquest campus, però hem perdut ja cinc anys i estem perdent el temps si la universitat no té els diners per a començar els treballs de rehabilitació i el projecte", lamenta Jordi Callejón, que destaca que aquest retard pot danyar encara més el patrimoni del recinte. "Cal invertir per a preservar-ho, perquè és un espai històric necessari per al barri i per a la ciutat", agrega. Per aquest motiu, i aprofitant que la concessió del Consistori a la universitat finalitzava aquest 2020, les entitats proposen que s'obri un procés participatiu per a desenvolupar un projecte alternatiu al més aviat possible, que tingui viabilitat econòmica, que respongui a les necessitats i demandes del barri i que permeti preservar el conjunt històric. En definitiva, que retorni Can Ricart a l'epicentre de la vida comunitària del barri.

Petjada del passat industrial català

Can Ricart va ser construït entre 1853 i 1865 pels arquitectes Josep Oriol Bernadet i Josep Fontserè, fruit del desplaçament de les grans fàbriques del Raval als afores. És un conjunt industrial neoclàssic únic a Catalunya i una de les tres grans relíquies patrimonials de l'era industrial a Barcelona al costat de Can Batlló i l'Escola Industrial.