Público
Público

Judici al Procés Colau: "Si estem aquí per l'1-O, hauríem d'estar-hi milions de persones"

L'alcaldessa de Barcelona compareix com a testimoni en la causa que jutja el Tribunal Suprem. Reivindica el caràcter pacífic del 'Procés' i denuncia que les càrregues policials de la jornada del referèndum responien a "una instrucció política"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau | EFE

"Una situació de gran excepcionalitat", una "sensació de vulnerabilitat de la ciutadania" i una protesta "pacífica"; això és el que va percebre l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, en la jornada del 20 de setembre de 2017, davant la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat. Fa extensible aquest caràcter "pacífic" a la resta de mobilitzacions en el marc del Procés, i denuncia que les càrregues policials per impedir el referèndum de l'1-0 responien a una "instrucció política".

En la seva declaració com a testimoni davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, en el marc del judici al Procés, Colau ha respost així les preguntes de l'acusació popular, que exerceix el partit ultradretà Vox, si bé ha aclarit que haver de respondre als ultradretans li generava una "incomoditat profunda". "Vull expressar la meva incomoditat profunda per haver de respondre un grup d'extrema dreta que crec que amenaça drets fonamentals", afirmava Colau a l'arrencada de la seva intervenció.

Així, l'alcaldessa de Barcelona ha defensat que el referèndum sobiranista no va ser "de cap institució ni partit", sinó "de la gent", i s'ha solidaritzat amb els 12 dirigents independentistes processats: "Si estem aquí per l'1-O, hauríem d'estar-hi milions de persones", ha afirmat, assegurant que se li" trenca l'ànima "en veure Jordi Cuixart, líder d'Òmnium Cultural, en presó preventiva. Com passa amb Jordi Sánchez, expresident de l'ANC, Cuixart porta a la presó des del 16 d'octubre de 2017.

En aquesta línia, Colau ha posat el focus en les "càrregues policials brutals" de l'1-O, denunciant que aquestes no van sorgir "per iniciativa espontània", sinó per indicacions polítiques que encara no han estat desgranades i explicades. "La ciutadania té dret a conèixer la veritat", argumentava.

De fet, Colau ha recordat com va trucar l'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo -també citat com a testimoni per l'Alt Tribunal per al proper dilluns-, per exigir que  "paressin", en referència a les "brutals" càrregues policials . L'alcaldessa de Barcelona ha denunciat que només en aquesta ciutat hi va haver 300 persones ferides per les càrregues, malgrat el caràcter "pacífic, ciutadà i exemplar" d'aquesta "mobilització".

Fins ara, l'aleshores president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i l'exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, s'han desmarcat de l'organització de l'operatiu policial, defensant l'actuació dels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil que van carregar contra els ciutadans que volien votar. Aquesta mateixa tarda declararà l'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, màxim responsable de la Policia en el Gabinet.

De fet, com recull l'Agència EFE, Colau ha aprofitat la seva sortida del Tribunal per assegurar davant els mitjans de comunicació que Rajoy i Santamaría "falten a la veritat" en les seves declaracions. "L'única violència van ser les càrregues terribles que va patir la població indefensa l'1-O", tancava Colau.