Público
Público

Comissari expert en antiavalots emparentat amb la reina Letícia dirigirà la policia espanyola a Catalunya

José Antonio Togores Guisasola, el nou cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, va forjar la seva carrera professional al capdavant de les UIP, les unitats antiavalots del cos, entre el 2006 i el 2012, liderant l'aparell repressiu de l'Estat contra les mobilitzacions ciutadanes que van portar al 15M. És germà d'Ana Togores, l'actual esposa de Jesús Ortiz, el pare de la reina Letizia.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Imatge facilitada pel Ministeri de l'Interior de José Antonio Togores Guisasola.

El nou cap superior del cos de la Policia Nacional a Catalunya, nomenat 24 hores després de la Diada pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, és un expert en les Unitats d'Intervenció Policial (UIP), més conegudes com a antiavalots, a les quals l'Estat atribueix "el monopoli de l'ús de la violència contra els ciutadans".

José Antonio Togores Guisasola ostenta el rang de Comissari Principal, va entrar al cos amb 19 anys, el 1979, i el 1993 va ascendir a inspector en cap. En l'actualitat és considerat com el millor expert que disposa el Ministeri de l'Interior en les unitats antiavalots, al capdavant de les quals va estar des del 2006 fins al 2012. És a dir, que va ser nomenat per l'aleshores ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, del PSOE, en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i va ser cessat pel seu successor, el popular Jorge Fernández Díaz, després de l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa.

Aleshores, el comissari ja pertanyia a l'entorn familiar de la llavors princesa Letizia, ja que el juny del 2004 el pare de l'actual reina espanyola, Jesús Ortiz, contreia matrimoni amb Ana Togores Guisasola, germana del flamant cap superior de la Policia Nacional de Catalunya, després d'aconseguir el divorci de la seva primera dona, Paloma Rocasolano.

Entre el 2013 i el 2016, Togores va ser conseller d'Interior de l'Ambaixada d'Espanya a Colòmbia, per lluitar contra el narcotràfic i el crim organitzat, just després de la seva etapa com a cap de l'Àrea de seguretat Ciutadana i Operacions de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

Incident a Veneçuela

En aquella època el comissari principal amb prou feines era conegut. Però el cognom Togores no arribaria als mitjans de comunicació per aquelles noces, sinó per un incident diplomàtic amb el govern de Veneçuela, que encapçalava Hugo Chávez.

Estant al capdavant de les Unitats Antiavalots, Togores va ser enviat a Veneçuela juntament amb grup de 53 agents de les UIP per participar en una expedició de repatriació de presidiaris espanyols que complien condemna en aquell país. Per diverses raons, el govern veneçolà va retenir la partida de l'avió de retorn sense precisar les causes inicialment.

El Govern espanyol va emetre un comunicat oficial dels fets, però el comissari no estava d'acord amb el Ministeri d'Exteriors i Interior i va decidir emetre el seu propi comunicat.

Segons això, el 18 de març del 2010, el Govern de Zapatero al·ludia només a "problemes en el pla de vol". Però el cap dels antiavalots redacta un informe contradient l'Executiu. En aquest informe, que es va enviar a diversos periodistes a l'Estat, el comissari José Antonio Togores afirmava que els agents espanyols havien rebut un "tracte vexatori" per part del govern de Chávez. Hi afegia que "els policies van ser reclosos en una base militar a Caracas i distribuïts en habitacions per a tres o quatre persones. A la porta de cadascuna s'hi va situar un policia veneçolà limitant els seus moviments".

Es queixava també que "els agents espanyols no podien accedir a les habitacions dels seus companys ni comunicar-s'hi"; que, quan intentaven fer-ho, els veneçolans els obligaven a tornar al seu habitacle; que tampoc se'ls deixava parlar per telèfon, i que alguns policies espanyols van establir contacte amb Espanya, però quan van ser descoberts pels veneçolans, els obligaven a apagar els telèfons. També assegurava que "algun agent va demanar alguna cosa per esmorzar, però els veneçolans els van dir que no era possible ingerir aliments en aquells moments".

Quan l'expedició va tornar a territori espanyol 15 hores després, el govern del socialista Rodríguez Zapatero no va prendre cap mesura disciplinària contra el comissari, segons afirmen fonts policials.