El Congrés aprova la llei del 'només sí és sí' i posa el consentiment al centre: "La llibertat sexual serà per fi un dret"

El Congrés ha donat el vistiplau a la llei del només sí és sí, que ara continuarà el seu tràmit al Senat. És una de les normes més importants de la legislatura i el Ministeri d'Igualtat. I és clau per acabar amb sentències tan polèmiques com la de La Manada de Pamplona, que va qüestionar —com van fer moltes altres— el comportament de la víctima de la violació grupal.

Així, després de mesos d'intensos debats i de nombroses esmenes, la norma ha arribat al Ple i ha aconseguit el vistiplau de la majoria amb 201 vots a favor, 140 en contra (PP i Vox) i 3 abstencions. "Avui és un dia molt important per a les dones del nostre país, la llibertat sexual serà per fi un dret, i canviarem la violència per la llibertat i la por pel desig. Avui diem a una: germana jo sí que et crec", ha celebrat la ministra Irene Montero des de la Cambra Baixa.

La normativa s'aprova al bell mig d'una nova onada de violacions grupals. Almenys quatre agressions múltiples han tingut lloc durant les darreres tres setmanes. No hi ha, però, un registre d'estadístiques sobre agressions sexuals grupals, per tant, és complicat saber del cert fins on arriben aquests casos. Encara que és clar que la llei del només sí és sí ajudarà totes les víctimes.

De fet, la norma neix de la germana, jo sí que et crec que es va cridar per tot l'Estat quan la víctima de la Manada va haver de patir un llarg calvari judicial. El cas va marcar un abans i un després després de la sentència de l'Audiència Provincial de Navarra i confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) que va revocar després el Tribunal Suprem, quan va reconèixer que l'agressió sexual a una noia la nit del 7 de juliol del 2016 a Pamplona va ser una violació i no un cas d'abusos sexuals.

A més, una de les esmenes aprovades i incorporades a la llei aquest dijous també és clau per a aquestes agressions ja que els agressors de dues de les darreres quatre violacions eren menors. Així, s'ha aprovat que els joves que cometin delictes sexuals tindran l'obligació de fer programes formatius sobre educació sexual i d'igualtat de gènere.

El consentiment al centre

Però el canvi més important és que la llei posa el consentiment al centre, fet que suposa un marc nou legal integral per a l'atenció de les víctimes de violència sexual, cosa semblant al que va suposar la llei contra la violència de gènere el 2004 i que amplia els supòsits de violències cap a les dones a allò que demana el Conveni d'Istanbul.

Això suposa que qualsevol relació que no sigui expressament consentida es podrà considerar com una agressió sexual. És a dir, ja no es mirarà la resistència que va oposar la víctima a aquesta violència, ni la intimidació que hi van causar els agressors. Així mateix, s'acaba amb el concepte penal d'abús sexual, que desapareixerà del Codi Penal, i que fins ara s'aplicava en aquells casos que la víctima no podia o no estava en condicions d'oposar-se a l'agressió. Per exemple, si la dona era víctima de submissió química.

Així, la llei afirma que "només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona". Per tant, l'únic tipus penal que hi haurà serà el de violència sexual (violació), que obligarà a modificar el Codi Penal en una forquilla més àmplia de penes.

Il·lícits els anuncis de prostitució

Durant la seva tramitació al Congrés, a la norma s'han incorporat noves mesures com ara considerar il·lícita la publicitat que contribueixi a promoure la prostitució o reconèixer el dret a la residència i al treball a les víctimes de violència sexual en situació irregular, en el marc de les autoritzacions excepcionals recollides a la llei d'estrangeria.

També el dret a rebre ajudes a les mares dels menors assassinats per les seves parelles o exparelles, com a víctimes de la violència vicària, i blinda el finançament de les mesures incloses al Pacte d'Estat contra la violència de gènere, en establir-se que el Govern haurà daprovar les partides pressupostàries necessàries.