Público
Público

Judici a Torra El conjunt de l’independentisme fa costat a Torra i denuncia un judici que veu com un “atemptat als drets civils i polítics”

Representants del Govern, diputats dels tres partits independentistes i dirigents de les principals entitats sobiranistes acompanyen el president català a la seu del TSJC, on se’l jutja per desobediència pel cas dels llaços grocs. Tots coincideixen a criticar un judici, que suposa un nou pas en la judicialització del conflicte polític.

Torra acompanyat de membres del Govern i d'entitats i partits sobiranistes abans de comparèixer al TSJC. ÀLEX ROMAGUERA

A les 9 hores, tal com estava previst, Quim Torra ha pujat l’escalinata del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ser jutjat per un presumpte delicte de desobediència. L’acusació no és altra que haver desoït els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar la pancarta que demanava la “Llibertat dels presos polítics i exiliats” -amb un llaç groc i que penjava del balcó de la Generalitat- durant la campanya a les eleccions al Congrés espanyol i a les municipals aquest abril i maig passats.

Torra, que s’enfronta a una petició de la Fiscalia d’un any i vuit mesos, ha arribat al tribunal acompanyat per la plana major del sobiranisme i el miler llarg de persones que s’han concentrat aquest matí davant l’històric edifici situat Passeig Lluís Companys de Barcelona, on s’han pogut escoltar crits d’“Independència”, “Llibertat” i, de forma insistent, “No és justícia, és venjança”.

Abans d’accedir al TSJC, el president de la Generalitat i una representació de les forces i entitats sobiranistes han recorregut a peu el tram entre l’Arc de Triomf fins a la seu on se celebra la vista oral. A les portes del Palau de Justícia, el conjunt de partits i entitats han expressat el seu rebuig a la causa contra Torra, la primera a un president de la Generalitat en actiu. Tots han volgut destacar aquest fet i denunciar l’Estat per continuar aplicant la repressió en lloc d’asseure’s a una taula de diàleg per abordar el conflicte que viu Catalunya. Així ho ha assenyalat el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que en nom d’ERC ha qualificat d’“atemptat contra els drets civils i polítics” el judici que avui se celebra al TSJC.

També la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha insistit a criticar l’Estat per voler resoldre per la via dels tribunals un problema que és de naturalesa política, motiu pel qual ha emplaçat l’executiu en funcions a abandonar la via repressiva per abordar una negociació que atengui les demanades de la població. En la mateixa línia, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ha instat l’Estat a preguntar-se quin grau de democràcia està disposat a acceptar, tot advertint-lo que l’estratègia repressiva iniciada amb el 9-N [la consulta del 2014] contra el president Mas i l’empresonament dels líders sobiranistes ara fa un any només han fet que empitjorar la situació. Per a Pujol, “és hora de dir prou i exigir que aturi aquesta dinàmica embogida”.

Igual que el representant de JxCat, el diputat de la CUP Carles Riera ha afirmat que, amb el judici d’avui, “la democràcia a l’Estat espanyol entra a nivell de mínims”, alhora que ha defensat que només la desobediència civil i institucional podran conduir la societat catalana a un escenari on es garanteixin els drets civils i polítics per a tota la ciutadania.

Entre els concentrats també hi havia membres de l’ANC i Òmnium Cultural, que en boca de Pep Cruanyes i Marcel Mauri, respectivament, han volgut recordar que el procés del TSJC és una vulneració flagrant del principi de legalitat, ja que com a autoritat, Torra té tota l’obligació de defensar els drets humans i denunciar si aquests es vulneren. “ I això és el que va fer col·locant la pancarta a la façana del palau de la Generalitat”, ha afirmat Cruanyes, mentre que Mauri ha qualificat de “indignitat i vergonya” que tornem a assistir a un judici de part on la ultradreta, en referència a Vox, exerceix novament l’acusació popular.

Imparcialitat en joc

El judici contra Quim Torra arriba enmig de les converses sobre el futur govern espanyol i, alhora, la setmana en què algunes entitats, com Amnistia Internacional o la plataforma International Trial Watch, critiquen obertament la falta d’imparcialitat i la vulneració del dret a defensa que, al seu entendre, van patir els líders sobiranistes condemnats pel Tribunal Suprem aquest octubre passat.

També en la causa contra el president de la Generalitat, els seus advocats han manifestat la preocupació per la manca de parcialitat del president del TSJC, Jesús María Barrientos, a qui el mateix Torra va recusar després que esgrimís que la presència del llaç groc a la balconada de la Generalitat alterava “l’equilibri polític”. A propòsit d’això, l’advocat de Torra Gonzalo Boye va afirmar ahir que, si el TSJC actua com un tribunal de justícia, “Torra hauria de ser absolt; però si actua com un òrgan polític, aleshores pot passar de tot”. La possibilitat que sigui inhabilitat, doncs, sobrevola en la causa iniciada avui dilluns per l’alt tribunal, una circumstància que obriria un escenari de conseqüències imprevisibles.

Si bé és cert que una condemna no seria ferma fins que no es pronunciés el Tribunal Suprem, on Torra podria recórrer, el seu rol l’assumiria Pere Aragonès, vicepresident del Govern, o bé un altre diputat per esgotar la legislatura, sempre en el moment de la sentència ferma. Una situació que, segons algunes veus, propiciaria una distorsió institucional que obligaria a avançar les eleccions catalanes.