Público
Público

Consum Black Friday, així passa factura la gran 'festa' del consum al medi ambient i els drets laborals

Des del 2015 les vendes durant l'últim divendres de novembre han crescut exponencialment, cosa que ja té un impacte ambiental elevat. Durant aquest dia, a una ciutat com Madrid, el comerç i el transport de productes genera l'1,7% del total de les emissions anuals de gasos contaminants

'Consumismo=crisis climática', reza una pancarta contra el Black Friday desplegada por Greenpeace en 2019 en la Gran Vía de Madrid.
"Consumisme=crisi climàtica", diu una pancarta contra el Black Friday desplegada per Greenpeace el 2019 a la Gran Vía de Madrid. Pierre / AFP

Comença la temporada de compres nadalenques. Comença el consumisme amb un altre Black Friday ple d'ombres i de fum. Molt de fum que escalfa el planeta a un ritme vertiginós. Les dades evidencien que el pic de compres que es registra en aquestes dates suposa una pressió addicional sobre els ecosistemes, amb un increment d'emissions associades al transport i a la logística, i amb una empremta de residus vinculats a la cadena de producció i al poc temps de vida que té la majoria de productes venuts als mercats durant aquestes dates.

El consum exacerbat, atret per ofertes i descomptes, ha incrementat cada Black Friday un 20% des del 2015 fins ara, amb cada vegada més plataformes comercials que operen a Espanya rebaixant els preus durant l'últim divendres de novembre. Tot això amb un impacte important a l'atmosfera. Durant aquesta jornada de compres, una ciutat com Madrid emet l'1,7% de les emissions anuals de gasos contaminants a causa de l'increment de transport i de producció.

El gruix de les vendes tenen a veure amb el sector de la moda i la denominada fast-fashion, roba i complements produïts en fàbriques deslocalitzades, amb un sistema de seguiment opac, i amb una important empremta de carboni associada, en bona mesura, a les emissions de vaixells i avions de mercaderies que han de transportar les càrregues des de l'altra punta del planeta fins a Europa. Segons Statista, el 2020, el 53% de les compres del Black Friday tenen a veure amb roba i el 39% amb calçat i complements.

"Es busca el consum més compulsiu de peces de roba que es posen entre quatre i set vegades a l'any i que acaben convertides en residus molt aviat per la seva baixa qualitat"

Laura Villadiego, periodista investigadora del col·lectiu Carro de Combate i coautora de l'assaig Consumo Crítico (Catarata), destaca la importància del tipus de producte tèxtil que impera al mercat i les seves conseqüències ecològiques: "Es promou un producte d'usar i llençar, i es busca el consum més compulsiu de peces de roba que es posen entre quatre i set vegades a l'any i que acaben convertides en residus molt aviat per la seva baixa qualitat”.

Segons dades de l'ONU recollides per Greenpeace, el 73% de la roba que es compra en aquestes dates es llença en menys d'un any i acaba als abocadors o incineradores. L'impacte dels residus als entorns se suma així al que ja genera la producció de peces, ja que el 20% de la contaminació industrial de les aigües del planeta té a veure amb els processos de fabricació tèxtil, assentats a països del sud-est asiàtic amb normatives ambientals laxes.

L?altre gran atractiu de divendres negre és la tecnologia. El 35% de les compres d'aquesta jornada tenen a veure amb electrodomèstics, aparells electrònics o telèfons mòbils, segons el rànquing d'Statista sobre les vendes del 2020. Tot i que Europa treballa a contrarellotge per acabar amb l'anomenada obsolescència programada, els residus d'aquest sector segueixen sent notablement alts i difícils de reciclar. Només el 17,4% de les deixalles tecnològices aconsegueixen reutilitzar-se, segons Greenpeace, i la mort ràpida dels aparells genera 48 milions de tones de CO2 associades al consum d'electricitat i a l'increment de la producció a Europa, segons l'European Environmental Bureau ( EEB).

El viratge de les compres cap a un model en línia pressiona també sobre l'escassa estabilitat ambiental del planeta. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la compra per internet està cada cop més assentada a Espanya i ja representa el 2,1% de la despesa anual de les llars. Villadiego assenyala com el pic de producció consum associat al Black Friday pot tenir conseqüències negatives a nivell ecològic, a causa de la càrrega extra d'emissions de CO2 associada al repartiment: "És un estadi més de la petjada de carboni que té a veure, sobretot, amb l'anomenada última milla. Es tendeix a comprar a l'últim moment, en un enviament urgent, tot això suposa que es facin més viatges de domicili en domicili, de vegades sense que el camió o la furgoneta estigui ni tan sols ple. Sumen els típics casos de repartiment en què no hi ha ningú a casa i han de tornar més tard o un altre dia. S'augmenten les emissions no només de gasos d'efecte hivernacle que contribueixen a la crisi climàtica, també de partícules que empitjoren qualitat de l´aire de les nostres ciutats".

"El concepte de sostenibilitat s'ha convertit en hegemònic. El sector productiu se n'ha adonat i ho afegeix com a apel·latiu a tot, fins i tot a través de formes de consum de repartiment o delivery"

José A. Mansilla, professor d'Antropologia de la Universitat de Barcelona i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), assenyala com la importància del que és ecològic a la societat ha canviat les preferències del consumidor i ha obligat les empreses a transformar el llenguatge de vendes amb "típiques pautes de greenwashing". "El concepte de sostenibilitat s'ha convertit en hegemònic per a bé i per a mal i ens hem hagut de moure al seu voltant. El sector productiu se n'ha adonat i ho afegeix com a apel·latiu a tot, fins i tot a través de formes de consum de repartiment o delivery", adverteix l'antropòleg. Totes aquestes pràctiques de màrqueting verd s'intensifiquen en un període com el Black Friday, on els descomptes dels aparadors s'edulcoren amb missatges que apel·len a la bona consciència ambiental del ciutadà.

Més pressió per als treballadors

El febrer d'aquest any un accident provocava la mort de 28 treballadors a un taller tèxtil clandestí de Tànger que subministrava productes a marques importants europees. El 2020, 43 obrers van morir a causa d'un incendi en una fàbrica de bosses de Nova Delhi. Quatre anys abans, perdien la vida 1.129 treballadors després de l'esfondrament d'un edifici que acollia vuit tallers. Són exemples que s'escapen del que és puntual i anecdòtic. La deslocalització del model productiu afecta el preu final, però també les condicions laborals i l'opacitat de les cadenes de subministrament, tant al món tèxtil com en part del sector tecnològic.

Si s'atén al principi de la cadena de valor, les fàbriques que s'assenten al sud-est asiàtic i en altres zones del Sud Global, funcionen amb unes condicions de semiesclavitud, amb jornades de 12 i 14 hores realitzades, majoritàriament, per dones que de vegades dormen al mateix centre de laboral, tal com explicaven a Público expertes de l'ONG Setem al mes de febrer, després de l'esmentat accident tèxtil de Tànger. Per satisfer la demanda de consum d'occident, els centres de producció han d'elevar la producció i aquests empleats assumeixen un cost laboral elevat. "A la Xina ho estem veient clarament durant aquest any. Molts treballadors, a més, estan deixant d'anar a treballar a causa de les quarantenes de la covid i no s'estan generant noves contractacions, deixant el pes del treball a mans de menys empleats. Aquest any el Black Friday tindrà aquest estrès addicional lligat a les disrupcions de la pandèmia", detalla Villadiego.

Durant el Black Friday i altres campanyes que estimulen les vendes les cadenes de producció es pateixen a tots els nivells, des de la fàbrica clandestina fins a l'últim dels comercials que treballen de cara al públic a les grans superfícies. "Totes les persones es veuen sotmeses a jornades més intenses, més estrès i més ritme de treball", comenta la investigadora de Carro de Combate, que assenyala a més com la temporalitat de les feines és cada vegada més urgent en les grans cadenes que operen a Espanya. Això és una cosa que durant els últims anys han denunciat sindicats com UGT o CCOO, que adverteixen d'una pèrdua de llocs als comerços a causa de les vendes per internet.

Consum sense tradició

Mansilla analitza aquest fenomen cada cop més habitual en un país com Espanya. "Estem assistint a una desconnexió en el temps de compra tradicional, que tenia uns temps molt assenyalats al llarg de l'any, esdeveniments determinats com el Nadal. L'intercanvi de regals significa l'afiançament de vincles entre famílies i amics, però quan apareixen aquest tipus d'esdeveniments com el Black Friday, aliens a la nostra tradició, ens enlairem de qualsevol consideració cultural i trenquem amb els cicles de consum habituals". Tot i que s'orienta com l'inici de la temporada de compres de regals nadalencs, l'investigador recalca que es tracta d'una celebració derivada del festeig d'Acció de Gràcies nord-americà, "que no té cap sentit a Espanya cap més enllà de l'esfera de consum".

"Si tot queda en mans de la responsabilitat individual anem molt malament. S'ha de polititzar l'assumpte, només amb lleis es poden canviar les coses"

Malgrat tot, les campanyes que inciten a la compra ja s'han establert a Europa i a Espanya. La conscienciació ciutadana per l'entorn ambiental no ha frenat el triomf de les marques, que cada any omplen les caixes el darrer divendres de novembre. Les organitzacions ecologistes i socials apel·len a la conscienciació ciutadana i al paper de l'individu per frenar un dispendi que va contra els recursos limitats propis que proporciona el planeta.

Per a l'antropòleg de la Universitat de Barcelona, el paper del consumidor ha d'anar de la mà de l'acció de l'Estat. "Si tot queda en mans de la responsabilitat individual anem molt malament. S'ha de polititzar l'assumpte, només amb lleis es poden canviar les coses, perquè mentre ets conscient hi ha set milions de persones que no i les empreses segueixen amb màniga ampla", valora, per fer referència a com des de l'Administració es poden posar límits a pràctiques que incentiuvan el consum en línia, com el cobrament obligatori de les despeses d'enviament, per mobilitzar el ciutadà cap als comerços locals en detriment de les grans plataformes que van camí de fer-se amb el monopoli.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?