La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona ha acordat aquest divendres retirar la credencial de diputat del Parlament al president de la Generalitat, Quim Torra, i la seva substitució per Ferran Mascarell, qui li succeïa en la llista electoral de JxCat de les últimes eleccions catalanes, però el Govern català i el Parlament de Catalunya consideren que es tracta d'una decisió sense cap efecte.

En una reunió celebrada aquesta tarda, els membres de la Junta Provincial han acordat executar l'ordre de la Junta Electoral Central que va vetar a Torra com a diputat, en entendre que no té competències per suspendre aquesta decisió, "i més quan el Tribunal Suprem" ha rebutjat fer-lo aquest mateix matí.

No obstant això, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha defensat que la JEP de Barcelona no pot privar al president de la Generalitat, Quim Torra, del seu escó a la Cambra catalana: "Seguim on érem".

Costa ho ha dit en una piulada a xarxes socials, després de conèixer la decisió que havia pres la JEP veient que el Tribunal Suprem havia ratificat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) contra Torra. "Si no ho pot fer la JEC", ha afirmat, "menys ho pot fer la JEP".

En el mateix sentit s'ha pronunciat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha assegurat que la decisió de la JEP "no té cap efecte".

En una entrevista de TV3 ha sostingut que ni la JEP ni la Junta Electoral Central (JEC) tenen competències per a retirar l'escó a un diputat de la Cambra catalana i que només ho pot fer el Parlament: "No acceptem de cap manera que la Junta Electoral decideixi qui ha de ser i qui ha de deixar de ser diputat".

"Des del Govern continuem afirmant que el president Torra és diputat i president de Catalunya. I així continuarà sent", ha assegurat.

Gran divisió entre membres de la Junta Electoral

La JEC, en una decisió adoptada amb una gran divisió interna, va aplicar a Torra el principi de "inelegibilitat sobrevinguda" per haver estat condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per no retirar els llaços grocs d'edificis públics en període electoral, encara que la seva sentència no és ferma.

La decisió, que es va prendre a instàncies del PP, Ciutadans i Vox, invocava l'article 6.2 b) de la Loreg, que declara inelegibles als condemnats per sentència ferma o no ferma per una sèrie de delictes, entre ells el d'actuar contra l'"Administració pública" i "les institucions de l'Estat".

Algunes fonts asseguren que el cessament de Torra com a diputat, si s'apliqués, podria comportar la seva destitució com a president de la Generalitat, atès que ser parlamentari és requisit per a accedir al càrrec, d'acord amb l'Estatut.

Govern i Parlament rebutgen la decisió del Suprem

Davant la resolució del Suprem, el president de la Generalitat ha donat a conèixer una declaració institucional, amb el suport del seu Govern, del president del Parlament, del vicepresident i altres membres de la Mesa, a més dels representants dels partits de la majoria independentista, en la qual han assegurat que no reconeixen els efectes que pugui tenir la resolució del Suprem, que han valorat com un cop d'Estat contra la sobirania del poble de Catalunya i com un "intent d'alterar per vies irregulars la voluntat política dels catalans".

El president del Parlament, Roger Torrent, ha assegurat per la seva banda en roda de premsa que Torra continua sent "diputat de ple dret" i ha sostingut que la Junta Electoral no és competent per ordenar la inhabilitació d'un parlamentari català.