Público
Público

Càrregues de l'1-O 50 agents antiavalots investigats, el balanç de les càrregues policials dos anys després de l'1-O

Vuit són els inspectors en cap, que eren els màxims responsables de l'operatiu sobre el terreny. L'Ajuntament de Barcelona i el centre Irídia creuen que resta per investigar els responsables entre els agents al terreny i els dirigents polítics. Se'ls imputen els delictes de lesions, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionari públic i per delictes contra els drets individuals.

Antidisturbios de la Policía Nacional rodean el colegio Ramón Llull de Barcelona el 1-O./ EFE

públic

Dos anys després del referèndum de l'1 d'octubre, 50 agents antiavalots de la Policia Nacional estan investigats per les violentes càrregues policials de la jornada a Barcelona. La majoria, 42, són agents, però també hi ha vuit comandaments, en concret els inspectors en cap que lideraven l'operatiu a peu de carrer. En total, s'han investigat les càrregues policials a 26 escoles.

Durant el procés, el coronel que coordinava el dispositiu, Pérez de los Cobos, va declarar que les úniques ordres que es van donar van ser les que contenien la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia, traslladant així tota la responsabilitat de les càrregues i els presumptes excessos policials als comandaments sobre el terreny. Segons el Centre Irídia i l'Ajuntament de Barcelona, acusacions particulars de la causa, hi ha una "zona gris" entre els inspectors en cap i els dirigents polítics que queda per investigar.

Als 50 agents se'ls imputen els delictes de lesions, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionari públic i per delictes contra els drets individuals. Aquesta causa es va obrir pocs dies després de l'1 d'octubre a partir de les 298 denúncies de ciutadans ferits.

L'objectiu de investigació és identificar qui va donar l'ordre de carregar, en contra del que s'havia fet fins ara, que era identificar agents concrets causants d'algunes de les agressions denunciades. En declaracions a Betevé, el regidor de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, assegura que l'objectiu és "anar el més amunt possible".

A més, el jutjat també investiga un ciutadà que va participar de la votació, Roger Español, que va perdre un ull per un impacte d'una bala de goma disparada per un agent. El jutge l'investiga per un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat per haver llançat una tanca contra un agent.

De les 26 escoles que s'han investigat, 22 encara tenen causes obertes, malgrat que en un principi el jutjat número 7 en va tancar 18. L'Audiència Provincial de Barcelona ha reobert casos en considerar que no es podien cloure sense aclarir el paper que van jugar els màxims comandaments i sense investigar totes les càrregues en conjunt. Les últimes en reobrir-se van ser les investigacions sobre les càrregues a l'IES Jaume Balmes, al CEIP Víctor Català, al CEIP Marenostrum i al Departament d'Ensenyament.

Tot i això, encara hi ha quatre causes arxivades de manera provisional que l'Audiència encara ha de decidir si reobre: els casos de l'Escola Aiguamarina, els del CEIP Pau Romeva, l'escola Projecte i el CAP Guinardó. Les acusacions donen per perdut el cas de l'Escola Tomás Moro, ja que les càrregues van ocasionar només danys materials.