Público
Público

Ciutadans torna a atiar la polèmica dels llaços grocs a través de la Junta Electoral

El partit d'Inés Arrimadas ha centrat gran part del seu discurs en donar la batalla contra l'ús de la simbologia pels presos polítics. L'estiu de 2018, el partit taronja va instigar una campanya contra l'ús dels llaços a l'espai públic. La Junta Electoral dona la raó al partit taronja i estableix un termini de 48 hores perquè Quim Torra n'ordeni la retirada dels edificis del Govern.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Albert Rivera i Inés Arrimadas retirant llaços grocs a Alella l'estiu de 2018. / ALEJANDRO GARCÍA (EFE)

S'acosten les eleccions i amb aquestes torna la polèmica pels llaços grocs. La Junta Electoral Central (JEC) considera que la simbologia pels presos polítics i les banderes estelades són “partidistes” i els utilitzen formacions que es presentaran als comicis. Per aquest motiu, els membres de la JEC en demanen la retirada de les institucions que depenguin de la Generalitat. La portaveu i consellera de Presidència, Elsa Artadi, ja ha qualificat de “ridícula” la demanda de la Junta i ha promès que hi haurà una “resposta combativa”.

Més enllà de les paraules, Quim Torra té 48 hores per ordenar-ne la retirada de tots els equipaments de Govern, on s'hi poden veure amb molta facilitat, com ara, a la mateixa façana del Palau de plaça Sant Jaume. Torra ha de moure fitxa, com a molt, aquest dimecres si no vol desobeir els mandats de les institucions estatals. Per contra, haurà d'afrontar una multa de 300 a 3.000 € i possibles represàlies judicials.

La resolució de la JEC arriba després que el partit d’Inés Arrimadas presentés una queixa a la institució, un cop el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Alfred Bosch, digués que el Govern no tenia cap intenció de treure la simbologia pels presos abans de les eleccions. Des del faristol del Parlament, Arrimadas ha celebrat la decisió de la Junta: “Fa molt temps que denunciem l’ocupació dels edificis i l’espai públic per part del separatisme”, deia la líder del partit a Catalunya.

En efecte, cada cop que han tingut l’oportunitat, Ciutadans ha provat d’atiar la polèmica, encara que això suposés portar de companys de viatge en el discurs als grupuscles de l’extrema dreta com els Grups de Defensa i Resistència (GDR). Inés Arrimadas ha aconseguit, de nou, portar el debat a la primera línia. El partit taronja se sent còmode en la polaritat de la discussió, allà on es perdin els matisos del debat. Fem un repàs als moments on la confrontació pels llaços grocs va estar més present.

Un estiu carregat de color groc

D’ençà que el símbol del llaç groc s’utilitza per reivindicar els presos polítics, el moment de més tensió es va generar l'estiu de 2018, quan Ciutadans va desplegar una autèntica campanya contra el seu ús a l’espai públic. La presumpta agressió contra una dona al parc de la Ciutadella de Barcelona per retirar llaços grocs -que mai va quedar del tot esclarida-, va motivar la manifestació de finals d’agost davant les portes del parc, on el partit d’Arrimadas i el PP es van disputar la primera línia. L'èxit de la concentració va ser relatiu: al voltant de 600 persones van respondre a la crida i un càmera de Telemadrid va ser increpat i atacat al ser confós per un periodista de TV3.

La polèmica va arribar fins a la Junta de Seguretat entre el governs català i espanyol, que va provocar intercanvis de missives entre el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en un moment on l'operació diàleg de Pedro Sánchez feia les primeres passes. Finalment, el debat sobre el suposat problema de "convivència" a Catalunya -que Buch i el Govern van negar per activa i per passiva- va quedar en un pla secundari i a poc a poc es va anar desinflant.

Abans d’aquests fets, però, Ciutadans ja feia mesos que portava a l’àmbit municipal mocions, peticions de canvis normatius i que mostrava la seva simpatia als GDR. L’enaltiment de l’acció d’aquests grups es va fer sense mencionar els seus vincles amb l’extrema dreta i les agressions contra independentistes que van protagonitzar. A tall d'exemple, els set independentistes de Manresa que van ser atacats mentre penjaven una bandera estelada per alguns històrics de l'ultradreta, segons els testimonis, que també participaven del GDR de la localitat. Durant aquell mes, també es va viure moments de tensió a la plaça Major de Vic, on un veí va atropellar amb el cotxe les creus grogues que l'omplien, o a la platja de Canet de Mar, on un grup d'encaputxats van retirar simbologia groga i van provocar cinc ferits, entre d'altres.

La sentència del TSJC de finals de juliol que rebutjava prohibir l’ús dels llaços a institucions públiques no ha frenat mai el relat de Ciutadans. Consideren que l’espai públic ha de ser “neutral”, i en aquest no hi caben les expressions en solidaritat als presos i el discurs independentista. Tant és així que, durant el mes d’agost, la plataforma Espanya Ciutadana, creada pel partit, va llogar una avioneta que va recórrer les platges catalanes fent una crida a retirar els llaços grocs. El mes va acabar amb la ja icònica imatge del líder estatal Albert Rivera i Inés Arrimadas retirant llaços a peu a la localitat d’Alella i la presentació d'una petició d'empara al Defensor del Poble a Madrid.

21-D: quan la Junta va prohibir els llaços per primer cop

A banda de la insistència d'Arrimadas, no és el primer cop que la Junta pren aquesta decisió. Ja per a les eleccions del 21 de desembre de 2017, pocs mesos després del referèndum de l’1 d’octubre i amb part dels líders independentistes a presó, la JEC va prohibir l'ús d'aquesta simbologia referenciant l’article 93 de la LOREG per justificar que no pot existir cap mena de propaganda electoral als centres de votació. En aquesta ocasió, però, va ser el PSC qui va portar aquesta qüestió a l’organisme.

Si bé els socialistes no han dedicat tantes energies en assenyalar la simbologia pels presos com ho han fet Ciutadans, sí que sempre han mantingut els mateixos arguments: “Les institucions públiques han de ser espais neutrals”, ha dit aquest dimarts la portaveu socialista Eva Granados per referir-se a la decisió de la JEC de cara a les eleccions del 28 d'abril i el 26 de maig. D'igual manera, la portaveu del Govern central, Isabel Celáa, instava aquest matí a l'executiu català a complir amb les exigències de la JEC.

Pel que fa a les estelades, el conflicte va arribar als tribunals després de les eleccions municipals del 2015, quan l’associació espanyolista Societat Civil Catalana va presentar un recurs a la JEC denunciant la presència de la bandera independentista a diferents municipis en època de campanya. En aquesta ocasió, la Junta també els va donar la raó: “Les banderes estelades simbolitzen les aspiracions d’una part de la societat catalana, però no de tota ella”, argumentaven. Llavors, Convergència Democràtica va recórrer la decisió al Suprem –quelcom que també podrà fer el Govern en aquesta ocasió-. Argumentaven que l’estelada no representava a cap partit polític i que la seva col·locació responia a la voluntat popular expressada pels regidors, però el Suprem no va acceptar la rèplica.