Público
Público

Cooperació Les ONG reclamen al Govern que augmenti les ajudes destinades a cooperació

Lafede.cat considera "insuficient" l'augment de la partida a la cooperació internacional en els pressupostos del 2022 i demana que s'augmenti la dotació abans de la seva aprovació definitiva

La roda de premsa en què Lafede.cat ha denunciat la falta de recursos destinats a la cooperació.
La roda de premsa en què Lafede.cat ha denunciat la falta de recursos destinats a la cooperació. Lafede.cat

L’aprovació dels pressupostos ha deixat alguns col·lectius alleugerits, però a d'altres insatisfets. Entre ells, a bona part a representants de les organitzacions no governamentals, les associacions d’ajuda i cooperació internacional i les entitats de la societat civil, que aquest dijous han volgut fer públic el seu descontentament en un acte a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Des de Lafede.cat, la federació catalana d’ONG, asseguren que amb els nous pressupostos el Govern "incompleix el seu compromís amb els països més pobres".

El primer en obrir foc ha estat el president de Lafede.cat i el director de Novact, Luca Gervasoni, qui ha avançat que la intenció de l’organització que presideix és fer "una denúncia i una proposta". Denúncia, ha continuat, perquè l'executiu català incomplirà "els compromisos d’ajuda internacional". Catalunya, ha senyalat Gervasoni, es va comprometre a destinar el 0’7% a la cooperació internacional el 2030, una "de les poques polítiques públiques de les que disposem per fer front als problemes globals" com ara "el canvi climàtic, la salut global, l’accés a l’educació, la justícia de gènere o la lluita contra la repressió i pels drets polítics que es dóna a tot el món", una lluita, aquesta darrera, de la que "el Govern ha fet bandera", ha subratllat.

Per darrere del País Basc i el País Valencià

Tot i que la quantitat destinada a la cooperació als pressupostos del 2022 ascendeix a 55 milions d’euros, –un avanç, com ha admès Gervasoni, ja que s’avançaria del 0’18% d'enguany al 0’20%–, les ONG consideren aquest increment insuficient, particularment tenint en compte que es tracta d'uns "pressupostos expansius". "L’any 2019 es va pactar un pla internacional de cooperació internacional" que incloïa el compromís pel qual enguany "s’arribaria al 0’33%", ha recordat. El pecentatge destinat a aquest capítol fa que Catalunya quedi "per darrere d’altres comunitats autònomes com el País Basc, el País Valencià o Navarra". "Ni tan sols aconseguirà revertir les retallades del 2010", ha lamentat Gervasoni.

"Encara estem a temps", ha afirmat Gervasoni en indicar que els pressupostos es troben "en fase d’esmenes". Per aquest motiu, el president de Lafede.cat ha apel·lat a "les persones i partits compromesos amb la solidaritat internacional i el desenvolupament" a aprofitar aquest període i "puguin permetre" un canvi. "Creiem que dins de l’actual Govern hi ha partits que es creuen l’ajuda oficial al desenvolupament", ha manifestat al demanar "que aquests valors es concretin en polítiques per a l'ajuda oficial". Finalment, Gervasoni ha expressat la seva confiança de poder reunir-se amb polítics de Junts i ERC la setmana vinent. "Encara som a temps de revertir aquesta decisió", ha insistit.

Uns pressupostos que no estan a l’alçada

Núria Iglesias, vicepresidenta de LaFede.cat i d’Oxfam Intermón, ha estat la següent en intervenir per constatar que encara que hi ha un ampli suport per a augmentar les ajudes a Catalunya segons totes les enquestes, "quan toca comprometre pressupostos" els polítics "no estan a l’alçada". A continuació han intervingut els responsables de diverses ONG per aclarir com aquesta decisió podria afectar les diferents àrees en les que treballen. Així, Anaïs Franquesa, d’Irídia, ha criticat com a països com Nicaragua, El Salvador o Hongria s'han aprovat lleis que limiten l’activitat de les ONG. "L’espai de la societat civil s’està restringint cada vegada més", ha alertat. Per a Franquesa, aquesta evolució "implica una amenaça directa a la democràcia" i "l’única manera de revertir-la" és "donant espai a la societat civil" i "apostar per la cooperació internacional".

Josefina Díaz, de Metges del Món, ha manifestat com la falta de diners pot afectar "a projectes a l’Amèrica Llatina, l’Orient Mitjà i, especialment, a l’Àfrica", regions amb sistemes de salut precaris que ara s'han vist perjudicats encara més per la situació de pandèmia. Àlex Guillamón, de Justícia Climàtica, ha enumerat a partir de les dades de les agències de les Naciones Unides les insuficiències respecte a la lluita contra el canvi climàtic i Montse Benito, d’Entrepobles, en matèria de polítiques de gènere. Finalment, Pilar Orenes, directora d’Educo, ha parlat de com s’ha agreujat la situació de l’ensenyament a tot el món com a conseqüència de la Covid-19 i les mesures adoptades pels governs per frenar la seva propagació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?