Falta poc més d'un mes i mig, com indica un flamant comptador a la seva pàgina web, perquè les nou científiques catalanes que formen part d'Hypatia I s'embarquin en la seva missió cap a Mart. El destí no és el planeta vermell sinó una estació a Utah, als Estats Units, que simula les condicions espacials i permet avançar en la recerca per, algun dia, poder anar a Mart de veritat i, fins i tot, poblar-lo. Hi viuran dues setmanes i ja han començat a entrenar físicament per estar preparades per les condicions extremes que hi trobaran. 

Fa més de dos anys que Laia Ribas, biòloga i investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, i Neus Sabaté, física i investigadora ICREA a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, es preparen per aquesta missió. Mai havien imaginat participar en un projecte que veuen com una "oportunitat única" però també amb molta "responsabilitat", expliquen a Públic assegudes a la cafeteria de l'Institut de Ciències del Mar.

Cap de les dues no es dedicava concretament a la recerca espacial. Ribas estudia la reproducció dels peixos i com interactua aquest procés amb el seu sistema immunitari, mentre que Sabaté s'ha especialitzat en el desenvolupament de bateries biodegradables.

Arran dels projectes que havien fet -Ribas va participar en una recerca sobre com alimentar una ciutat d'un milió d'habitants a Mart-, Mariona Badenas, astrofísica, i Carla Conejo, biòloga i cap de programes científics de la Fundació Catalunya La Pedrera, els hi van proposar unir-se a la missió per la qual estaven reclutant científiques punteres. 

Nou científiques, una desena d'investigacions

Les nou participants es dediquen al camp de l'enginyeria, la biologia i l'astronomia, a més de la divulgació, i cada una arribarà a la Mars Desert Research Station amb el seu propi projecte d'investigació. Tindran 15 dies per posar en pràctica els experiments que porten mesos preparant. 

Ribas està estudiant els efectes de la gravetat -a Mart n'hi ha un 30% menys que a la Terra- sobre l'ADN dels peixos. L'objectiu és veure, d'una banda, si es podran reproduir al planeta vermell, per alimentar els humans, i de l'altra, extrapolar-ho als efectes que tindrà sobre la genètica humana, un 70% compartida amb l'espècie de peix amb què treballa. "Es tracta de saber si podríem viure allà", diu mentre ensenya els tancs de peixos en diferents estadis del procés reproductiu, al soterrani de l'Institut de Ciències del Mar.

L'estació d'Utah recrea "al màxim" les condicions de Mart, per exemple la gravetat, la temperatura o la radiació, i també les d'una estació espacial, amb un espai reduït, ús d'aigua limitat, protocols d'entrada i sortida i la comunicació per ràdio. "S'intenta preparar tot per si es va a Mart algun dia", afegeix Ribas.

L'experiment de Sabaté se centra en desenvolupar bateries marcianes. Està treballant en el disseny de piles orgàniques amb els materials que s'han trobat allà, com el magnesi, el zenc o el manganès, per tal que alimentin fonts d'energia com les plaques solars. "A Mart no hi ha oxigen, per tant un motor de combustió no funciona. S'han de pensar alternatives", explica.

Una de les claus de la missió és treballar amb els materials i les condicions que ja se sap que hi ha al planeta vermell. "És important que no ens ho enduem tot d'aquí, sinó estudiar-ho per poder-ho reproduir allà", assenyala Sabaté. Si algun dia s'aconsegueix arribar a Mart, la humanitat no es podrà endur tot el que necessita en uns coets que, d'altra banda, encara no s'han aconseguit dissenyar per poder acomplir el seu objectiu amb èxit.

Altres experiments en què treballen les membres de l'equip són la creació d'un sistema de GPS marcià, l'estudi dels ritmes circadians a l'espai o l'observació del cel des de Mart. L'atmosfera més lleugera del planeta vermell el converteix en una oportunitat única per a l'astronomia. Les altres científiques que hi participen són la investigadora de la NASA Ariadna Farrés, l'enginyera d'Airbus Cesca Cufí-Prat, la matemàtica Anna Bach i l'estudiant de Física i Enginyeria Mecànica i Elèctrica Helena Arias.

La divulgació i les vocacions científiques

Hypatia I és una missió per avançar en la recerca espacial, però també per visibilitzar les dones científiques i fomentar les vocacions entre les nenes. "Per a nosaltres Hypatia també va de superar barreres", explica Ribas. Al cap i a la fi van decidir batejar així la missió en homenatge a Hipàcia d'Alexandria, filòsofa, matemàtica i astronòma pionera de l'antiga Grècia que va obrir camí per les dones que vindrien darrere.

Actualment, només el 20% de científics que es dediquen a la recerca espacial són dones, així com l'11% d'astronautes i el 7% dels humans que han fet caminades per l'espai. A més, tot i que homes i dones ja estudien una carrera en la mateixa proporció, conforme van escalant en la carrera científica les dones es van quedant enrere i ocupen molts menys llocs de lideratge que ells. "Per tot això hi ha molts motius, però un de molt important és la manca de referents, perquè tots són masculins", assenyala Ribas. 

Per això, Hypatia I se centra en la divulgació per "crear referents propers" i que les nenes vegin que també es poden dedicar a això. Aquestes nou científiques estan impulsant mesures pioneres, com per exemple la confecció del primer vestit d'astronauta per a dones.

Tant Ribas com Sabaté expliquen haver viscut situacions de masclisme al llarg de les seves carreres i reconeixen biaixos de gènere que abans no identificaven. "Hi ha coses en què s'ha avançat i ara serien impensables", diu Sabaté. Tot i això, Ribas creu que "falta molta política dins la ciència" i també la implicació d'ells: "Han de fer el pas per la igualtat".

La divulgació és l'element central al voltant del qual pivota el projecte, i per això, més enllà de xerrades, han impulsat un curs d'astronautes per a les criatures i també estan elaborant un joc de cartes. La missió a Mart comptarà també amb la participació de la periodista Núria Jar, encarregada de portar un dietari sobre l'expedició, fer els informes diaris que requereix i també informar la societat durant i després de la missió.

"Volem explicar la missió perquè n'hi hagi més, per això ens hem batejat com a 'Hypatia I'. Volem que hi hagi moltes altres 'hipàties'!", conclouen les dues.