Entrevista a Juan Torres López"La concentració de la riquesa que tenim avui dia és incompatible amb la democràcia"
Parlem amb l'economista, que publica 'Cómo sobrevivir al trumpismo y a la economía de la motosierra' (Deusto), on analitza el "terratrèmol econòmic" que pot provocar l'onada ultradretana
Madrid-
Juan Torres López es va jubilar l'1 d'octubre passat com a catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla després de més de 40 anys de docència, però no ha perdut la il·lusió per estudiar i analitzar el món que l'envolta. En el seu darrer llibre, Cómo sobrevivir al trumpismo y a la economía de la motosierra (Editorial Deusto), mostra la seva preocupació per l'escenari econòmic i polític global que es presenta després de l'arribada al poder de l'extrema dreta de Trump i adverteix que "la humanitat s'enfronta a problemes que la posen en perill". Com a bon acadèmic i intel·lectual, Juan Torres López no només fa un diagnòstic de la situació, sinó que també aporta alternatives per avançar cap a un sistema econòmic més empàtic.
"Tinc la completa convicció que la humanitat s'enfronta a problemes que la posen en perill", afirma vostè en el llibre. Ens pot detallar aquests problemes?
Per començar, l'amenaça climàtica s'ha convertit en un problema existencial per al planeta. A més, les dificultats econòmiques, comercials i financeres han derivat en unes condicions geopolítiques complicades en què hi estan involucrades potències nuclears, cosa que implica un risc bèl·lic evident. A tot això cal afegir-hi que la quantitat de diners invertida en sectors econòmics fràgils, volàtils i gairebé gosaria dir que explosius, és avui dia tan immensa que qualsevol pertorbació tindrà conseqüències incomparables en relació amb qualsevol de les crisis que hem viscut abans.
En el llibre vostè projecta una mirada al futur. Què és el que hi veu?
Jo no puc anticipar el futur, però així i tot preveig una situació de conflicte enorme. La ciència social ens ha ensenyat que la desigualtat exagerada porta al col·lapse de les societats i avui tenim la desigualtat més gran de la història. Tot i això, la humanitat encara té a les seves mans la possibilitat d'organitzar la vida econòmica i social de manera pacífica i democràtica. Tanmateix, hi ha grups molt minoritaris però molt poderosos que maniobren per evitar-ho. En aquesta tensió ens mourem. Sí, tinc la impressió que tenim per davant un camí de molt desordre i de molt conflicte. Transitarem pel mateix marge del precipici.
I en aquest camí ple de tensió apareix Donald Trump. La seva irrupció és el presagi d'un canvi d'era?
L'arribada de Trump és l'expressió exagerada de problemes que ja són exagerats: exclusió, pobresa, despossessió... La seva irrupció s'explica perquè ha nascut un nou tipus de capitalisme que busca que implosionin les institucions i la democràcia, i per això res millor que persones com el president dels Estats Units, un autèntic piròman que porta amb ell un discurs de demolició incontrolada. Trump és la conseqüència del que està passant ara al món, no pas la causa.
El trumpisme i aquesta economia de la motoserra posen en perill la democràcia?
La democràcia està en perill perquè un capitalisme amb la concentració de riquesa que tenim avui dia és materialment incompatible amb la democràcia. Els grans grups tecnològics, aquests nous senyors feudals que operen al món, necessiten molta llibertat d'acció, i aquesta llibertat que reclamen és incompatible amb un sistema democràtic. La democràcia implica contrapoders, cessions i equilibri. No és que estigui en perill, és que la democràcia està en estat de demolició.
Com s'explica, aleshores, el suport de les classes més desfavorides a Trump, a Milei, a Vox i als defensors d'aquest capitalisme depredador?
Qualsevol grup que vulgui dominar necessita capturar la voluntat d'aquells a qui domina. El capitalisme de la nostra època ha tingut un èxit extraordinari a fer allò que va dir en el seu dia Margaret Thatcher, quan va afirmar que l'important no era l'economia, sinó canviar l'ànima i el cor de la gent.
Com ha estat aquest procés? Com ha conquerit el capitalisme l'ànima de la gent?
Ho ha fet amb una teoria econòmica que és el frau intel·lectual més gran de tots els temps: el neoliberalisme. Tot plegat trufat amb un aparell mediàtic i amb una estratègia cultural digna de ser aplaudida si no fos perquè al darrere s'hi amaga una mentida de les mateixes proporcions que la concentració de renda i de poder econòmic tan immens que estan acumulant els grans capitalistes. Aquests han sabut captar les voluntats i donar una falsa sensació de seguretat als desposseïts. L'extrema dreta té un discurs enganyós, trampós i de triler perquè no explica a la gent les conseqüències reals de les seves propostes. Però quan estàs desesperat i creus que res no funciona, doncs te'n vas amb qui et posa la mà a l'espatlla i empatitza amb tu. Però res d'això hauria estat possible sense un fracàs històric i brutal de les esquerres.
En què ha fallat l'esquerra a l'hora de fer front a Donald Trump o a Javier Milei?
Els moviments progressistes han estat incapaços de proporcionar un mantell de comprensió i de complicitat als grups socials que estan sent desposseïts. Les esquerres s'han divorciat de la societat, s'han divorciat del cor i de l'ànima de la gent, i això ha deixat el camí lliure a la dreta i, el que és pitjor, a l'extrema dreta, que és qui avui dia parla directament a la gent. En aquest sentit, l'exemple de la recent elecció de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York és molt simptomàtic: quan l'esquerra parla a la gent també aconsegueix èxits.
Creu vostè que l'esquerra està en crisi?
L'esquerra s'ha articulat els darrers anys al voltant de partits cesaristes que han perdut l'organització, la militància i fins i tot el pols de la societat. Està clar que els partits d'esquerra han de reaccionar.
Relacionado con este tema
Poden l'Estat i les polítiques públiques exercir un contrapoder davant aquesta onada ultradretana?
L'Estat té un paper en l'economia tan fonamental que ni tan sols hi renuncien els anarcoliberals. Qui vulgui fer política econòmica de qualsevol tipus necessita l'Estat. Una altra cosa és pensar que l'Estat com a aparell administratiu és qui pot resoldre els problemes. No és així. Jo crec que les fórmules que permeten posar en marxa una activitat econòmica alternativa al model actual tenen més a veure amb el protagonisme col·lectiu, amb el desenvolupament de projectes comuns i amb la cura de la gent. L'Estat ha de ser un instrument de ciutadania, de descentralització i d'un nou tipus d'expressió de la voluntat col·lectiva.
La dreta assumeix un discurs polític instrumental que està al servei d'altres interessos
No creu que tard o d'hora a la dreta i a l'extrema dreta se'ls acabaran veient les costures?
La dreta, en realitat, no ha de ser coherent. Assumeix un discurs polític instrumental que està al servei d'altres interessos. La dreta només ha de convèncer la gent que baixar impostos és bo o que les pensions privades garantiran la felicitat en la jubilació. No ha de donar més explicacions, simplement es tracta de convèncer la gent per la via que sigui, perquè per això li paguen grups financers molt poderosos. Però per poder convèncer d'aquesta manera s'ha construït un model de coneixement que, insisteixo, és el major frau intel·lectual de la història. Les teories neoliberals són un vel que es posa damunt la realitat quan el que es vol és concentrar la renda de manera extraordinària en un grup molt petit de població. I ho han aconseguit. Aquest frau ha tenyit de tal manera el funcionament de les institucions i dels governs que fracassen constantment en les seves prediccions.
Aquest frau intel·lectual del qual parla és deliberat o innocent?
No ho sé, només sé que és un frau. En poso un exemple: el Fons Monetari Internacional, que possiblement és la institució més poderosa en el món de l'economia internacional, el lloc on treballen els economistes suposadament més savis, els més ben pagats, els millor informats, els que tenen més mitjans al seu abast, falla constantment en les seves prediccions: de 3.200 pronòstics n'encerta només el 6% i de 153 recessions econòmiques només n'ha estat capaç d'avançar-ne cinc. En cap altre àmbit de la vida econòmica o social es permetria que estigués al comandament de la nau gent amb tan poc èxit. S'equivoquen constantment, però en realitat és que no els importa.
El pitjor està per arribar?
No tinc certeses, però el meu olfacte, si se'm permet l'expressió, em preocupa moltíssim les darreres setmanes. Hi ha moviments en l'economia internacional que són molt preocupants. Crec que hi haurà una crisi gegantina, brutal, dolorosa i molt destructiva. Això és completament segur. El mèrit no és predir la crisi, sinó dir quan passarà.
El mèrit no és predir la crisi, sinó dir quan passarà
Com serà aquesta crisi?
Tindria una dimensió diferent però molt més gran que la crisi del 2008. Ara s'estan produint moviments en el sector tecnològic que poden ocasionar un problema en cadena en altres activitats i sectors econòmics. Em refereixo al desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). L'aposta per la IA s'està duent a terme amb una enginyeria financera, amb unes condicions d'ús energètic i amb una acceleració que ens aboquen a un escenari no només insostenible, sinó irrealista. El finançament circular, per exemple, entre les empreses que desenvolupen els xips està cridat abans o després a trencar-se per algun costat. I si es trenca, s'hi estaran involucrant quantitats de diners que segurament mai abans no havíem vist en termes proporcionals. Una paralització d'aquest tipus de projectes podria ser molt greu. A més, cal afegir-hi el fet que no estem vivint el desenvolupament d'una tecnologia en un espai geopolític homogeni, sinó en un conflicte entre els Estats Units i la Xina. Si esclatés, la crisi tindria conseqüències veritablement impressionants.
Relacionado con este tema
El desenvolupament de la intel·ligència artificial sembla inevitable, en qualsevol cas.
No tinc cap dubte que la intel·ligència artificial jugarà un paper fonamental en la manera de produir, distribuir i consumir béns i serveis. El seu desenvolupament és certament inevitable i es produirà de qualsevol manera; és una tecnologia que sabem que es prolongarà, que es projectarà i de la qual disposarem, però s'està duent a terme d'una manera exagerada i, com he dit abans, amb procediments que no tenen base en la realitat ni tenen prou fonament com per evitar la caiguda.
Hi ha alternativa al capitalisme actual? Un altre capitalisme més humà, per dir-ho així?
En realitat, i no pas per modèstia sinó per realisme, no és que jo proposi alternatives; més aviat miro el món i constato que hi ha formes alternatives d'organitzar la vida econòmica que no responen a la lògica del mercat ni a la lògica capitalista, i que fins i tot funcionen millor. El món pot funcionar d'una altra manera; ho veiem en una varietat extraordinària d'iniciatives ciutadanes o fins i tot en polítiques públiques.
Hi ha formes alternatives d'organitzar la vida econòmica que no responen a la lògica capitalista i que funcionen millor
El món encara és a temps de canviar a millor, doncs?
No ens despertarem un dia i ens trobarem, d'un dia per l'altre, amb un món diferent, amb forces polítiques diferents, amb una manera alternativa de fer política o amb empreses que funcionin segons els nostres criteris. No, les coses no són així. Les societats no funcionen així. Els processos de transformació social són sovint subtils. Si no s'analitza bé com evolucionen les coses, és molt difícil intervenir amb èxit en l'evolució d'aquests processos.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.