Público
Público

JUDICI AL PROCÉS El cap de la Guàrdia Civil l'1-O: "El Cos investiga el procés des de 2014, abans del 9N"

Ángel Gozalo declara davant el Tribunal Suprem, responsable d'enjudiciar el 'procés', que "se li tenia ganes a la Guàrdia Civil" per complir la seva feina com a policia judicial, a més de denunciar "131 mostres de desafecte" a agents entorn abans de l'1-O.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Captura de la senyal del Tribunal Suprem amb la declaració del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya l'1-O, Ángel Gozalo, que ha acusat als Mossos d'Esquadra de fer aquest dia seguimients ales seves unitats i d'oposar resistència quan anaven a intervenir a alguns centres, a més de renutjar ajudar-los quan ho van demanar i mantenir una actitut general de passivitat EFE/Tribunal Supremo

"Se li tenia un cert grau de ganes a la Guàrdia Civil, perquè estava duent a terme la seva feina com a policia judicial". La frase feia referència a les actuacions de la 'Benemérita' en diferents registres a Catalunya, però a més servia per a sintetitzar els missatges que ha volgut transmetre Ángel Gozalo en la seva compareixença com a testimoni aquest dijous, davant la Sala penal del Tribunal Suprem, encarregada d'enjudiciar el procés.

El cap de la Guàrdia Civil el 1-O, avui tinent general del cos, ha seguit a ulls clucs el camí marcat pels altres responsables policials en l'etapa de més tensió a Catalunya, per relatar com els agents van ser rebuts amb "virulència" quan es van personar en col·legis electorals per intentar impedir el referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017.

Gozalo ha aclarit que les "armes llargues" que 'van desaparèixer' en la protesta del 20-S eren escopetes de pilotes de goma. "No tenien munició convencional"

En aquesta jornada, afirmava, "en general" els agents van ser rebuts amb violència, es materialitzés aquesta en forma d'"empentes, insults o llançament d'objectes". Segons el seu relat, van documentar 131 "mostres de desafecció" a la Guàrdia Civil en aquestes dates, entenent això com a "situacions d'assetjament", escratxes i altres protestes. Això va generar que els agents i els seus familiars sentissin "pressió" quan feien qualsevol activitat ordinària, en el seu dia a dia, sostenia.

A més, i davant preguntes de les defenses, el tinent general ha reconegut que l'Institut Armat va començar a investigar sobre el full de ruta cap al referèndum d'autodeterminació tres anys abans de la celebració del 1-O. "La Guàrdia Civil investiga [el procés] des de 2014, des d'abans del 9-N famós. Tenim història, història acumulada i molta intel·ligència bàsica, clar", afirmava.

Gozalo, no obstant això, s'ha desmarcat d'altres dirigents policials que també han comparegut com a testimonis, en negar que hi hagués una organització concreta, amb repartiment de papers, en les actuacions contra agents en els col·legis: "Tampoc fa falta un màster", esgrimia. I negava que en els centres hi hagués majoritàriament nens, apostats per a impedir les càrregues, si bé ha assegurat que sí que hi havia un nombre important de persones majors.

"Llenguatge pre-bèl·lic" dels tallers de defensa del 1-O

D'altra banda, el tinent general de la Guàrdia Civil ha arribat a dir que s'havia utilitzat un "llenguatge pre-bèl·lic", per referir-se als tallers sobre pràctiques de resistència pacífica impartits en diferents centres per a "defensar el referèndum". "Defensar de què?", preguntava.

No ha vist les imatges que documenten agressions de guàrdies civils a manifestants, ni li consta que cap dels seus subordinats es queixés de l'actuació d'algun company

Gozalo, a més, ha aclarit que no es va utilitzar gas pebre, en resposta a les preguntes del lletrat Jordi Pina, responsable de la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. "Nego la major. Cap guàrdia civil ha utilitzat gas pebre", mantenia, argumentant que els agents porten un esprai de "defensa personal", "per a distàncies curtes", i que no li consten denúncies sobre la seva utilització. "I molt menys sobre gas pebre", postil·lava.

Segons les seves xifres, 55 agents van resultar lesionats, i 5 d'ells es van veure obligats a demanar la baixa mèdica per a aquesta jornada. Com ja és costum entre els representants policials, Gozalo ha assegurat que el dispositiu del 1-O va fer un ús "racional, congruent i proporcionat" de la força.

I, encara que recordava el nombre d'agents que segons ell van resultar ferits, no passava el mateix amb els manifestants: ha dit que no ha "observat" les "imatges concretes" que documenten com els agents van atonyinar els manifestants. "[Els guàrdies civils] es van trobar davant una situació difícil de gestionar, amb un nombre de gent amb un molt elevat grau d'excitació, que després mutava en agressions violentes. El nostre objectiu era que tendís a zero l'alteració d'aquesta convivència, sabent que era impossible", afegia. Tampoc tenia coneixement que cap dels seus subordinats critiqués excessos per part dels seus companys, fos de forma oral o escrita. "No en tinc constància", deia.

Acusa els Mossos d'espiar a agents

En un altre ordre de coses, qui va ser cap de la Guàrdia Civil el 1-O ha acusat els Mossos de realitzar seguiments als seus homes, així com d'interposar resistència en alguns casos -que no ha detallat- i de mantenir una actitud "passiva". El dimecres, el coordinador dels cossos policials desplegats el 1-O, Diego Pérez de los Cobos, va declarar com a testimoni que també tenia constància que els Mossos van espiar els seus moviments, i que va haver-hi prop de 10 casos d'enfrontaments entre Policia i Guàrdia Civil i la policia autonòmica catalana.

A més, Gozalo ha repetit les crítiques a l'operatiu dels Mossos -era "escassíssim"-, i que les "ombres de dubte" sobre les seves intencions en aquesta jornada eren ja evidents diversos dies abans del referèndum.

La naturalesa de les armes abandonades el 20-S

D'altra banda, en relació a les "armes llargues" que la Guàrdia Civil va deixar en els vehicles que van resultar danyats en la protesta davant la Conselleria d'Economia, el 20 de setembre de 2017, Gozalo ha aclarit que eren escopetes de pilotes de goma. "No tenien munició convencional", mantenia, un detall que cap de les autoritats polítiques o policials havia revelat fins el dia d'avui.

Segons el seu relat, els vehicles tot terreny on les van guardar no van ser introduïts en el garatge de la Conselleria , ja que la seva alçada ho impedia. Són els mateixos vehicles que van ser danyats en la multitudinària protesta, clau pel relat de suposada violència en el procés que intenta demostrar la Fiscalia.

Advertència d'un comissari dels Mossos

Va advertir a la Generalitat que el referèndum del 1-O no podria realitzar-se, que hi hauria "resistència" als col·legis electorals, que podria donar-se "una escalada de violència". Manuel Castellví, excap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, ha assegurat aquest dijous que va transmetre al Govern de Carles Puigdemont els perills que apreciava en la consulta de l'1 d'octubre de 2017. És un recolzament a les tesis de la Fiscalia, que treballa per a provar la seva acusació per un presumpte delicte de rebel·lió.

En la seva declaració com a testimoni davant la Sala penal del Tribunal Suprem, Castellví ha concretat que la seva trobada amb el Govern va tenir lloc el 28 de setembre -mateix dia de la polèmica Junta de Seguretat-, i que aleshores va alertar al llavors president Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras, i al titular d'Interior, Joaquim Forn, que, malgrat el proclamat caràcter pacífic de la convocatòria, els serveis d'intel·ligència no podien descartar que això desemboqués en un escenari de violència.

No obstant això, i segons el seu relat, Puigdemont va respondre que el Govern estava decidit a celebrar el referèndum, perquè tenia com a aval el "mandat del poble". Els Mossos, al seu torn, li van assegurar que actuarien "en compliment de l'acte" que els exigia que impedissin les votacions, just el que des de la Policia i la Guàrdia Civil els retreuen no haver fet.

Nega que els Mossos espiessin la Policia o la Guàrdia Civil

D'altra banda, Castellví ha desmentit que els Mossos, com han assegurat dos dels dirigents de l'operatiu de Policia Nacional i Guàrdia Civil, vigilessin als agents durant el referèndum. El coronel Diego Pérez dels Cobos, coordinador del desplegament policial el 1-O, i el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya en aquestes dates, Ángel Gozalo, han sostingut que sí que va haver-hi seguiments.

Castellví ha assenyalat que tenien l'obligació d'informar de les "novetats" en els punts de votació al Centre de Coordinació Operativa (CECOR), però ha assegurat que aquesta és la manera habitual de conducta. I ha negat que es comprovessin a les matrícules de vehicles camuflats d'algun d'aquests cossos: "Que es faci control de matrícules sí, però si són del CNP [Cos Nacional de Policia] i la Guàrdia Civil, si ho saps a priori, no fa falta fer-ho", resolia.

Protesta dels advocats de Cuixart

El judici ha estat marcat també aquest dijous per la protesta de l'equip de defensa de Jordi Cuixart. La lletrada Marina Roig ha demanat a la sala segona del Tribunal Suprem que notifiqui a les parts el calendari complet de les sessions del judici oral amb designació de les proves la pràctica de les quals es preveu en cadascuna d'elles.

“Resulta innegable que un judici de tal complexitat i volum com el que ens ocupa no pot anar preparant-se sobre la marxa a tan sols a una setmana vista, tenint en compte l'escàs marge d'actuació que queda als lletrats, que intervenen en el judici en sessions de matí i tarda de dilluns a dijous, a la qual cosa cal afegir les dificultats objectives que comporta la privació de llibertat del Sr. Cuixart, amb les limitacions de comunicació amb els seus advocats inherents a aquesta situació"., ha assenyalat l'advocada.

La conseqüència d'aquesta actuació de l'òrgan judicial és que s'està obstaculitzant la defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb vulneració dels drets a la tutela judicial efectiva i defensa així com a disposar del temps i les facilitats necessàries per a preparar la defensa, continguts dins del dret a un judici just" ha remarcat l'advocada.

Fonts d'Òmnium Cultural han informat que l'equip de defensa de Cuixart, en el seu escrit, ha formulat una “protesta formal” en relació a l'obstaculització de la seva tasca, per la pertorbació de l'ordre de la prova a practicar i la selecció de testimonis que s'està duent a terme per la sala.