Els moviments catalans de solidaritat amb Palestina destinen una part de la seva acció a la cerca de posicionaments institucionals, sobretot en l’àmbit municipal. El suport habitual que mostren grups polítics de l’òrbita dels Comuns o de la CUP topa amb el vot en contra o les abstencions sistemàtiques per part d’altres grups: l’espai postconvergent, el PP i Cs. L’últim episodi d'oposició activa s’ha viscut aquest dimecres al matí a l’Ajuntament de Barcelona: Ciutadans ha presentat una proposició per condemnar "qualsevol mena d’assetjament de caràcter xenòfob, antisemita o contra les dones" perquè l’Ajuntament insti al govern de la Generalitat a "garantir la normal celebració d’esdeveniments internacionals, esportius i de qualsevol àmbit" evitant que s’impedeixin amb "actes d’assetjament i d’odi".

Aquesta proposta té com a punt de partida els esdeveniments viscuts a Molins de Rei (Baix Llobregat), on la setmana passada es va suspendre un partit de waterpolo femení entre la selecció espanyola i la israeliana a causa de la crida al boicot per la Coalició Prou Complicitats amb Israel, que va rebre el suport de la CUP. La proposta de celebrar-se a la piscina Sant Jordi de Barcelona també va topar amb l’oposició dels anticapitalistes i la negativa del consistori a donar-hi cabuda. El partit va acabar disputant-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès sense públic a les grades. La ministra de cultura israelià, Miri Reguev, ho va qualificar tot "d’antisemitisme" i la selecció espanyola va guanyar el matx per 11 a 5.

Aquests fets han portat cua a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció del consistori, on finalment la proposició no ha prosperat pels vots en contra de Barcelona En Comú, la CUP i el PSC, mentre que el PDECat, PP i Cs s'han mantingut en la clàssica posició proisraeliana. El grup de Boicot Desinversió i Sancions de Catalunya (BDS) ha lamentat l'abstenció d'ERC. La formació no manté un posicionament clar sobre la qüestió sinó que varia a cada municipi, com passa amb els socialistes. En un moment novament convuls pel poble palestí, repassem el posicionament dels partits catalans en un dels grans debats de la geopolítica i els drets humans de l'últim segle.

Durant el mandat d’Ada Colau, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat nombroses mocions de suport al poble palestí. L’últim cop que Barcelona en Comú va demanar un debat d’urgència sobre la massacre de Gaza del passat maig, quan van morir 60 persones i 2.270 van resultar ferides, el PDeCAT va utilitzar la seva capacitat de veto per evitar que el debat arribés al ple amb el suport del partit taronja i del PP. En aquell moment, la regidora de Relacions Internacionals, Laura Pérez, ho va qualificar de “censura”.

Tot i el bloqueig a l’Ajuntament de la capital catalana, aquell mes diversos consistoris del territori van fer declaracions polítiques en solidaritat a la població de la franja de Gaza, com ara el de Badalona, que va aprovar una moció de "condemna contra les massacres comeses per les Forces Armades Israelianes contra la població Palestina que es manifesta a Gaza" gràcies al suport de Guanyem Badalona en Comú, ERC, ICV-EUiA, el PSC i fins i tot el Partit Demòcrata i Units per Avançar. Les úniques abstencions van venir per part de Ciutadans i el PP. El mateix esquema es va repetir a Santa Coloma de Gramenet, on es va aprovar una altra moció condemnant "les massacres" comeses per Israel contra el poble palestí. De nou, la declaració va comptar amb el suport dels socialistes, Som Gramanet, i GE-ICV-EUiA, però el PP hi va votar en contra i Ciutadans es va abstenir.

Altres municipis no només han fet declaracions polítiques en moments de repunt de la crisi, sinó que també s’han anat adherint a la campanya del BDS d’Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI), que ara està formada per un total de 80 municipis de tot l’Estat, dels quals 20 són catalans. En aquests casos, els plens municipals es comprometen a dur a terme les accions necessàries per practicar un boicot actiu a Israel “contra la colonització, l’apartheid i l’ocupació" que practica a Palestina. És el cas de Molins de Rei, que s’hi va adherir l’any 2013 amb els vots a favor de la CUP i d’Iniciativa per Molins de Rei, i amb les abstencions de CiU, el PSC, la coalició municipal encapçalada per ERC i el PP. També ho va fer la localitat de Terrassa el 2014 amb el suport del PSC i ICV, en contra de la voluntat de CiU i el PP.

Molts d'aquests municipis ara han d'afrontar els fronts judicials oberts pel lobby sionista Acción y Comunicación sobre Medio Oriente (ACOM) que, a dia d'avui, ja ha aconseguit declarar il·legals 38 adhesions a l'ELAI, entre elles la de Montcada i Reixach. ACOM ja ha anunciat que emprendrà mesures legals contra l'Ajuntament de Molins de Rei pels fets ocorreguts amb el partit de waterpolo. Aquesta tarda, el BDS ha convocat una concentració en solidaritat al poble palestí a la plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19.30 h arran dels últims fets ocorreguts i en contra dels bombardejos a la franja de Gaza.

En mig d’aquesta sopa de posicionaments, potser l’expressió més clara sobre l’aposta política de cada grup a casa nostra es va donar l’any 2014 al Parlament de Catalunya, quan va arribar a la cambra una moció d’ICV sobre el dret a l’autodeterminació de palestins, kurds i sahrauís. La proposta va ser rebutjada amb l’oposició ferma de la convergència d’Artur Mas i el PP i l’ambigüitat del PSC – a favor de palestins i sahrauís, però no dels kurds- i de Ciutadans –a favor dels sahrauís, però no dels kurds i els palestins-. La llavors comitiva d’ICV-EUiA, una CUP amb David Fernández a l’escó i l’ERC d’Oriol Junqueras es van quedar sols votant a favor, amb l’auge del debat independentista català com a marc polític local.