Público
Público
POLÍTICA

El confinament pel Covid-19 marca els dos anys del reingrés a la presó de bona part del Govern de l'1-O 

Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell van tornar a ser empresonats avui fa dos anys enmig del ple d'investidura de Turull com a President que el Suprem va frustrar. Marta Rovira va enfilar el camí de l'exili. Els presos polítics viuen amb angoixa el confinament pel Covid-19 amb fortes restriccions dins els centres penitenciaris i les sortides del 100.2 suspeses.

Josep Rull agafa per l'espatlla a Jordi Turull, abans d'entrar a la seu del Tribunal Suprem avui fa dos anys.
Josep Rull agafa per l'espatlla a Jordi Turull, abans d'entrar a la seu del Tribunal Suprem avui fa dos anys. ACN

En un matí plujós com el d'avui, fa tot just dos anys que van reingressar a presó bona part del Govern de la Generalitat presidit per Carles Puigdemont i vicepresidit per Oriol Junqueras que va impulsar el referèndum de l'1-O. En una decisió jurídicament injustificada, el llavors jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va decidir modificar les mesures cautelars a diversos imputats que després d'uns primers mesos en presó havien estat posats en llibertat condicional a diferència d'Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, als quals se'ls ha mantingut en presó des del primer dia de la detenció.

Curiosament la mesura d'empresonament que ara compleix el segon aniversari, marcat pel dur confinament conseqüència de l'emergència sanitària del Covid-19, només va afectar aquells que van mantenir l'activitat política com a diputats i diputades. Llarena va decretar l'ingrés a presó dels membres del Govern de l'1-O Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa. També de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Mentre la Secretària General d'ERC, Marta Rovira, optava pel camí de l'exili. 

"És vostè -li va dir a Llarena- el que m'ha convertit en un pres polític", li va dir Turull al jutge Llarena.

Res en la conducta dels encausats havia canviat per justificar la retirada de la llibertat condicional. I un únic element va ser determinant. El ple d'investidura de Jordi Turull com a President de la Generalitat que la decisió del Suprem d'empresonar-lo va truncar després de la primera sessió. Així ho manifesten encara des de l'entorn polític de Turull a JxCat: "van empresonar-los amb l'únic objectiu d'evitar que un dels encausats pogués ser nomenat President de la Generalitat". I així també li va etzibar Turull al jutge Llarena: "El govern espanyol condemna públicament els encausats i el jutge diu qui pot ser president i qui no", li va dir, juntament amb una contundent frase: "És vostè -li va dir a Llarena- el que m'ha convertit en un pres polític".

El frustrat ple d'investidura de Jordi Turull

El ple que havia d'investir Jordi Turull com a 131è President va ser convocat a correcuita al Parlament el 22 de març del 2018 per contrarestar les “ingerències” del jutge Pablo Llarena, que va accelerar els processaments per rebel·lió per evitar-ho. Prèviament la justícia espanyola ja havia obligat a renunciar a la investidura presidencial a Carles Puigdemont des de l'exili primer i, després a Jordi Sànchez que llavors estava a la presó de Soto del Real. Els vots favorables de JxCat i ERC no van ser suficients per assolir la majoria absoluta necessària a conseqüència de les quatre abstencions de la CUP, que va censurar el discurs "autonomista" del candidat i es va situar a l’oposició. La segona jornada on estava garantida per majoria simple la investidura no va arribar mai. Turull ja estava a la presó, acompanyat de la resta de diputats i diputades encausats.

Marta Rovira, per la seva banda, va optar per no presentar- s’hi i anar-se’n a l’exili a Suïssa per "fer sentir la seva veu". La imatge potent d’un president electe entrant a la presó no es va produir doncs, i la sensació, tot i que el carrer bullia amb manifestacions d’indignació per reclamar l’alliberament dels presos polítics, era que s’encetava una nova etapa d’incertesa, amb la cúpula del govern empresonada i un processament amb 25 investigats. Fins a l'arribada del judici del Suprem que va presidir el jutge Manuel Marchena i que va comportar penes de gairebé cent anys de presó per la majoria dels 12 encausats, condemnats per sedició i en alguns casos per malversació.

Dur confinament a les presons pel Covid-19

La situació ara mateix dels presos polítics catalans és de restricció màxima de moviments fora de la cel·la com a mesura de protecció a l'igual que la resta de reclusos com a conseqüència del confinament per l'emergència sanitària del Covid-19. Segons fonts de l'entorn de Dolors Bassa i Jordi Sánchez, el confinament ha estat "un gerro d'aigua freda" després d'haver aconseguit l'aplicació del 100.2 que els permetia sortir unes hores durant alguns dies de la presó per treballar o fer tasques solidàries. El confinament i la paralització de bona part de les activitats que feien ha fet impossible mantenir el règim de sortides. Només Jordi Cuixart va sortir un dia a l'inici del confinament per resoldre afers urgents de la seva empresa. Malgrat en un primer moment es va apuntar que potser podrien passar el confinament en el domicili particular, finalment el Govern espanyol ho va descartar i han restat a la presó en unes dures condicions que el confinament afegeix a les que ja comporta un centre penitenciari.

Segons expliquen fonts de l'entorn dels presos polítics, la situació és especialment dura perquè "a més de no poder continuar amb les sortides del 100.2 a la presó s'han limitat molt les estades en espais comuns i això els obliga a restar moltes més hores de l'habitual a la cel·la". A aquesta situació, afegeixen, se suma el fet de "l'angoixa que pateixen com qualsevol per saber de l'estat de salut de la família amb la dificultat afegida a la presó per poder rebre informació". I també pel fet de la "restricció de visites familiars". La notícia del confinament va provocar "commoció" inicial en els presos i les preses polítics per l'empitjorament de la situació personal però des del seu entorn asseguren que "després han estat molt conscients de la situació a l'exterior i prima per la preocupació per la situació del país i del futur, i l'estat de salut de la ciutadania".

Junqueras: "constatem que la joia del nostre estat del benestar és precisament la fortalesa de la sanitat"

En aquest sentit Oriol Junqueras remarcava en un article recent publicat a El Nacional la necessitat de situar en un punt prioritari les polítiques socials i de Salut: "constatem que la joia del nostre estat del benestar és precisament la fortalesa de la sanitat, aquesta sanitat universal que dona cobertura a tothom per igual. Sense oblidar, perquè seria imperdonable, tot el sector sociosanitari i la feina ingent que fan vetllant per la nostra gent gran, el col·lectiu ara i aquí més vulnerable". "No ho oblidem mai", diu Junqueras, a l'hora d'establir prioritats, en un article dedicat a la seva mare que havia estat infermera de l'Hospital de Bellvitge.

Hores d'ara no consta que cap dels presos o les preses polítiques hagi estat infectat per la malaltia. Josep Rull va ser aïllat  al Centre Penitenciari de Lledoners per haver estat en contacte amb un positiu de coronavirus. Però l'exconseller va donar negatiu en el test del coronavirus i va sortir de la infermeria de la presó on estava aïllat. L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez també va ser aïllat a la infermeria de Lledoners per haver estat en contacte amb un possible cas de coronavirus i el seu test també va donar negatiu.