L’1 d’octubre de 2017, prop de dos milions i mig de persones van expressar a les urnes la voluntat que Catalunya esdevingués un estat independent en forma de República. Més enllà d’això, però, la prohibició del referèndum per part del Tribunal Constitucional i la violència desfermada pels cossos policials al matí de les votacions, van convertir la jornada en un punt d’inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya.

L’impacte que va provocar la repressió, consumada setmanes després amb l’aplicació de l’article 155 i l’empresonament dels líders del Procés per part del Tribunal Suprem, va desencadenar un clima d’indignació que el 3 d’octubre va esclatar en una vaga general mai coneguda durant les últimes dècades a la Unió Europea.

Han passat quatre anys d’aquells fets, i després que l’Estat hagi concedit l’indult als líders del Procés, l'independentisme ha entrat en una nova fase marcada per l’ofensiva dels aparells judicials contra centenars d’activistes i la manca d’unitat entre els principals partits per avançar cap a la independència.

Si bé en l’àmbit parlamentari aquestes formacions han superat el 50% de suport electoral i la Generalitat torna a estar en mans d’un executiu de coalició format per ERC i JxCat, són evidents les diferències entre els partidaris d’explorar la negociació amb l’Estat mitjançant la taula de diàleg, i els sectors que, com és el cas dels postconvergents o l’ANC, reivindiquen la via unilateral que va significar l’1 d’octubre.

Una commemoració enrarida

La divisió entre els diferents actors s’ha incrementat els darrers anys, i així es visualitzarà el cap de setmana. Però no entre la majoria d’entitats i col·lectius que, a la Diada de l’11 de setembre, ja van reclamar al president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, que fos lleial al que veuen com un mandat popular i aixequés la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que l’hemicicle català va adoptar i suspendre setmanes després del referèndum.

Així li va exigir l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que en boca del seu president Jordi Gaseni, va recordar que "l’1-O vam votar contra tot un Estat i vam guanyar; no ho podem desaprofitar"; o la mateixa presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, per a qui el 52% de sufragis i la majoria independentista assolida en les passades eleccions catalanes obliguen (a Aragonès) a fer la independència.

Per a aquests espais, l’1-O no pot quedar immortalizat com un souvenir ni petrificat en el nomenclàtor, sinó que ha de servir de revulsiu per recuperar la mobilització i la desobediència si es vol avançar cap a la ruptura amb l’Estat.
A propòsit d’això, l’ANC vol que l’aniversari sigui un homenatge a la ciutadania que va gestionar l’adquisició i el repartiment de les urnes, va posar el cos davant els atacs de la policia espanyola i la guàrdia civil i es va continuar manifestant després per la llibertat dels detinguts i la sobirania de Catalunya.

"També volem recordar que l’1-O estava emparat per la legalitat que es va dotar el Parlament de Catalunya, de manera que els resultats donen un mandat formal i democràtic", afirma David Fernàndez. Pel vicepresident de l’ANC, "ara toca als partits estar a l’altura i adonar-se que, si bé la mobilització no és suficient per desbordar l’Estat, sense ella segur que és impossible".

Amb aquesta idea, l’Assemblea ha programat pel cap de setmana unes quantes convocatòries que, sota el lema "Lluitem i guanyem la independència!", se celebraran a diferents punts del territori: el divendres 1 hi haurà un acte polític a Illa (Catalunya del Nord); el dissabte 2 marxes a peu que sortiran des de Sant Julià de Ramis, Fraga i Vinaròs; i el diumenge 3, de la mà de la Plataforma 3 d’Octubre, una gran concentració a la plaça del Cinc d’Oros, a Barcelona. "Demostrarem que hi ha una població mobilitzada i compromesa amb les llibertats, però també disposada a enfrontar-se als nostres polítics si aquests no fan la feina", reitera Fernàndez.

De la reacció a l’acció

L’1 d’octubre de 2017 va amplificar la ruptura emocional que la majoria de la societat catalana havia experimentat arran de la sentència contra l’Estatut el juliol de 2010. I aquest empoderament, que es va reblar amb l’aturada general del dia 3 en protesta per les càrregues policials, és el que també pretenen reactivar els CDR.

Segons el Xavi, un dels seus portaveus, l’aniversari del referèndum "és l’última oportunitat per recuperar la mobilització que va posar contra les cordes a l’Estat ara fa quatre anys". En aquest sentit, els CDR creuen que és l’hora de superar la fase reactiva per una més propositiva, que animin la gent a sentir-se protagonista i, malgrat la repressió, arrossegar els partits a alienar-se per assolir la independència. "Segurament haurem de ser més imaginatius que abans, perquè la majoria de mitjans ens facin cas i l’Estat s’adoni que no controla tot el territori", assenyala el representant dels CDR, per a qui "si aprofitem les errades que comet la justícia espanyola, més gent despertarà i tornarà a sortir al carrer".

Amb vista al divendres, 1 d’octubre, els CDR han convocat una concentració a la plaça Francesc Macià de Barcelona, que amb el suport d’Acció per la Independència i seguint la llegenda "Alliberem al territori: 1-O, ni oblit ni perdó!", aspira a emplaçar els partits a treballar de costat amb les entitats i posar en relleu que "el poble català no necessita líders sinó veure’s representat per referents de la desobediència civil que, amb el seu exemple, ens han ensenyat el camí a seguir", assenyala el Xavi.

Així doncs, més que recrear-se amb les conseqüències del referèndum, els CDR volen aprofitar l’efemèride per reivindicar l’esperit unitari que, a través de l’organització popular, va fer-lo possible. "Hem de tornar a treballar colze a colze, ja que això ens permetrà assolir els nostres drets individuals i col·lectius".