Público
Público

Carles Puigdemont torna a Bèlgica per activar el Consell de la República

L'expresident desplaça la seva vivenda i la seva activitat política a Brussel·les de nou, després que el jutge Pablo Llarena hagi retirat l'euroordre. A més, Puigdemont veu més a prop que mai el retorn a Catalunya: "No trigaré 20 anys en trepitjar sòl català". El líder de JxCat insisteix en que les portes del diàleg amb l'Estat "estan obertes" i diu no entendre per què el Govern espanyol es pot reunir amb "una banda terrorista com ETA" però no amb els polítics "demòcrates" a l'exili.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El ex presidente catalán Carles Puigdemont da una rueda de prensa en Berlín (Alemania) hoy, 25 de julio de 2018. Puigdemont afirmó que el fin de semana próximo regresará a Bélgica y que desde allí tiene la "voluntad de continuar el mandato de la gente" y proseguir con su actividad política. EFE/ Clemens Bilan

Primera roda de premsa de l'expresident Carles Puigdemont després de la retirada de l'euroordre amb la qual s'acomiada d'Alemanya. Puigdemont ha comparegut des de Berlín davant els mitjans per explicar quines passes seguirà, ara que ja no tem ser extraditat. Com ja s'esperava, el líder de Junts per Catalunya ha anunciat que tornarà a Brussel·les aquest dissabte mateix allà on anava quan ara fa quatre mesos tornava d'una conferència des de Finlàndia i va ser detingut a territori alemany. 

L'expresident s'ha mostrat discursivament determinat en seguir treballant pel projecte independentista. I no només això. Amb el reforç de la decisió dels tribunals alemanys, que ha deixat molt debilitada l'acusació de rebel·lió, Puigdemont sembla veure's amb oportunitats de tornar a la presidència del Parlament: "No trigaré 20 anys en trepitjar sòl català", ha assegurat. També ha criticat la retirada de l'euroordre del jutge Pablo Llarena, després que la justícia alemanya decidís donar per vàlid només el delicte de malversació: "Si jo anava a ser extradit en els termes judicials alemanys, no hi havia problemes perquè jo fos reelegit president del meu Parlament".

En aquesta línia, Puigdemont ha anunciat que té intencions d'activar el Consell de la República un cop arribi a territori belga per dur a terme "activitats en la línia del que va aprovar el poble de Catalunya l'1 d'octubre". El Consell és l'òrgan que el Govern a l'exili havia d'utilitzar per impulsar polítiques que permetessin constituir la República catalana. Puigdemont ha assegurat que "no esperaran molt de temps" en engegar-lo però que "s'han de posar d'acord tots" els membres.

Ara però, l'expresident es troba en un limb formal entre la suspensió provisional de la seva acta de diputat, comunicada per Llarena als polítics processats, i l'espera del que decidirà fer la Mesa del Parlament sobre com encaixar aquesta suspensió. El Parlament ja va comunicar aquest dimarts que ha suspès de sou a tots els afectats, entre ells, l'expresident. Més enllà de la qüestió econòmica, que Puigdemont ha assegurat que cobrirà gràcies a la "solidaritat" dels afins a la seva causa, la suspensió no es veurà materialitzada fins que no s'apropi el ple del 2, 3 i 4 d'octubre i la Mesa del Parlament decideixi si els substitueix o no. De moment, s'entenerren els conflictes entre ERC i JxCat fins l'inici de curs.

Tot i això, Puigdemont ha entrat a valorar com a una incoherència la decisió del jutge Llarena: "És una mica paradoxal que, per una banda, un jutge decideixi que jo he de ser suspès com a diputat, el mateix jutge que no vol perseguirme amb una euroordre perquè l'ha retirat, i diu que, tot i estar suspès, puc votar a través d'un diputat substitut que em represeti", ha dit.

L'advocat de l'expresident, Jaume Alonso-Cuevillas ha comentat el recurs interposat contra aquesta decisió del Tribunal Suprem, emparat en la normativa del Parlament, ja que no preveu la suspensió d'un diputat sense que sigui avalada per plenari i sempre i quan hi hagi un processament ferme. Aquest últim punt, segon Cuevillas, no es compleix, ja que els exdiputats Toni Comín i Meritxell Serret encara poden interposar un recurs. A més, Cuevillas ha criticat que la suspensió està basada en una norma prevista per supòsits de terrorisme, com és l'article 384 bis de l'enjudiciament criminal. Tan Cuevillas com l'advocat Gonzalo Boye han acusat a Llarena d'extralimitar-se de les seves funcions: "En el nostre procés a Espanya, nosaltres parlem de dret, però el jutge instructor sempre ha parlat de política", ha dit Boye.

Una reunió entre Sánchez i Puigdemont

Davant mitjans alemanys i internacionals, l'expresident ha agafat l'atenció dels focus per insistir en els preceptes del projecte polític independentista, criticar les posicions de l'Estat espanyol i europeitzar el seu discurs amb una clara voluntat d'internacionalitzar, de nou, el xoc entre Catalunya i Espanya: "Hi ha una mirada europea sobre la crisi catalana, i per tant la seva resolució també ha de tenir en compte aquesta mirada europea. I on es mira més bé Europa segurament és Brussel·les". A més, l'expresident també ha insistit en treballar per recuperar la normalitat, també de la seva vida, ha dit.

Amb la remor d'un PDeCAT ara més escèptic amb el govern espanyol i les últimes declaracions creuades sobre la fermesa del suport demòcrata al president espanyol, Pedro Sánchez, Puigdemont ha volgut deixar clar que "la porta del diàleg i de les trobades està oberta" sempre i quan s'abordi "allò essencial" del conflicte: "Ara no és temps de les paraules, sinó dels fets". Fins i tot, l'expresident ha criticat que l'executiu socialista no hagi optat per una reunió amb els exrepresentants polítics a l'exili i amb ell mateix: "Hem trobat extrany que l'Estat espayol i un govern que s'ha reunit en el passat amb una banda terrorista com ETA no ho pugui fer amb demòcrates que no han utilitzat mai la violència".

El líder de JxCat ha refermat la voluntat de treballar per un referèndum "a l'escocesa" i ha insistit en dues idees: "La nostra fòrmula sempre ha estat el referèndum acordat i mai direm que no a un referèdum". Altre cop, Puigdemont torna a situar-se entre dues aigües: per una banda, la validació ferma de l'1 d'octubre, a partir de la qual diu sentir-se fort per construir la República catalana; per l'altra, la porta entreoberta de repetir un possible referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat, amb un govern socialista que s'hi nega però que obre un camí de negociació.