MADRID. - La recuperació econòmica a Espanya no ha anat acompanyada de la disminució de la desigualtat. Ben al contrari, aquesta continua augmentant any a any. Així ho mostra l'últim informe d'Oxfam Intermón, Espanya, un creixement econòmic que deixa fora les persones més vulnerables, que mostra com les tres persones més riques del país acumulen la riquesa del 30% més pobre.

Espanya és un país de dues realitats. Des 2014 creix el PIB, però els resultats d'aquesta reactivació econòmica només beneficien una minoria mentre que la desigualtat es cronifica i intensifica. En l'última dècada, l'índex de Gini a Espanya ha empitjorat i la situació actual de les famílies i les persones més colpejades per la crisi contradiu l'optimisme al voltant de les principals dades macroeconòmiques. Espanya segueix sent el segon país de la Unió Europea on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, i on aquesta ha seguit augmentant malgrat els últims anys de creixement econòmic.

1. Set mil nous milionaris

Segons l'informe d'Oxfam, el 2015 hi va haver set mil nous milionaris a Espanya. Per a l'ONG, aquesta tendència d'acumulació de la riquesa en mans d'uns pocs és una de les principals causes de la desigualtat. Alhora que creix el nombre de rics es produeix el deteriorament de la situació de les persones més vulnerables. Durant els anys de la crisi, les persones més pobres van ser les més castigades. D'acord amb l'OCDE, la renda mitjana a Espanya va caure un 9% entre 2007 i 2014, però la caiguda de la renda del 10% més pobre de la població va ser de més del doble: un 21%.

2. Només tres persones acumulen la riquesa del 30% més pobre

En l'últim any, la fortuna de tan sols tres persones (dos homes i una dona: Amancio Ortega, la seva filla Sandra Ortega Mera i Juan Roig) equival ja a la riquesa del 30% més pobre del país, és a dir, de 14, 2 milions de persones. Mentre el 2015 aquest 30% més pobre va veure reduïda la seva riquesa en més d'una tercera part (-33,4%), la fortuna de les tres persones més riques del país va augmentar un 3%. Les persones incloses en els nivells de renda més baixos han vist caure la seva participació en la renda nacional. Així per exemple, mentre el 2013 el 10% més pobre a Espanya concentrava el 1,9% de la renda nacional, el 2015 la seva participació es va reduir un 10,5%, fins a concentrar només el 1,7%.

3. Els salaris més baixos han caigut un 28%

L'informe d'Oxfam mostra com en els anys de la crisi, des de 2008 fins a 2014, els salaris més baixos van caure un 28% mentre els més alts amb prou feines es van moure. El 2015 Espanya va arribar a un nivell en què la remuneració de l'empresari amb el salari més elevat multiplicava per 96 la del treballador mitjà en les empreses de l'Ibex 35, i per 51 en el total de les empreses cotitzades. És a dir, els augments de la productivitat de les empreses només semblen afectar els salaris dels alts directius i als nivells de beneficis amb els quals es retribueix als propietaris.

4. Alta precarietat

Els beneficis de les grans empreses han recuperat els nivells anteriors a la crisi, mentre una de cada cinc persones en edat de treballar no troba ocupació. I els que el troben, ho fan en condicions d'alta precarietat mentre els salaris segueixen nou punts per sota dels nivells assolits el 2008. Espanya, tot i haver mostrat durant els últims anys una de les taxes de creixement més altes d'Europa, no aconsegueix que aquest creixement sigui inclusiu. Amb creixements similars durant 2015, a Eslovàquia o Hongria aconsegueixen reduir més la desigualtat i promoure així un creixement més equitatiu.

5. Un sistema fiscal que promou la desigualtat

Aquesta desigualtat s'amplifica per l'efecte d'un sistema fiscal que no és redistributiu. Espanya és un dels països europeus amb menor capacitat per reduir les desigualtats a través del sistema fiscal, tan sols per darrere de Letònia, Bulgària, Estònia i Lituània, indica l'informe. Les reformes legislatives segueixen sense reconduir la regressivitat històrica del sistema tributari ni apuntalar la capacitat recaptatòria que pot blindar la inversió en polítiques socials. A més, són les famílies les que encara suporten la major part del pes tributari, aportant un 84% de la recaptació enfront d'un 13% de les empreses.

Per a Oxfam, la manca de voluntat política per acabar amb els paradisos fiscals i altres pràctiques fiscals de les grans empreses continuen deixant un forat en els ingressos de l'Estat que aprofundeix la desigualtat de mercat. Espanya va deixar d'ingressar aproximadament 1.500 milions d'euros com a resultat de l'activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món. Una quantitat que equivaldria al 58% del dèficit que s'estima tindrà el fons de reserva de les pensions el 2017.

Una economia per a l'1%

L'informe d'Oxfam també mostra la situació de desigualtat en la resta del món. Les conclusions a què arriba és que l'economia segueix al servei de l'1% més ric que acumula el 99% per de la riquesa. Tan sols vuit persones (vuit homes, segons mostra l'estudi) posseeixen ja la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat més pobra de la humanitat. L'estudi també alerta que durant els propers 20 anys, 500 persones llegaran 2,1 bilions de dòlars als seus hereus, una suma que supera el PIB de l'Índia, un país amb una població de 1.300 milions de persones.

A més, els ingressos del 10% més pobre de la població mundial han augmentat menys de 3 dòlars a l'any entre 1988 i 2011, mentre que els de l'1% més ric s'han incrementat 182 vegades més. El director general de qualsevol empresa inclosa en l'índex borsari FTSE 100 guanya en un any el mateix que 10.000 treballadors de les fàbriques tèxtils de Bangla Desh.

En aquest sentit, un nou estudi de l'economista Thomas Piketty revela que als Estats Units els ingressos del 50% més pobre de la població s'han congelat en els últims 30 anys, mentre que els de l'1% més ric han augmentat un 300% en el mateix període.