Público
Público
Únete a nosotros

Eleccions espanyoles Ciutadans assumeix que no liderarà la dreta i tira d'èpica per evitar l'enfonsament que li pronòstiquen totes les enquestes

Albert Rivera i Inés Arrimadas afronten els pitjors pronòstics del partit en uns comicis dels darrers anys fent una crida a la mobilització del "vot constitucionalista". Rivera evita confrontar els líders del PP i Vox i es reafirma en la seva predisposició a facilitar un executiu si els resultats li són desfavorables.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president de Ciutadans i candidat a la Moncloa, Albert Rivera, al costat del secretari general del partit, josé Manuel VIllegas, durant l'acte final de campanya. EFE / Andreu Dalmau

Ciutadans tanca la campanya més curta de les últimes cites electorals i la més amarga pel partit d'Albert Rivera. Ni l’escalada de bel·ligerància cap a l’independentisme després de la sentència ni l’estratègia de fer un cos a cos amb el Partit Popular i Vox han servit perquè les enquestes suavitzin la davallada que es pronostica pel partit taronja. I que, tot apunta, serà històrica. Des del Palau de Congressos de Catalunya, on fa pocs dies la Fundació Princesa de Girona convidava el rei Felip VI mentre els manifestants republicans protestaven per la presència del rei, el candidat a la presidència, Albert Rivera, i la cap de llistes a Barcelona, Inés Arrimadas, han deixat en un segon pla la disputa per l’hegemonia del bloc de dretes i s’han erigit com l’opció “liberal, moderada, moderna i valenta”, dirigint la crítica cap al candidat del PSOE, Pedro Sánchez.

“Ens trobem en aquestes eleccions, que Sánchez ha convocat com li ha donat la gana. Però ara tenim l’oportunitat de fer història, com a Catalunya. Recordeu què va passar quan vam sortir tots a votar i quan no va quedar un sol constitucionalista a casa? Que vam guanyar”, ha reivindicat Arrimadas. Tirant de l’èpica de la remuntada, malgrat que els darrers trackings electorals indiquen que la caiguda de Cs s'accentua dia rere a dia, la candidata per Barcelona ha recordat l’ascens continuat als comicis catalans d’ençà que es van presentar a les primeres eleccions al Parlament a Catalunya, passant dels 3 escons de les eleccions de 2006 als 25 del passat 21 de desembre, així com el desbancament de la socialista Susanna Diaz al Govern d’Andalusia amb el pacte entre Cs, PP i Vox.

Però aquesta és una dinàmica als antípodes del que auguren els centres estadístics per aquest diumenge. Si les projeccions es compleixen, Ciutadans podria baixar dels 57 escons al Congrés a la vintena, o fins i tot, per sota d’aquesta xifra, apropant-se als escons del partit independentista amb més representació al Congrés, ERC.

“Ens van dir que no anéssim a Espanya, que no volien que hi hagués un centre polític. I ara governem per a 20 milions persones. Algú ens dirà que no es pot? No. Nosaltres direm que sí que es pot”, es refermava Rivera des de l’escenari, animant a corejar el lema que un dia va formar part de la campanya més icònica dels de Pablo Iglesias.

L’altre gran enemic a combatre en els discursos d’aquest últim acte de campanya ha estat l’abstencionisme, conscients que el seu electorat, amb un vot menys fidel que els partits tradicionals, podria acusar la repetició electoral més que ningú. I al centre d’aquest combat, una xifra que tant Rivera com Arrimadas no han parat de repetir: els dos punts percentuals que els de Ciutadans asseguren que si sumen al gairebé 16% obtingut a l'abril els podria permetre’ls assolir fins a 20 escons més, superant els 70: “Si els liberals ens mobilitzem, si els moderats, els valents, votem com vam fer a Catalunya i Andalusia, el diumenge pot haver-hi una sorpresa electoral. Perquè dos punts més poden sumar 20 escons”.

Tot i això, tots els pronòstics s'allunyen d'aquest desig i, més aviat, deixen Cs en menys de la meitat del suport actual, un fet que ha portat a Rivera a repetir l’anunci que ja va fer fa un parell de dies: Ciutadans podria abstenir-se per investir un altre president per evitar un nou bloqueig a la Cambra Baixa espanyola, tot el contrari del que van fer després de la victòria de Sánchez del 28 d'abril. “Casado ja ha dit que bloquejarà una investidura, Sánchez demana que li entreguem els escons. Si els espanyols decideixen sobiranament que no governem, jo em posaré en marxa remant en la mateixa direcció. Sigui president del Govern o estigui a l’oposició”.

A més, Rivera no ha perdut l'ocasió per reivindicar el seu partit com el garant de la unitat d’Espanya davant el “xantatge separatista” en el qual asseguren que el PSOE i el PP han caigut: “A Catalunya hem viscut durant 40 anys les concessions que Casado i Sánchez li han fet al nacionalisme. Hi ha partits que pensen més en les sigles que en el seu país. Jo vull posar per davant el país a les sigles, perquè Ciutadans és Espanya”.

Rivera evita la confrontació amb Vox i el PP

Per contra, gens explícites han estat les mencions als de Casado i a la ultradreta Vox, d’on patiran les principals fugues de vots. Rivera, però, ha apel·lat els votants d’aquest partit en una ocasió per fer una crida a la unitat dels espanyols: “Els votants del PSOE, de Vox o del PP no són els meus enemics, són els meus compatriotes.

El líder del partit taronja, a més, ha volgut marcar distàncies amb els ultradretans evitant dirigir un atac directe cap al seu líder, Santiago Abascal, després que la confrontació constant contra els seus competidors a la dreta el portés a ser considerat com un dels perdedors del debat del passat dilluns: “Ja n’hi ha prou d’odi. Amb odi, aquest país ha llaurat els pitjors anys de la seva història, enfrontant germans, cosins i veïns”.

D’aquesta manera, Ciutadans prova de fer-se un lloc en l'estreta escletxa del centre, dirigint les crítiques a aquells que s'acusen de “fatxes” i “rojos perillosos” amb la bandera per davant, "nosaltres som espanyols. Això és el que som”: “No sé quants escons tindrà la llibertat i quants l’odi. Quants la igualtat, i quants la imposició separatista. Quants l’honradesa i quants la corrupció”. La realitat, però, és que fins ara Cs ha defensat fonamentalment polítiques de dretes i és amb les dretes amb qui més ha pactat.