Carla Simón estrena 'Romería' a Canes amb una llarga ovació del públic

Esperonada per l'èxit a la Berlinale, Carla Simón ha trepitjat aquest dimecres la catifa vermella de Canes amb Romería, el seu nou llargmetratge. La cinta irromp en la cursa per la Palma d'Or del festival més prestigiós del món, sent el tancament la trilogia autobiogràfica de la directora, que continua explorant les seves arrels. Ara se serveix del dietari de la seva mare biològica per reconstruir la vida de la família paterna de Galícia. 

Simón creu que Romería és un film "amb molts més riscos" que vol recordar una generació educada en una societat reprimida i conservadora que va "trencar amb tot", com és la dels seus pares. "Volia parlar-ne evitant tant el judici com el romanticisme", confessa. A la projecció oficial de Romería que s'ha fet al Grand Théâtre Lumière amb la presència de Simón, el film ha rebut una ovació de més de deu minuts per part del públic que hi ha assistit.

La naturalesa fragmentada de la memòria generació rere generació, els secrets familiars amagats, el consum d'heroïna o l'estigma de la sida tenyeixen un llegat que és part de la història de diverses generacions. La directora el revisita a través d'un alter ego seu, la Marina (interpretada per la debutant Llúcia Garcia Torras), una nena adoptada des de petita que viatja a Vigo per a trobar-se per primera vegada per conèixer la família del seu pare biològic, i intenta reconstruir el relat dels seus pares.

La cineasta considera que Romería narra la història de moltes famílies, trencades pel "tabú" de la sida i el consum de drogues. "Són fets que han costat de pair i que han portat enterrar certs records fent una gestió difícil de la memòria", opina. En aquest cas, la història "demanava a crits" retratar-la d'una manera més externa que les anteriors. "La càmera demanava distància i per això hi barrejo imatges simuladament domèstiques d'una noia de 18 anys amb interès pel cinema i buscant la seva mirada", descriu.

La pel·lícula transcorre a dues velocitats, l'actual i la de la Transició, i compta amb un repartiment que conformen un cop més actors professionals i novells, amb noms com Tristán Ulloa, Mitch Robles, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido i Sara Casasnovas, a més de l'equip tècnic habitual de la cineasta. Segons han reconegut en una entrevista amb l'ACN els dos protagonistes, Llúcia Garcia i Mitch, aquest va ser el principal repte interpretatiu.

Un nou projecte cinematogràfic en camí

El nou projecte que ja té al cap és un musical flamenc neorealista, on no descarta incloure referències a l'univers familiar allunyat de la família, però només de manera tangencial. Per Simón, cada pel·lícula és un "repte nou" del qual aprendre, tot i que evita tornar a veure les seves pel·lícules anteriors perquè hi veu "errors" o "aspectes que ara faria diferent". "L'exigència no s'acaba mai", diu. Malgrat això, se sent satisfeta d'identificar una "coherència" en la seva trajectòria.

Un idil·li amb els festivals

Els festivals de cinema han funcionat sempre com a aliats de la cinematografia de la directora. La seva primera experiència en un certamen va ser el 2017 a la Berlinale amb Estiu 1993, que va rebre el Premi a la millor òpera prima i el Gran Premi del Jurat de la secció Generation Kplus. Cinc anys més tard hi va tornar amb Alcarràs, ja a la secció oficial, on va aixecar l'Os d'Or, el màxim reconeixement.