La política catalana té marcat aquest dijous al calendari dels dies rellevants. És la jornada fixada per la Moncloa per celebrar una cimera hispano-francesa i el lloc escollit ha estat Barcelona, concretament al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). L'elecció no és irrellevant perquè les delegacions del Govern espanyol i del francès, liderades pels dos presidents, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, tractaran temes fonamentals per a l'Estat espanyol en general però molt particularment per a Catalunya. Entre ells el gasoducte -en termes clàssics- o hidroducte -com se'n diu ara- que connectarà Barcelona amb Marsella per transportar gas i en un futur hidrogen verd, l'anomenat H2Med. Però l'independentisme s'ha regirat contra la cimera i posarà a prova la seva capacitat de mobilització amb una concentració que ha estat convocada pel conjunt d'entitats i partits de l'independentisme de manera unitària, fet inèdit en els darrers temps.

'Aquí no s'ha acabat res'

El lema de la convocatòria és "Aquí no s'ha acabat res" en una referència clara de resposta a les declaracions del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que va justificar l'organització de l'important esdeveniment a Barcelona per demostrar que el Procés independentista estava liquidat. Les declaracions de Bolaños van activar la repulsa unànime del conjunt de l'independentisme que considera que el conflicte polític existent entre Catalunya i l'Estat no finalitzarà fins que es pugui exercir el dret a l'autodeterminació dels catalans. I ha estat una veritable argamassa per aparcar les diferències entre independentistes i plasmar una mobilització unitària en què fins i tot ERC hi participarà. Tot i que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, sí que participarà protocol·làriament a la recepció de la cimera, gest que ha estat criticat per sectors independentistes com Junts, la CUP o l'ANC.

És evident que la convocatòria no acabarà amb les fortes tensions i les diferències estratègiques entre sectors de l'independentisme. Però la veritat és que la cimera hispano-francesa d'aquest dijous a Barcelona ha reactivat la unitat de l'independentisme al carrer després de mesos de xocs interns per l'estratègia del moviment. Els tres grans partits independentistes de Catalunya -ERC, Junts i la CUP- assistiran a la mobilització convocada per una amalgama d'entitats liderades per l'ANC, l'Òmnium i el Consell de la República.

L'última convocatòria conjunta va ser per commemorar el cinquè aniversari de l'1-O i va acabar amb bronca i forts xiulets d'un sector de concentrats contra la dirigent d'Esquerra i expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Agreujant les diferències no només entre partits polítics sinó també entre les dues grans entitats independentistes, ANC i Òmnium. El consell de ministres del 2018 a Barcelona va ser la darrera visita de Pedro Sánchez i del Govern espanyol que va generar una forta protesta conjunta. Tot i que també en aquella ocasió Sánchez va ser rebut pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra –de Junts-, amb grans fastos protocol·laris, tot i que ara Junts es mostra contrari a la participació d'Aragonès.

El Govern espanyol defensa la distensió

Per la seva banda, el Govern espanyol intenta transmetre tranquil·litat assegurant que la Catalunya i l'Espanya del 2023 "no s'assemblen gens" a la del 2017. El ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, afirma ara que "la tensió que es va viure al 2017 a Catalunya ja és història" i va augurar que "el futur és el diàleg i l'entesa". "Qui vulgui estar en el problema i no en la solució, ells veuran", ha advertit.

La manifestació a les portes de la cimera hispano-francesa de Barcelona ha estat convocada per més de 30 entitats liderades per l'ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República. Les organitzacions impulsores han detallat que la concentració serà a les 9 del matí amb el lema "Aquí no s'ha acabat res. Independència, Països Catalans, prou repressió". Tot i que inicialment la intenció dels convocants era concentrar-se a l'icònic monument catalanista de les 'Quatre columnes' de l'històric arquitecte Puig i Cadafalch, ubicat davant del MNAC, les draconianes mesures de seguretat han obligat a retrocedir uns metres fins a l'anomenada Font Màgica de Montjuïc , propera a la plaça Espanya. Les entitats asseguren que "el Procés no s'ha acabat" i que la cimera és "una provocació" i "un acte d'ocupació".

“Un acte de dominació”

Per a la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, la cimera és "un acte d'ocupació" on el Govern espanyol busca "venir a demostrar que Catalunya és part d'Espanya i que ja no hi ha Procés". "Vénen el Govern espanyol i el francès a fer un acte de dominació, a dir que prenen decisions que afecten Catalunya però amb visió estatal", denuncia. L'entitat de Feliu ha fet una crida als manifestants a participar amb armilles grogues en un clar gest de confraternització amb el moviment popular de protesta francès.

Per la seva banda, el president d'Òmnium, Xavier Antich, remarca que "el conflicte polític és ben viu" per més que l'Executiu espanyol "pretengui fer veure a la comunitat internacional que aquí no passa res".

Aragonès a la cimera i ERC a la protesta

Pel que fa a la polèmica generada en l'independentisme per la presència del president de la Generalitat a la trobada, Pere Aragonès assistirà a l'acte de benvinguda de la cimera hispanofrancesa però no participarà de les reunions entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Segons la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, Aragonès es limitarà a assistir a l'acte que donarà el tret de sortida a la cimera. Ara bé, el Govern insisteix que el president no deixarà "cap espai" sense representació, ni malgastarà "cap oportunitat" per reivindicar el dret a l'autodeterminació i altres aspectes rellevants per a l'interès de Catalunya". Aragonès també assegura que la seva presència reforça les relacions entre Catalunya i França i ressalta la "magnífica relació" del Govern amb el consolat francès a Barcelona.

Per donar més contingut a la seva presència a la cimera, Aragonès va enviar dijous passat una carta a Pedro Sánchez en què li suggeria diversos temes per abordar amb Macron, durant la trobada. El president de la Generalitat proposava que el cap de l'Executiu espanyol abordés el suport a la sol·licitud d'oficialitat del català a les institucions europees. O afegia, entre altres temes, que també es parli de l'impuls i la concreció del projecte H2Med. El Govern espanyol no ha donat resposta a la missiva.

La decisió d'Aragonès de participar a la cimera ha estat durament censurada per l'ANC i partits com Junts o la CUP que la consideren contradictòria amb el fet que ERC participi en la mobilització i un error perquè "serà instrumentalitzat pel Govern espanyol per transmetre internacionalment una sensació de normalitat a Catalunya que no és real i que no es podrà produir mentre els catalans i les catalanes no puguin decidir el seu futur".

Per la seva banda ERC justifica la dualitat de participar com a Govern a la cimera amb el president Aragonès al capdavant i en la mobilització com a partit encapçalat pel president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Per a la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, Esquerra ha de participar a la manifestació en contra de la "utilització partidista" del Govern espanyol de la cimera, en defensa del dret a l'autodeterminació i per deixar clar que el conflicte persisteix i la lluita per la independència continua, ja que qualifica de "provocació" que l'Executiu de Pedro Sánchez digui que el Procés s'ha acabat. Però Vilalta també defensa la participació d'Aragonès a la cimera: "Seria irresponsable no exercir la seva responsabilitat. Seria abandonar part de les seves funcions com a president de la Generalitat. La cadira buida no serveix de res".

Reptes de la cimera i de l'independentisme

La cimera hispano-francesa d'aquest dijous té una rellevància especial pels projectes estratègics que concerneixen als dos estats i en què hi ha diferències estratègiques entre Sánchez i Macron, per exemple en el tema de la interconnexió energètica. Però la celebració a Barcelona mantindrà els focus fixats més fora que dins del majestuós MNAC ubicat a la icònica muntanya de Montjuïc, que aquest dijous estarà tancada en bona part amb pany i forrellat per un ampli dispositiu de seguretat amb un ampli desplegament dels Mossos de Esquadra. Uns focus que apuntaran a la concentració independentista que afronta dos grans reptes: demostrar que la seva capacitat de mobilització és encara prou alta. I si realment es pot concentrar de forma unitària aparcant les seves fortes tensions internes o es reproduiran les esbroncades i enfrontaments entre sectors independentistes, especialment contra Esquerra.

Sense apartar la mirada sobre les relacions institucionals entre el Govern espanyol i el de la Generalitat. O les relacions polítiques entre l'Executiu de Pedro Sánchez i ERC en les seves contraprestacions parlamentàries al Congrés. Caldrà veure si la tensió generada per la cimera les pot enterbolir. Però tot sembla indicar que l'esdeveniment no afectarà les fluïdes relacions entre les dues parts. D'una banda, a la Moncloa es mostren complaguts per la presència d'Aragonès a la cimera que consideren una constatació del clima d'enteniment que hi ha entre els dos governs en l'etapa actual. Alhora que treuen importància al fet que Esquerra participi a la manifestació.

Mentre que a la part catalana es consideren desafortunades les declaracions del ministre Bolaños sobre la fi del Procés però es reconeix la importància de la celebració de la cimera a Barcelona i dels importants interessos per a Catalunya que s'hi discutiran. Alhora que els republicans admeten que per enterbolir les seves relacions amb els socialistes pesarà molt més el bloqueig actual als pressupostos de la Generalitat per part del PSC que la cimera. I no es descarta que Aragonès li faci algun comentari al respecte a Pedro Sánchez aprofitant la trobada d'aquest dijous.