Público
Público
biodiversitat

Catalunya ha perdut el 25% de la fauna salvatge en 20 anys

Les espècies més afectades són les que habiten rius, llacs i aiguamolls, on la pèrdua d’animals que hi viuen supera el 54%. L'informe 'Estat de la Natura de Catalunya 2020' assenyala que les causes principals són l’alteració dels seus hàbitats, el canvi climàtic i un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres. 

Agents rurals de la Generalitat recullen un peix mort al riu Besòs, contaminat per productes de la planta de reciclatge que es va incendiar a Montornès del Vallès. EFE/Andreu Dalmau
Agents rurals de la Generalitat recullen un peix mort al riu Besòs, contaminat per productes de la planta de reciclatge que es va incendiar a Montornès del Vallès. EFE/Andreu Dalmau.

acn

Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seva biodiversitat, segons constata l’informe "Estat de la Natura de Catalunya 2020", que posa de relleu que el territori català ha perdut el 25% de la fauna salvatge en els últims 18 anys. La pèrdua d'exemplars supera el 54% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls; el 34% en les d'ambients agrícoles i prats, i el 12% en les que habiten boscos i matollars. La tendència és la mateixa que a escala global, però de menor intensitat, ja que la pèrdua en l'àmbit mundial arriba al 60% des de 1970.

L'informe ha estat elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i els centres de referència en biodiversitat, amb la col·laboració de més de 40 entitats. Aquesta pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència, segons l'informe, és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

El treball destaca que Catalunya és un país cada cop més forestal. Tot i això, aquest augment de superfície forestal no respon a un increment de la millora de la biodiversitat. L’excés de boscos joves sense gestió forestal i la manca de boscos madurs fa que no es registrin millores importants en les espècies d’animals d’ambients forestals. A Catalunya, en una escala de maduresa de l’1 al 10, els boscos han passat de tenir un grau de 1,8 a 2,3. 

De fet, l’informe conclou que les espècies d’animals més associades al bosc s’han mantingut força estables, mentre que les espècies pròpies de matollars han patit una davallada constant i molt pronunciada, sobretot en el cas de les papallones pròpies de matollars, que han disminuït un 57% des del 1995. Això és fruit de l’abandonament continuat de molts prats i cultius, que ha fet que la major part de la superfície que ocupaven aquests espais hagi estat substituïda, primer per matollars, i ara per boscos en creixement.

Les poblacions d’animals que viuen en prats i ambients agrícoles han perdut un 34% dels seus individus en poc menys de vint anys. Les espècies més afectades de les que es disposa de dades a llarg termini són els ocells estèpics, que depenen de les terres de secà i dels camps en guaret, i les papallones diürnes de prats i pastures, que han caigut un 71%. Per revertir aquesta tendència l’informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets. Actualment el terreny explotat amb pràctiques d’agricultura ecològica (excepte prats, pastures i farratges), si bé està en forta expansió a Catalunya, amb més de més de 61.000 hectàrees, encara representa només el 7,1% del total de superfície conreada al país.

La pitjor situació està als rius

L’activitat humana afecta greument els rius de Catalunya i, per tant, és on la biodiversitat n’està patint les conseqüències més crítiques. S’observa una regressió clara de les poblacions d’animals als rius i llacs, que han perdut més del 50% dels seus individus els darrers vint anys. A més, gairebé el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable, especialment els peixos autòctons, que han perdut 9 de cada 10 individus a causa de la pressió dels peixos exòtics. Actualment es troben espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides.

A banda de les espècies exòtiques, les aigües continentals han patit els efectes de les captacions, la contaminació i l’artificialització, que afecta més de la meitat dels rius de Catalunya, amb ocupació de planes al·luvials i lleres, i amb la consegüent pèrdua de riberes i els hàbitats que les ocupen. Malgrat que les aigües residuals urbanes, agrícoles i industrials contaminen encara el 45% dels cursos fluvials, el Pla de Sanejament de Catalunya ha millorat la qualitat de l’aigua de molts rius en els darrers 40 anys.

Sobreexplotació al Mediterrani

La pressió demogràfica a la costa i el canvi climàtic estan tenint impactes cada cop més importants sobre els ambients marins de les costes catalanes. En el cas de la pesca, l’informe apunta que, a nivell mundial, el 33,1% dels peixos d’interès comercial estan sent sobreexplotats, i que a la Mediterrània això també afecta altres espècies d’interès comercial com les gambes i els cefalòpodes. Així mateix, tècniques de pesca com ara l’arrossegament empobreixen el fons marí i atrapen espècies amenaçades de forma accidental. És el cas d’alguns peixos cartilaginosos (a Catalunya el 65% dels taurons i el 42% de les ratjades ja estan considerades en perill d’extinció), tortugues i ocells (sobretot les baldrigues).

173 espècies en risc d'extinció al planeta

A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d’extinció al planeta, de les quals més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. I, alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari -que són estranyes, vulnerables, endèmiques del territori i a prop d'estar en perill d'extinció-, inclosos en les directives europees de protecció de la natura (Directiva Hàbitats i Directiva Ocells). El cas dels ocells és especialment destacable, ja que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d’ocells d’interès comunitari de presència regular, que representen el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells, en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea.

Tot i això, al desembre es van publicar els resultats catalans que s’inclouen en el seguiment d’aquestes directives i que apuntaven que Catalunya havia d’enfortir les polítiques de conservació de la biodiversitat perquè el 75% de les espècies i el 58% dels hàbitats d’interès comunitari presentaven un estat de conservació desfavorable.

A principis del 2021 està previst que els governs del món i les institucions interessades en la conservació de la natura, en la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Diversitat Biològica, facin balanç de resultats del darrer decenni i estableixin el que s’ha vingut a anomenar l’estratègia post 2020.