Público
Público
Únete a nosotros

Centenars de persones es manifesten davant el Tribunal Suprem per denunciar la manca de justícia a l'Estat espanyol 

Entre d'altres qüestions es queixen de la politització de la justícia en casos com la repressió al procés independentista. La concentració compta amb la presència de dirigents de la CUP, ERC i PDECat.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

La concentració d'aquest 15 de desembre davant del Tribunal Suprem contra la manca d'imparcialitat de la Justícia espanyola. MARIÀ DE DELÀS

Centenars de persones provinents d'arreu de l'Estat, però amb una àmplia presència de catalans, s'han concentrat aquest migdia davant la seu del Tribunal Suprem, situat a la plaça Villa de París de Madrid. La mobilització, convocada pel col·lectiu No Hay Justicia, havia rebut l'adhesió prèvia de més d'un centenar d'organitzacions, i volia denunciar la manca d'imparcialitat de la Justícia espanyola i l'acumulació de sentències que consideren injustes.

Entre d'altres qüestions, hi havia representants dels organitzadors del referèndum a les universitat sobre la monarquia, de col·lectius que denuncien els abusos bancaris i la sentència del Suprem favorable a la banca, així com membres de l'Associació Catalana dels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics catalans i dels exiliats per la repressió de la justícia espanyola. A més a més, també hi havia representants de partits independentistes, bàsicament d'ERC, el PDECat o la CUP.

A l'acte, conduït per la periodista Cristina Fallaràs, hi ha intervingut representants del País Valencià, que han denunciat el segrest de la justícia a l'Estat; el dirigent del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) Óscar Reina; entre molts altres. En declaracions a Públic, la diputada de la CUP Maria Sirvent que la formació participava a la mobilització "per protestar contra una justícia que respon als interessos de corruptes, banquers i l'oligarquia, no respecta drets col·lectius ni llibertats dels pobles".

En referència a l'imminent inici del judici de l'1-O, la diputada ha afegit que "ara estem a les portes d'una causa general política i cal respondre-hi lluitant i organitzant-nos. Estem aquí perquè tenim clar que cal teixir una xarxa de complicitats arreu de l'Estat amb altres pobles, perquè l'autodeterminació és un dret que pot obrir les portes a moltes altres pobles de l'Estat".

També hi eren els diputats al Congrés Gabriel Rufián (ERC) i Miriam Nogueras (PDECat). Rufián s'ha mostrat molt crític amb la no presència de Podemos: "Trobem molt a faltar insignes revolucionaris que porten tota la legislatura donant lliçons, en concret insignes líders de Podemos". Nogueras, de la seva banda, ha preguntat "què més ha de passar perquè Europa prengui partit [en el cas català]. Sembla que els partits espanyols estan més interessats a defensar conceptes franquistes com la unitat territorial".

La pancarta del col·lectiu No hay justicia davant la seu del Tribunal Suprem. MARIÀ DE DELÀS.

Durant la concentració s'han escoltat crits com "aquesta democràcia és una farsa" i hi havia pancartes amb lemes com "todo huele mal en este tribunal", "ja n'hi ha prou d'impunitat", "la banca ja mana sense dissimular", "no hi ha separació de poders, no hi ha democràcia", "1O ni oblit ni perdó" o "no hi ha justícia".

En el manifest de la convocatòria s'exposa que "a l’Estat Espanyol, amb freqüència, s’estan dictant diferents resolucions pel Tribunal Suprem, el Constitucional i l’Audiència Nacional que, amb una interpretació abusiva de les lleis, són una clara vulneració dels drets civils i polítics. Aquesta dinàmica genera indefensió a la ciutadania, alhora que alarma social producte de la creixent manca de confiança en la tasca del poder judicial". El text, que fa diverses referències al cas català, afegeix també que "la judicialització de la política ha permès durant anys que el Govern espanyol actuï a través de la Fiscalia per combatre models socials i econòmics alternatius, la dissidència política, prohibint mecanismes de consulta i participació popular, actuacions que són un greu atemptat contra els drets civils i polítics i que afebleixen la qualitat democràtica cada dia més".