Catalunya afronta la primera verema que deixa enrere la sequera, pendent del preu del raïm
La collita es preveu de mitjana un 25% superior a la de l'any passat, mentre els viticultors reclamen percebre un pagament que els hi serveixi per cobrir els costos de producció. Les pluges de la tardor i l'hivern passat han facilitat l'aparició de plagues com el míldiu

Barcelona-
Amb la verema ja en marxa en alguns territoris de Catalunya -enguany s'ha iniciat més tard per les pluges registrades durant el juliol-, la collita de raïm d'aquest estiu és la primera després de diversos anys que no està marcada per la sequera i les restriccions de reg. Després d'unes temporades en què la manca d'aigua, acompanyada d'una baixa producció, ha estat la protagonista dels conreus, ara, el sector vitivinícola augura que aquesta campanya serà la de l'inici de la recuperació.
Si bé la collita encara quedarà lluny de la mitjana d'una campanya normal, s'espera un vi de qualitat. Entre les incògnites de l'any 2025 s'hi troba el temor dels productors sobre el preu al qual cobraran el raïm i com afectarà la plaga del míldiu, que s'ha estès enguany a conseqüència de la humitat derivada de les pluges de la primavera i l'hivern. I, de fet, més d'un centenar de viticultors van concentrar-se dissabte al matí davant la seu de l'Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA) a Sant Sadurní d'Anoia per exigir un preu "digne" del raïm.
El director de la Denominació d'Origen (DO) Penedès, Francesc Olivella, calcula que es recollirà un 25% més de raïm que l'any passat. "Estarà per sobre de la del 2024, però no serà igual que les que hi havia fa sis o set anys". Els viticultors esperen que, a partir de 2026, si no retorna el cicle de sequera, la poda de la vinya es pugui realitzar de forma més intensa, ja que haurà desaparegut el temor a no disposar d'aigua.
Els productors, independentment de la zona productiva, coincideixen a assenyalar que la del 2025 serà una verema que consolidarà una recuperació progressiva, no de grans quantitats. De fet, servirà com a punt d'inflexió des de l'any 2020. Tal com asseguren, no serà una campanya abundant en raïm, però sí la de l'arrencada de la recuperació. De la sequera i les produccions baixes s'ha passat a parlar de collites, maneig, podes o anyades.
Plus climàtic
A l'espera de la decisió que prenguin cellers com Freixenet o Vallformosa sobre el preu al qual pagaran el raïm per a cava, Codorníu ja ha anunciat que incrementarà un 50% la compra de volum de producció. A més, prosseguint la línia de les darreres campanyes, aplicarà un plus climàtic, que suposarà un augment del 45% sobre el preu base per compensar el rendiment de les vinyes afectades per la sequera.
Està previst que el valor mitjà de la verema d'enguany assoleixi els 72 cèntims per quilo. El CEO de Codorníu, Sergio Fuster, indica que "volem assegurar que mantenim els ingressos per hectàrea dels nostres viticultors, per garantir la bona viabilitat de les seves rendes". Actualment, dos de cada tres quilos de raïm que es cullen a Catalunya tenen com a destinació la DO Cava per a l'elaboració d'aquesta beguda.
Mentrestant, el sindicat Unió de Pagesos (UP) exigeix que tots els cellers es comprometin a pagar, com a mínim, 60 cèntims per quilo de raïm. El responsable de la vinya i el vi, Josep Marrugat, recorda que "l'any passat, tot i que la collita va ser menor, es van arribar a abonar una mitjana de 85 cèntims el quilo per a aquest mateix raïm".
En aquest sentit, en la concentració de dissabte a Sant Sadurní d'Anoia, Marrugat va denunciar que determinades empreses volen pagar preus a l'entorn dels 50 cèntims per quilo, molt lluny dels 60 cèntims. És per això que el sector fa una crida a "perdre la por" i no signar cap contracte per sota del cost de producció. "Hem d’estar més units que mai perquè ens hi va el futur", va alertar el dirigent sindical.
Viabilitat de les explotacions
Per la serva banda, el cap sectorial de la vinya i el vi de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Jaume Domènech, al·ludeix a l'increment dels costos suportats els darrers anys pels viticultors. "La pujada obliga els cellers a abonar un preu mínim de 6.000 euros per hectàrea per assegurar la viabilitat de les explotacions. És el que hauríem de rebre perquè l'activitat de la nostra finca acabi sent rendible".
Per evitar una crisi de preus, el consell regulador de la DO Cava ha aprovat unes normes per a aquesta campanya que rebaixen de 12.000 a 10.500 quilos de raïm per hectàrea, el rendiment màxim autoritzat. Amb aquesta mesura, la DO Cava intenta equilibrar l'oferta amb la demanda existent i evitar que les cotitzacions que reben els viticultors pel raïm es desplomin.
En el marc de la 13a Taula del Cava que va tenir lloc a finals de juliol a Vilafranca del Penedès, el Departament d'Agricultura va presentar el quart estudi de costos de producció de raïm i d'elaboració de vi base cava. Els costos es calculen utilitzant el rendiment mitjà per hectàrea de les darreres sis campanyes. Aquest estudi determina una forquilla de costos de producció de les tres varietats majoritàries: xarel·lo, parellada i macabeu. Les dades serveixen d'orientació per a determinar uns costos de referència aproximats, tenint en compte la producció de cada explotació i les despeses inherents a les característiques de cada campanya vitícola.
Si es compara amb l'estimació de l'any passat, enguany hi ha una previsió de l'increment del rendiment de la vinya de prop del 20%. En conseqüència, el cost de producció és de 53 cèntims el quilo de macabeu, de 58 pel xarel·lo i 49 per la parellada. Les organitzacions agràries valoren de forma positiva la realització de l'estudi, però consideren que els preus marcats són insuficients.
Més enllà del preu, un altre dels previsibles acompanyants durant la campanya de la verema serà el míldiu, un fong que apareix amb l'excés d'humitat. Per avançar en la seva erradicació, l'Institut Català de la vinya i el Vi (Incavi) ha iniciat una prova pilot per reduir l'ús de coure a l'hora de prevenir la presència del fong míldiu a les vinyes. Ho han fet amb sis productes que tenen com a base sals de coure en diferents concentracions, combinades amb altres substàncies permeses en agricultura ecològica.
Enguany és la campanya amb més míldiu des de l'any 2020. Les vinyes, que han acumulat vegetació i humitat, reben molta pressió dels fongs. Tot i ser un problema afegit, especialment al Penedès, on la majoria dels viticultors elaboren en ecològic, sembla que aquest desafiament sigui el primer indici de què, de moment, s'ha deixat enrere l'època en què les preocupacions dels productors se centraven només en la disponibilitat d'aigua i en l'escassa producció.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.