Público
Público

CAUSA CONTRA L'INDEPENDENTISME La CUP vol obrir un nou focus internacional del conflicte català amb Anna Gabriel a Suïssa

"L'Anna no ha fugit, ha buscat refugi davant d' una persecució política", afirma el seu advocat, l'exdiputat Benet Salellas. La dirigent de l'esquerra independentista contempla demanar asil al país helvètic si la justícia espanyola reacciona demanant la seva extradició.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Dirigents de la CUP, amb la diputada Maria Sirvent en primer terme, en la roda de premsa d'aquest dimarts. CUP

La CUP ha decidit que l'exdiputada Anna Gabriel segueixi a Ginebra i no comparegui a declarar al Tribunal Suprem (TS) amb la voluntat d'obrir un "nou focus" d'internacionalització del conflicte polític amb l'Estat, que s'uneixi al que ja hi ha a Bèlgica. Així ho han detallat aquesta tarda la diputada Maria Sirvent i l'advocat de Gabriel i exparlamentari cupaire, Benet Salellas, que han defensat la necessitat de donar una "resposta política" al que interpreten com un "judici polític que pretén perseguir tot un poble". Enmig d'una gran expectació mediàtica, la formació anticapitalista ha celebrat una concorreguda roda de premsa a la Casa Golferichs de Barcelona. Amb la voluntat de transmetre unitat, hi han assistit els actuals diputats del partit, així com nombrosos exparlamentaris, a més de representants actuals i passats del seu secretariat nacional i altres representants de l'esquerra independentista.

"L'Anna no ha fugit, ha buscat refugi davant d' una persecució política", ha subratllat Salellas en resposta els atacs adreçats a l'exdiputada després que aquest matí anunciés a través de mitjans suïssos que romandria al país helvètic perquè no tenia garantit un "judici just". La decisió d'instal·lar-se a Ginebra, que ha estat col·lectiva, respon a diverses qüestions. Una d'evident és la voluntat de dotar d'una dimensió encara més internacional del procés independentista català, més enllà del que ja hi ha a Brussel·les, la capital comunitària, amb la presència del president cessat Carles Puigdemont i quatre consellers del seu govern -Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Alhora es vol "dificultar el procés judicial" engegat pel Suprem. Salellas ha recordat que la justícia suïssa "prohibeix les extradicions per motius polítics". Sobre aquesta qüestió, l'advocat ha comentat que Gabriel es plantejaria demanar asil al país helvètic si malgrat tot la justícia espanyol respon a la decisió amb una petició d'extradició. Salellas també ha subratllat que Ginebra és una ciutat amb una important presència d'organismes internacional en matèria de drets humans, començant pel Consell de Drets Humans de l'ONU, en els quals Anna Gabriel "podrà fer funcions d'interlocució". El consell té programades diverses sessions per aquest any i l'exdiputat ha afirmat que "volem fer-hi present el cas català en cadascuna d'elles".

Abans de Salellas ha intervingut la diputada Maria Sirvent, que també és advocada: "Davant d'un judici polític, una macrocausa que pretén perseguir tot un poble i respon a la set de venjança d'un estat demofòbic i repressor que imputa les persones per allò que diuen i pensen, nosaltres fem política des de tots els fronts: des de les institucions, des del carrer i davant dels tribunals", ha comentat. La parlamentària ha exposat que l'estratègia de la formació davant la justícia espanyola passa per reivindicar tant el referèndum de l'1 d'octubre com la declaració d'independència del dia 27 del mateix mes i fer-ne una "defensa política" davant del Tribunal Suprem, que va materialitzar la setmana passada l'exdiputada Mireia Boya

Sobre aquesta qüestió, Benet Salellas ha insistit que el procés del Tribunal Suprem "no té com a objectiu la justícia, sinó la venjança i la humiliació de tot el poble de Catalunya per aquest procés de recuperació de llibertat i per desplegar el dret a l'autodeterminació". En opinió del lletrat, en la macrocausa contra l'independentisme "s'estan vulnerant i anorreant drets civils i polítics que han costat molt d'aconseguir" i hi ha una "derogació de les garanties mínimes de qualsevol procés judicial que es vulgui democràtic, perquè no es jutgen fets, sinó projectes polítics".

La justícia espanyola "té problemes amb la diferència"

Per a Salellas, les resolucions del jutge Llarena "són pròpies d'estats antidemocràtics i autoritaris" i ha recordat que el Suprem no era el tribunal competent per obrir la causa, sinó que la instrucció hauria d'haver recaigut en un tribunal de Barcelona o en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "La cúpula judicial ha volgut saltar-se les regles bàsiques d'un estat de dret", ha afirmat. També ha recordat que la causa de Llarena investiga una trentena de dirigents sobiranistes pels presumptes delictes de rebel·lió i sedició, que són dels "més greus que hi ha al Codi Penal" i ho fa "només en base en accions de naturalesa política desenvolupades en la seva majoria al Parlament". Per tot plegat, ha conclòs que "el sistema judicial té problemes amb la diferència, amb les opinions, amb la llibertat, amb l'humor i, fins i tot, amb la música, com hem vist avui mateix amb la condemna al raper Valtonyic".

Gabriel pretén aprofundir a Suïssa en la recerca sobre el món del dret, tasca que ja havia desenvolupat a la UAB abans de fer el salt al Parlament. A banda de Salellas, en la seva defensa també hi participa l'advocat helvètic Olivier Peter, especialitzat en casos de vulneracions de drets humans. De fet, va ser un dels magistrats que va aconseguir que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tombés l'anomenada doctrina Parot que s'aplicava a membres d'ETA per allargar la seva estada a presó.