La Copa Amèrica, juntament amb el circuit de Fórmula 1 i la visita del Papa, va ser un dels esdeveniments estrela de Rita Barberá, en la seua estratègia de "posar València en el mapa". La ciutat va ser la seu de la competició de vela més important del món en dues ocasions –2007 i 2010- i havia de suposar un revulsiu per a la seua economia sense "cap cost per a l'erari públic". La realitat és que a la fi de l'any passat, l'Ajuntament pagava sis milions d'euros del deute acumulat en aquella aventura i encara queden sis milions més a abonar el 2022 per a liquidar definitivament una factura que, en total, va pujar fins als 370 milions.

És per això que tant Ajuntament com Generalitat s'hagen resistit a embarcar-se en una nova aventura que supose generar més endeutament. Encara que els promotors de la seu valenciana per a la Copa Amèrica –una aliança de diferents empreses agrupades sota el nom de All Spain i el Club Nàutic de València- mai van parlar de costos, sinó de beneficis, la crua realitat és que es necessitaven, només per a començar, uns 80 milions d'euros –30 dels quals corresponents al cànon i altres 50 a les despeses d'organització i inversions necessàries. Uns diners que, malgrat la promesa d'inversors privats interessats en el negoci, s'esperava que provingueren de les arques públiques.

Oberts però contraris a generar deute públic

Des d'alcaldia s'assegura a Públic que "mai ens vam oposar al fet que la Copa Amèrica vinguera a València i, de fet, l'alcalde [Joan Ribó] va signar una carta de suport a la candidatura on es comprometia a posar a la disposició de l'esdeveniment tota la infraestructura que necessitaren". Això sí, aquestes mateixes fonts posen una sola condició: "la Copa Amèrica no pot generar més deute públic".

La posició de la Generalitat era similar. Fonts de Presidència –que és qui ha gestionat les negociacions- van confirmar els contactes directes amb Grant Dalton, CEO del Team New Zealand, guanyador de l'anterior regata i, per tant, encarregat de decidir la pròxima seu. Però les converses es van encallar davant l'exigència del finançament públic.

Durant mesos, tant Team New Zealand com All Spain van insistir en la importància de l'esdeveniment per a València, el seu baix cost –part de les infraestructures ja van ser construïdes durant les anteriors edicions- i els seus potencials beneficis per a la ciutat. Aquestes promeses anaven acompanyades de "l’amenaça" de buscar una altra seu si València no donava una resposta immediata, ja que les candidates eren moltes. En diverses ocasions, mitjans valencians van publicar que l'acord arribaria "de manera imminent". Però a l'hora de la veritat, la decisió es va prorrogar una vegada i una altra, per a tornar a insistir en unes setmanes. Des de l'Ajuntament asseguren que l'últim contacte directe sobre la proposta va ser al novembre i, "des de llavors no hem tingut cap altre contacte".

Campanya de pressió

L'última i més potent campanya de pressions va arribar fa una setmana. Llavors es va fer pública una carta dirigida a l'Ajuntament i la Generalitat, i signada per diferents associacions empresarials, sobretot dedicades al turisme, com la Federació d'Oci Turisme i Activitats Recreatives (Fotur), l'Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (Hosbec), Hostaleria Valenciana, Confecomerç, la Unió d'Empreses Nàutiques, València Premium, la Confederació de Taxistes Autònoms o l'Associació d'Empreses de la Marina de València. La missiva demanava "aprofitar la notorietat i la generació de riquesa a tots els nivells que aquest esdeveniment portarà, no sols a la ciutat, sinó a tota la Comunitat Valenciana". De nou també urgien a "una resposta immediata" davant el perill que Team New Zealand optara per una altra seu. Des del consistori van assumir que les pressions eren conseqüència de "no haver trobat inversors privats", però que, en cap cas "havien variat la posició de l'Ajuntament".

I finalment, el dimecres 23 de febrer, Team New Zealand va llençar la tovallola i va anunciar que descartava definitivament València com a opció i es concentrava en altres possibilitats com Màlaga, Jeddah (l'Aràbia Saudita) i Cork (Irlanda). No hi ha, en canvi, cap ciutat neozelandesa. Els ports del país austral van declinar la invitació ja fa mesos. El balanç de l'última edició a Auckland (Nova Zelanda) va suposar unes pèrdues de 94 milions d'euros i les diferents autoritats municipals del país havien declinat repetir.

Des de l'oposició, el PP ha criticat que Ribó "ni ha sabut ni ha volgut atraure aquesta gran oportunitat per a l'economia de València".