La repressió a la manifestació antifeixista de dissabte en rebuig a l'homenatge a la repressió policial de l'1-O ha tornat a situar els Mossos d'Esquadra en l'epicentre de les crítiques d'una part de la societat catalana i, més en concret, de l'independentisme. No és, ni de lluny, el primer cop que passa, però sí que ara feia un temps que no hi havia una clara petició de dimissió d'un conseller d'Interior com a conseqüència dels excessos en l'actuació dels agents antiavalots. En aquesta ocasió, la CUP ha demanat la dimissió del màxim cap polític de la policia catalana, el conseller Miquel Buch, per una actuació que va acabar amb 24 persones ferides -entre les quals el fotoperiodista de la Directa Víctor Serri, a qui els agents van trencar un dit de la mà quan estava treballant- i sis de detingudes, a més de deixar un reguitzell d'imatges de càrregues dels Mossos.

El conseller d'Interior ha descartat dimitir, amb l'argument que l'actuació dels antiavalots va servir per evitar "enfrontaments violents" entre els antifeixistes i els manifestants policials convocats pel sindicat Jusapol, proper a Ciutadans i que bàsicament va voler homenatjar els agents que van participar en l'anomenada operació Copèrnic, que va deixar més de 1.000 persones ferides simplement per participar al referèndum. Segons va informar el periodista Jesús Rodríguez, també de la Directa, el coordinador del dispositiu dels Mossos de dissabte va ser Antoni Antolín, el nou cap de l'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius. Antolín ja havia estat a la direcció dels Mossos, però va ser-ne apartat el 2012, després de les crítiques rebudes per les càrregues del desallotjament del 15-M a plaça Catalunya de maig del 2011.

Tres dies abans, agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra van desmuntar el campament que l'Acampada per la Llibertat havia plantat des de l'11 de setembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. L'acció, ordenada lògicament per Interior, va desfermar també una allau de crítiques dins l'independentisme, que veia contradictori que el president de la Generalitat, Quim Torra, fes crides a mobilitzar-se per reclamar l'alliberament dels presos polítics i, alhora, el seu mateix govern reprimís una mobilització com la de Sant Jaume.

Aquestes dues actuacions poden haver marcat el punt i final de l'idil·li que una part de l'independentisme havia mantingut amb els Mossos durant el darrer any. Només cal recordar els crits d'"els Mossos són la nostra policia", que moltes persones corejaven en l'aturada general del 3 d'octubre de fa un any, davant la sorpresa, l'escepticisme i la indignació de les persones de l'esquerra independentista o de sectors llibertaris, entre d'altres, molt més bregades a l'hora de patir la repressió policial. De fet, només van haver de produir-se noves mobilitzacions de l'independentisme perquè tornessin les imatges de les càrregues dels antiavalots dels Mossos contra els manifestants. Això sí, durant uns quants mesos per a l'independentisme més hiperventilat -aquell que, entre d'altres qüestions, culpa l'Estat espanyol de tot el que no li agrada a Catalunya- aquestes actuacions s'executaven perquè el govern de Rajoy havia intervingut la Generalitat a través de l'article 155. Aquest argument, no acceptat per a gran dels catalans, ha quedat definitivament desmuntat els darrers dies.

El 23 de març el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir tornar a enviar a la presó els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva, a més de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Aquell vespre, els CDR i altres entitats independentistes van convocar mobilitzacions de rebuig, que a Barcelona van acabar amb càrregues dels Mossos contra els manifestants al voltant de la Delegació del govern espanyol a Barcelona. En total aquell dia més va haver-hi més d'una trentena de ferits a causa de la violència policial. Dos dies més tard, i arran de la detenció a Alemanya de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, unes 4.000 persones van mobilitzar-se a Lleida, davant de la subdelegació del govern espanyol. També en aquella jornada les càrregues de la policia catalana van ser notícia, provocant almenys dos ferits .

Un mes abans, milers de persones van mobilitzar-se al voltant del Palau de la Música Catalana on se celebrava el sopar inaugural del Mobile World Congress amb la presència del rei Felip VI. Aquell dia, els agents antiavalots dels Mossos també van protagonitzar dures càrregues, que van deixar diverses persones ferides. Fa només algunes setmanes, una dona va denunciar els Mossos per les càrregues d'aquell 25 de febrer. La dona havia ingressat a l'Hospital de Sant Pau amb una fractura de tíbia.