Público
Público

CAUSA CONTRA L'INDEPENDENTISME El Suprem dicta ordre de detenció en territori espanyol contra Anna Gabriel

La Fiscalia i l'acusació popular de VOX havien demanat al jutge Pablo Llarena que emetés també una ordre de detenció internacional. L'exdiputada cupaire, refugiada a Suïssa, no s'ha presentat aquest dimecres al Suprem. Gabriel està imputada pels suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació, en la causa contra l'independentisme. 

Anna Gabriel, en una entrevista a la cadena de televisió suïssa RTS.

Nou 'cas Puigdemont', ara, a Suïssa. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat aquest dimecres ordre de detenció contra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Però només en territori espanyol. Llarena ha desoït, d'aquesta forma, la petició prèvia de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que li havia demanat que emetés una ordre de detenció internacional contra Gabriel.

La dirigent cupaire, que estava citada aquest dimecres a declarar com a imputada davant del mateix jutge, pels suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació, en la causa contra l'independentisme, ha optat per refugiar-se a Suïssa i no ha comparegut davant del tribunal. L'acusació popular, que exerceix el partit d'ultradreta VOX, també havia sol·licitat al jutge l'ordre de detenció internacional. Llarena, de fet, s'ha limitat a aplicar el que estableix la Llei d'Enjudiciament Criminal, que diu, en el seu article 487, que si un imputat no compareix a declarar davant el jutjat, "l'ordre de compareixença podrà convertir-se en ordre de detenció".

Amb aquesta decisió, Gabriel queda en una situació similar a la del president cessat Carles Puigdemont i els membres del seu darrer govern Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que es van instal·lar a Brussel·les a finals d'octubre, just abans de la data prevista per a la seva declaració com a imputats davant de l'Audiència Nacional -abans que la causa contra l'independentisme es traslladés al Suprem. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar posteriorment ordre de detenció internacional contra ells. Però Llarena la va retirar a començaments de desembre.

La retirada de l'ordre de detenció internacional es va interpretar des del sobiranisme en el sentit que el Suprem volia evitar que Bèlgica extradís Puigdemont i els quatre consellers de Brussel·les només per ser processats per alguns dels delictes pels quals estan imputats. Concretament, hi havia l'alta possibilitat que no els extradís pel delicte de rebel·lió, que no existeix en el Codi Penal belga. I una situació similar es dóna en el cas de Gabriel.

Suïssa no veu possible l'extradició

El conveni d'extradició entre Espanya i Suïssa exigeix que els delictes atribuïts estiguin contemplats en la legislació d'ambdós estats. I el Codi Penal suís recull un delicte similar al de rebel·lió pel qual està imputada Gabriel, però que requereix -com en el cas d'Espanya, de fet-, que hi hagi hagut violència. 

A més, des del govern federal suís ja s'ha deixat clar que difícilment prosperaria una ordre d'extradició de Gabriel, per entendre que està imputada per raons polítiques. "Es tracta amb tota probabilitat d'un delicte polític", ha afirmat el portaveu de l'Oficina Federal de Justícia del país helvètic, Folco Galli, al diari suïs Le Temps. "Segons el nostre Codi Penal i la Convenció Europea de Drets Humans, una petició d'extradició o qualsevol forma d'assistència judicial no es pot acordar per cap d'aquests motius", ha afegit.

El mateix Galli ha precisat a l'agència Efe que "amb tota probabilitat" Suïssa rebutjaria la petició d'extradició encara que existís "la correspondència del delicte en ambdòs països", ja que "el que és decissiu aquí és que es tracta a primera vista de delictes polítics".

Gabriel demana "la fi de l'excepcionalitat"

La pròpia Anna Gabriel, entrevistada per TV3 poc després de conèixer-se la decisió de Llarena, ha demanat "la fi de l'excepcionalitat" a Catalunya, "que s'arxivi aquesta causa" i que "les persones que estem fora poguem tornar". Gabriel ha constatat que als imputats independentistes "ens estan perseguint per una actuació estríctament política", perquè "és de sentit comú que no hi ha hagut una rebel·lió armada i violenta". 

Gabriel ha confirmat que, amb la seva presència a Ginebra, la CUP "desdobla l'estratègia" de defensa i de denúncia de la "falta de drets bàsics fonamental que estem patint", amb l'altra diputada del partit, Mireia Boya, que roman en territori espanyol i sí que va acudir a declarar al Suprem. Gabriel ha parlat de "posar en un mirall l'Estat espanyol", i ha ressaltat que Ginebra "està plena d'organismes que lluiten pels drets humans". També ha confirmat que, en cas que finalment es cursés una ordre de detenció internacional contra ella, "podríem demanar una demanda d'asil".