Catalunya afronta un "nou paradigma de risc" després d'una campanya amb un 62% d'incendis més

Catalunya afronta un "nou paradigma de risc" que després que aquest estiu s'hagin produït 2.168 incendis, un 62,6% més que el 2024. La campanya forestal del 2025 (de l'1 de juny al 15 de setembre) s'ha tancat amb 1.333 focs més respecte a la de l'any passat, puix hi ha hagut un total de 2.168 incendis de vegetació, dels quals 338 han estat de caràcter forestal. Tot plegat ho ha detallat aquest dijous la consellera d'Interior, Núria Parlon, en la presentació del balanç de la campanya forestal, on també han participat comandaments d'altres cossos d'emergències.

La Generalitat lliga el nou escenari al canvi climàtic, amb focs que avancen més ràpidament, i destaca la forta incidència del segon estiu més càlid, després del 2022. "El risc derivat dels fenòmens meteorològics ja no són un horitzó, són una realitat", ha afirmat Parlon. La consellera ha assenyalat "tres episodis crítics" enguany: la simultaneïtat de 98 focs entre el 21 i el 22 de juny; l'incendi de Torrefeta i Florejacs i Guissona (Lleida), que es va saldar amb dues víctimes mortals a principis de juliol i  5.056,47 hectàrees; i el de Paüls (Tarragona), on va morir un bomber i es van cremar 2.391 hectàrees cremades. 

El canvi climàtic fa que la vegetació pateixi més estrès i sigui més vulnerable al risc d'incendi, ha alertat. Les precipitacions van fer créixer matoll i herbassar i la disponibilitat d'aquest combustible, i la calor de l'estiu va incrementar el risc d'incendi, puix és un element que ajuda a escampar el foc a gran velocitat. La consellera d'Interior ha descartat que hi hagi una correlació entre els incendis i la campanya de sega, i ha subratllat que cal "treballar la terra" també com a mesura de prevenció d'incendis.

Parlon ha reconegut que cal "millorar la gestió forestal", una tasca que ha vinculat la Conselleria d'Agricultura. D'altra banda, ha fixat com a repte de futur el Pla Bombers 2030 que ha de permetre estar més preparats per als incendis de sisena generació, amb una resposta ràpida, coordinada, humana i efectiva que ajudi a protegir tota la ciutadania. I ha destacat la creació de la regió d'emergències al Pirineu i el complex central de bombers, l'aplicació de la intel·ligència artificial, i el repte d'assolir els 4.000 bombers a la plantilla.

Finalment, ha avisat que cal mantenir la prevenció encara que ja hagi acabat la campanya forestal. "El risc encara existirà", ha remarcat la consellera, tot indicant que pròxims episodis de vent augmentaran el risc d'incendi "de forma clara". Parlon ha apel·lat a la "consciència i la prudència de la ciutadania" per poder "gestionar el risc de la millor manera possible". 

2.168 incendis i 8.615 hectàrees cremades

Els Bombers han treballat aquest estiu en 2.168 incendis de vegetació. Els focs més greus, els de Torrefeta i Florejacs i Paüls, han suposat un 86,44% de la superfície afectada aquesta campanya. En total, els focs han afectat 8.615,80 hectàrees, de les quals 4.595,94 són superfície no forestal i 4.019,86 superfície forestal. Els Agents Rurals han activat el nivell 4 del Pla Alfa en set ocasions per perill extrem d'incendis i s'ha restringit l'accés a nou espais naturals.

En el cas de l'incendi de Torrefeta i Florejacs, va ser "molt virulent". Es va propagar a 24 km/h i va generar un pirocúmul de 14 quilòmetres d'altura. L'inspector dels Bombers Francesc Boya ha alertat sobre les dificultats de fer front a aquests fenòmens, amb incendis superen les capacitats d'extinció, i també ha dit que cal "afinar" els models de previsió meteorològica. "En l'àmbit tecnològic hem de fer avenços per detectar millor aquestes situacions amb precisió", ha remarcat.

Pel que fa a les causes dels incendis, la investigació del cos d'Agents Rurals ha determinat que durant aquesta campanya forestal el 14% dels focs s'han produït per causes naturals, és a dir, per llamps. El 86% restant està relacionat amb l'activitat humana, ja sigui per negligències (26%), accidents (26%), intencionalitat (16%) o altres (18%).