El Comitè de Drets Humans de l'ONU demana explicacions a Espanya sobre l'amnistia, el 'Catalangate' i les infiltracions

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat explicacions a Espanya sobre l'aplicació de la llei d'amnistia, l'espionatge amb Pegasus del Catalangate, i les infiltracions policials en el moviment independentista. La vicepresidenta del comitè d'experts de l'ONU, Hélène Tigroudja, ha advertit que és "molt preocupant" la infiltració de policies sense "cap garantia judicial", reconeguda "pel mateix ministre de l'Interior". Tot plegat ho ha dit en la segona sessió a Ginebra per l'examen sobre drets civils i polítics a Espanya.

El representant del ministeri de l'Interior s'ha limitat a explicar la diferència entre els agents encoberts i els agents infiltrats, remarcant que aquesta segona figura està regulada en la llei sobre forces i cossos de seguretat. Ángel García Navarro, de la subdirecció de relacions internacionals i estrangeria, ha justificat la "captació d'informació" dels agents infiltrats per "garantir la seguretat ciutadana" i "els drets" de "la resta de la ciutadania".

Pel que fa a la llei d'amnistia, Alfonso Ramos de Molins, membre de l'Advocacia General de l'Estat, ha explicat que la seva aplicació plena està a l'espera dels tribunals. Ha recordat que tant per la discussió sobre l'aplicació en delictes de malversació com per les preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea relativa a l'afectació als fons comunitaris. I ha indicat que la decisió del TJUE sobre el cas del Tribunal de Comptes està prevista per al setembre.

 Amnistia, 'Catalangate' i infiltrats  

Koji Teraya, expert del comitè de drets humans de l'ONU, ha preguntat a Espanya per l'aplicació de la llei d'amnistia, el Catalangate i les infiltracions policials en el moviment independentista. En concret, ha demanat "clarificacions" sobre "l'impacte" de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la norma de l'oblit penal, la seva actual "implementació", així com la seva aplicació en el cas de l'expresident Carles Puigdemont.

D'altra banda, l'expert ha destacat que no s'ha iniciat una "investigació" de l'ús del programa Pegasus per espiar una seixantena de polítics i activistes catalans i que la fiscalia s'hagi mantingut "inactiva". També ha mencionat "el rebuig dels tribunals" a investigar les infiltracions i el fet que "les fiscalies sembla que normalitzin aquestes pràctiques". Per això, ha preguntat pels "obstacles" d'investigar aquests fets. "És molt preocupant sense cap garantia judicial", ha afegit Tigroudja sobre les infiltracions.

La delegació espanyola no ha donat explicacions en la primera ronda de respostes, i s'ha centrat a contestar altres qüestions. Teraya ha insistit que volen una resposta sobre les qüestions plantejades respecte a Catalunya, i ha donat la possibilitat a Espanya de presentar-la per escrit "més endavant". Davant la insistència, la delegació espanyola ha contestat breument sobre les infiltracions i l'aplicació de l'amnistia, però no ha donat explicacions sobre l'espionatge amb Pegasus als independentistes.

 Primera sessió dimecres  

En la primera sessió d'avaluació a Espanya sobre el respecte als drets civils i polítics, celebrada dimecres a la tarda, l'òrgan va cridar l'atenció a l'Estat per l'increment de denúncies per delictes d'odi dirigits a "les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d'ascendència africana". D'altra banda, va qüestionar les identificacions policials per perfil racial, així com la reparació a les víctimes del franquisme. 

El Comitè de Drets Humans de l'ONU és l'òrgan d'experts independents que supervisa l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l'han ratificat. El grup d'experts ha celebrat aquest dijous al matí la segona sessió d'avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. Està previst que les conclusions del comitè s'adoptin el 14 de juliol. Fa 10 anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.