El 'cas Mogherini' colpeja el cor d'una UE que acumula escàndols de corrupció

El cas de presumpta corrupció que afecta l'exalta representant de la Unió Europea i actual rectora del Col·legi d'Europa, Federica Mogherini, no és un escàndol aïllat dins les institucions europees. Les administracions comunitàries tampoc no s'escapen d'aquesta xacra i, especialment durant els últims anys, han sortit a la llum diversos casos de corrupció que han esquitxat dirigents del bloc comunitari i han perjudicat la reputació de les institucions de la Unió Europea. Us fem un repàs dels principals escàndols.  

El 'Catargate'  

La justícia belga va destapar el desembre del 2022 que diversos eurodiputats socialdemòcrates i els seus familiars, inclosa l'exvicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili, havien rebut suborns per part de Qatar a canvi d'influir en mesures de la Unió Europea i d'informació confidencial de les institucions comunitàries. Va ser tot un escàndol i va tenir una gran repercussió mediàtica, sobretot perquè es tractava —segons la justícia de Bèlgica— d'una "organització criminal" i hi estaven implicats tota una trama de representants polítics europeus.

A partir d'aquest cas, l'Eurocambra va aprovar un paquet de mesures per evitar més escàndols similars al Qatargate, com dificultar les portes giratòries i, entre d'altres, més transparència en les reunions que se celebren amb representants i dirigents comunitaris. Tanmateix, moltes d'aquestes mesures no han tingut efecte i poc després ha sortit a la llum un altre gran escàndol, el del cas Huawei.

El 'cas Huawei'  

La justícia belga va imputar aquest març cinc persones en relació amb un presumpte cas de suborn per part de l'empresa Huawei, en què s'hi va veure implicat personal del Parlament Europeu a canvi de favors polítics. Quatre dels acusats són a presó preventiva pels delictes de "corrupció activa i organització criminal", i el cinquè està imputat per blanqueig de capitals i ha estat posat en llibertat sota fiança per les autoritats belgues.

Les autoritats belgues estan investigant si Huawei va subornar "de manera regular i molt discreta" des del 2021 fins a principis del 2025 eurodiputats i treballadors del Parlament Europeu. Concretament, l'empresa xinesa suposadament oferia regals i suborns a representants polítics a canvi d'un tracte favorable en les decisions a l'Eurocambra. Un cas similar a l'escàndol Qatargate.

De fet, al centre de la investigació hi ha Valerio Ottati, un lobista de 41 anys que es va incorporar a l'empresa xinesa fa sis anys. Abans de passar al sector privat, havia treballat per a diversos eurodiputats italians que tenen expedients oberts al Parlament Europeu en relació amb la influència que la Xina exerceix en aquesta institució.

Fons mal utilitzats per part d'eurodiputats  

Cada eurodiputat té un pressupost anual per pagar el sou dels seus assistents i sufragar tota mena de despeses, sobretot viatges i missions per tota la Unió Europea o a països tercers. Tanmateix, han sortit a la llum diversos casos de corrupció de representants polítics que utilitzen aquests diners per a despeses personals o per finançar el seu propi partit o campanyes electorals.

Un dels casos més polèmics va ser el de l'exlíder de l'extrema dreta francesa, Jean-Marie Le Pen, que es va comprar amb el pressupost del Parlament Europeu tota mena d'objectes de luxe i personals, com vi, rellotges o roba. De fet, la líder de l'Agrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, va ser condemnada per malversació de fons del Parlament Europeu i sentenciada a quatre anys de presó i a cinc anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics per tenir assistents de l'Eurocambra com a treballadors del seu partit.

Dimissió en bloc de la Comissió Europea  

Molts anys enrere també hi va haver escàndols de corrupció sonats. Un dels més importants va ser el que va provocar la dimissió en bloc de la Comissió Europea el 1999. La decisió es va produir després de l'informe demolidor difós pel Grup de Savis de la Unió Europea, que va trobar irregularitats i fraus. Tot i que alguns comissaris europeus van continuar liderant les seves carteres en l'executiu comunitari següent, va ser una gran crisi política en plena aplicació de l'euro.

L'escàndol Eurostat  

Al cap de poc temps, l'any 2000, els auditors interns de la Unió Europea van emetre un informe en què expressaven la seva preocupació per uns suposats contractes ficticis d'Eurostat amb empreses externes i van remetre l'assumpte a l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF). Aquesta institució, tot i que al principi no va actuar, va decidir investigar-ho després d'un segon informe semblant al dels auditors interns de la UE i va constatar l'existència d'aquests contractes. La Comissió Europea va acabar destituint tres alts funcionaris de l'institut d'estadística de la Unió Europea, l'Eurostat.

El 'cas John Dalli'  

El 2012, un altre escàndol de corrupció va sacsejar la Comissió Europea. En aquest cas afectava el comissari europeu de Sanitat del moment. L'OLAF va començar a investigar una denúncia de la tabaquera sueca Swedish Match, que al·legava que un petit fabricant maltès hauria utilitzat presumptament les seves influències amb Dalli per aconseguir avantatges en la futura normativa per al sector. En l'informe, que va ser enviat a la Comissió Europea, es conclou que el fabricant maltès es va acostar a l'equip de Dalli aprofitant-se dels seus contactes amb el comissari "i va intentar aconseguir avantatges econòmics". Al cap de poc temps el comissari europeu va dimitir.