Público
Público

Colau: "Les empreses han de complir amb la Llei 24/2015, sigui amb conflicte o sense"

El II Congrés Català de Pobresa Energètica reuneix fonamentalment càrrecs municipals, activistes i experts amb la voluntat d'articular un front comú per afrontar el problema. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Càrrecs municipals, com Ada Colau, a l'inici del II Congrés de Pobresa Energètica. Taula del Tercer Sector

Amb la voluntat d'abordar les causes que agreugen la pobresa i la situació actual dels drets energètics, aquest dijous ha arrencat a Barcelona el segon Congrés Català de Pobresa Energètica. La cita té com a objectiu formar un front comú per donar resposta a l'emergència energètica, garantir els drets de la ciutadania, millorar la prevenció i la gestió de la vulnerabilitat energètica i avançar en la recerca de solucions efectives.

L'arrencada l'ha protagonitzat una taula de debat amb diferents representants d'institucions locals catalanes. En canvi, no hi havia cap representant de la Generalitat, com ja va passar durant el primer congrés, "no perquè no se'ls hagi convidat, sinó perquè han decidit no assistir-hi", ha assegurat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau preguntada per aquest tema.

Colau ha posat en relleu tot el que s'està fent en l'àmbit municipal per trencar amb "un llarg historial de privatitzacions i gestió opaca, abús, males praxis i portes giratòries". Ha destacat l'impuls que se li ha donat a Barcelona Energia, l'operador energètic més gran de tot l'estat per generar una alternativa i avançar en la sobirania energètica. "Hi ha un canvi de política estructural que ha arribat per quedar-se, ja n'hi ha prou de l'estigmatització de la gent empobrida. Des de l'Ajuntament de Barcelona és una prioritat donar les eines per fer efectius els drets de la ciutadania", ha assegurat Colau.

Ha recollit el testimoni Jaume Collboni, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i líder del PSC a Barcelona, que ha fet una crida a donar suport a les entitats i els ajuntaments "que són els que estan en primera línia de la trinxera, perquè són els que tenen la percepció més directa del que passa a la ciutadania".

Les xifres les ha posat Francina Alsina, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya: "Segons les dades de l'IDESCAT, durant el 2017 es va taller el subministrament a 67.000 famílies. Més de 400.000 viuen en situació de vulnerabilitat energètica i el 50% de les llars espanyoles no estan ben condicionades, això vol dir que tenen fugues energètiques, entre d'altres".

Segons les dades de l'IDESCAT, el 2017 es va tallar el subministrament a 67.000 famílies. I més de 400.000 viuen en situació de vulnerabilitat energètica

A la recerca d'un model municipal i sota control ciutadà

El 22 de juliol del 2015 el Parlament va aprovar la llei 24/2015, que preveu l'adopció de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La llei obliga a garantir els subministraments bàsics i evitar els talls, però les empreses "no l'estan complint", ha dit Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

"L'administració ha de fer un front comú contra les empreses. Aquestes han de fer front a les factures, perquè tenen beneficis astronòmics. La pobresa energètica té a veure amb la gestió del model, no és un bolet", ha dit Campuzano, qui aposta, com tots els ponents de la taula, per un model municipal, públic i sota el control de la ciutadania. "I no només es tracta d'evitar els talls en el subministrament, sinó que hem d'intentar evitar que les famílies quedin endeutades de per vida".

Que les empreses realment respectin la 24/2015 i que es trenqui amb l'opacitat del sistema són els veritables reptes cap a un model d'energia sostenible al qual tothom hi pugui tenir accés. "Agbar [l'empresa que controla l'única concessionària del servei de subministrament a la ciutat de Barcelona] va anunciar ahir que començaria a condonar el deute d'algunes famílies, gràcies a la pressió que s'ha estat fent des del carrer. Doncs, bé, ho està fent de manera opaca. A quines famílies, amb quins criteris? D'on traurà els diners per condonar aquests deutes? No ho sabem", ha denunciat Campuzano.

El deute no es pagarà des de l'administració pública

S'ha posat molt d'èmfasi en la necessitat de no donar a les empreses energètiques el que demanen: que des de l'administració es paguin els deutes generats per les famílies vulnerables. Especialment combatiu a favor d'aquesta postura s'ha mostrat Gabriel Fernández, regidor de l'Acció Social de l'Ajuntament de Sabadell: "No pagarem aquestes factures perquè volem que les empreses s'asseguin a negociar, i és la nostra única manera de pressionar-les". Ada Colau també els ha fet una advertència: "Aquest és un missatge directe a les companyies: no tenen opció i han de complir amb la llei; elles sabran si ho volen fer amb conflicte o sense conflicte".

De local a global per fer front a la pobresa energètica

Un dels reptes per fer front a la pobresa energètica és superar la barrera local i lluitar de manera supranacional, en aquest cas, a nivell europeu.
Marine Cornelis, experta europea independent, i ja dins de les xerrades que han conformat la jornada d’avui, ha posat èmfasi en la necessitat de posar en marxa mesures preventives per arribar a evitar una situació de desemparament davant la pobresa energètica: "cal fomentar la formació de professionals i de cooperatives energètiques, com Enercoop a França o Energia Positiva a Itàlia i propagar una filosofia d'economia compartida. També hauríem de repensar quin ús fem dels nostres electrodomèstics".

Si bé l'aposta teòrica és atractiva, els límits d'implementació dels models que s'han proposat al llarg de la jornada són evidents: hi ha una evident falta de formació entre la població pels que fa als seus drets energètics, cal una xarxa de professionals ben formats, més finançament per combatre la pobresa energètica i canviar o alleugerir els protocols administratius i la burocràcia, que sovint suposen una barrera a la reclamació dels drets.

Marta García, portaveu d'Ecoserveis, que fa més de deu anys que treballa assessorant i fent intervenció directa en aquelles llars que pateixen pobresa energètica o són susceptibles de patir-la, ha presentat el projecte Assist, finançat pel Programa 2020 de la Unió Europea i que compta amb tres eixos de treball: el treball de 80 professionals del Servei d'Atenció Domiciliària de l'Ajuntament de Barcelona que s'ocupen de treballar amb les famílies, la implementació d'un pla pilot amb el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), el Consell Comarcal del Maresme i la Diputació de Barcelona que consisteix en la formació d'11 professionals i la formació de 20 persones a partir del gener per donar suport a persones amb discapacitat, aquest últim projecte en col·laboració amb Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI).

Una de les veus més potents de la primera jornada del Congrés ha estat la de Maria Jeliazkova, de l'European Anti-Poverty Network (EAPN), qui ha centrat la seva xerrada en els mecanismes necessaris per posar en marxa una xarxa europea per lluitar contra la pobresa energètica, a nivell més global i ha fet una crida a canviar els patrons de les preses de decisions: "Perquè les diferents polítiques energètiques generen pobresa? Per la falta d'oportunitat de les persones en situació de vulnerabilitat en influenciar els processos de presa de decisions. És necessari reconsiderar els fluxos de treball per prendre decisions més democràtiques, i per això s'ha de posar en el centre les persones", ha dit.

El congrés, organitzat pels Ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Badalona; Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i Ecoserveis, ha comptat amb una novetat enguany: la instal·lació d'un Punt d'Assessorament Energètic, on els assistents han pogut rebre informació i assessorament en drets energètics. La primera edició es va celebrar l'any 2016 a Sabadell i va reunir 400 persones i 80 ponents d'àmbit nacional i internacional.