Público
Público

CONFLICTE ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT El Govern en funcions aprova un decret llei d'urgència per controlar les polítiques digitals de la Generalitat 

L'Executiu de Pedro Sánchez posa un altre cop en el punt de mira els membres de la Mesa del Parlament. Demana el TC que consideri la possibilitat que hagin comès delicte en l'àmbit penal i afirma que a la cambra legislativa catalana no es pot parlar sobre autodeterminació ni discutir sobre sobirania o sobre la monarquia. 

Carmen Calvo, vice-presidenta del Govern en funcions, en roda de premsa després del Consell de Ministres. EUROPA PRESS

públic

La política catalana ha ocupat altra vegada la major part del temps de reunió del Govern espanyol en funcions. Així es dedueix, si més no, del que ha explicat la vice-presidenta Carmen Calvo davant els mitjans de comunicació després del Consell de Ministres. Aquest dijous ha aprovat un reial decret llei per posar "punt i final", en paraules de Pedro Sánchez, a la possible existència d'una "República digital catalana", ha demanat al Tribunal Constitucional que vegi si la Mesa del Parlament de Catalunya l'ha desobeït i que si veu que els seus membres han comès delicte que porti el tema a la Fiscalia i ha demanat un informe al Consell d'Estat per una probable impugnació d'un debat que va tenir lloc a la cambra legislativa catalana.

"República digital"

"Hem de saber qui maneja la informació, des d'on i per a què", ha dit la ministra Calvo quan se li ha preguntat pels motius pels quals l'Executiu en funcions ha decidit utilitzar un procediment legislatiu d'urgència a pocs dies de les eleccions generals. "Cal reaccionar el més aviat possible", ha dit sense donar detalls concrets sobre si han detectat alguna mena de gestió de la informació que els resulti especialment preocupant.

Ha explicat que el reial decret llei obliga a totes les administracions públiques espanyoles a localitzar els seus servidors a la Unió Europea i no cap "paradís digital".
  
"Hi ha moltes qüestions que afecten la seguretat nacional i les nostres llibertats". "Algunes coses ens preocupen", "ha arribat el moment de reaccionar", ha dit Carmen Calvo, però no ha donat cap dada sobre polítiques digitals de la Generalitat o sobre utilització de dades que hagin portat el Govern espanyol a donar aquest pas.

​El reial decret llei s'ha de publicar dimarts vinent, és "molt substanciós", afecta set ministeris i, òbviament, haurà de ser convalidat a la Diputació Permanent de les Corts, atès que les cambres legislatives es troben dissoltes, ha informat la ministra.

Poques hores abans, el president del Govern, Pedro Sánchez, havia mendit en una entrevista que Catalunya no tindria "independència offline ni online". "Això implica que no es podran utilitzar les dades per part de cap administració territorial per a finalitats espúries com comencem a tenir, més que una intuïció,  la Generalitat de Catalunya", havia declarat.

"Un 155 digital"

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha reaccionat d'immediat i ha dit que "som davant d'un 155 digital".

L’anunci del Consell de Ministres d’avui és “la prova descarnada de la deriva antidemocràtica en què ha entrat el govern del PSOE” recordant el tancament de webs i d’aplicacions així com el filtratge del trànsit a Internet aplicat per l’Estat en les últimes setmanes.

"Volen prohibir una república que deien que no existia. No només existeix, sinó que és imparable”, ha assegurat Puigneró. “La República Digital és el naixement d’un cinquè poder: la ciutadania digitalment apoderada”.  L’executiu espanyol ha demostrat, segons ha dit, que va en contra d’un sector clau pel creixement estratègic i l’economia de Catalunya.

La Mesa del Parlament, un altre cop en el punt de mira

El Govern central, a més, ha instat al Tribunal Constitucional a que es dirigeixi a la Fiscalia si considera que els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya han comès algun delicte en incomplir les seves resolucions.

La majoria independentista a la Mesa va acordar aquesta setmana admetre a tràmit una moció de la CUP que al·ludeix al dret a l'autodeterminació i reprova a la monarquia.

"Òbviament, estem parlant de la possibilitat de cometre delictes", "en l'àmbit del penal", ha advertit Calvo, que ha insistit en què al Parlament de Catalunya no es pot parlar sobre el monarca, ni sobre autodeterminació, perquè considera que és un dret que no existeix, ni sobre sobirania, perquè afirma que no hi cap altra que la comuna a tots els espanyols.

La resolució sobre la sentència al Consell d'Estat

A més, en un altre acord del Consell de Ministres ha decidit sol·licitar un dictamen al Consell d'Estat a fi d'impugnar la moció del Parlament sobre la vulneració de drets fonamentals, aprovada en el ple del Parlament el passat 24 d'octubre.

La moció qualifica el judici del Tribunal Suprem a dirigents independentistes de “procés arbitrari i esbiaixat” i sosté que la gestió del president de la sala, Manuel Marchena, va ser “més pròpia d'un sistema judicial autoritari”.

El Govern considera que la moció és impugnable perquè assenyala la manca la manca d'independència del poder judicial.

En opinió de l'Executiu, les decisions de jutges i magistrats no són un objecte exclòs del debat públic, però sí d'una resolució aprovada al Parlament de Catalunya, que posa en qüestió l'existència real de la independència judicial reconeguda en l'article 117 de la Constitució.

Calvo ha avançat que, quan el Govern rebi aquest informe del Consell d'Estat, que, segons ha recordat, no és vinculant, procedirà també a impugnar aquesta resolució, perquè "traspassa els límits de la legalitat" i de les seves competències.