Público
Público
universitats i coronavirus

El coronavirus debilitarà encara més a les universitats catalanes

El sistema d'educació superior ja estava infrafinançat des de la crisi del 2008 i la Covid-19 empitjorarà la situació. A més, si no es donen beques als estudiants que pateixen dificultats econòmiques, la bretxa social podria ampliar-se.

La facultat de filologia i matemàtiques de la Universitat de Barcelona. AINA MARTÍ/ACN
La facultat de filologia i matemàtiques de la Universitat de Barcelona. AINA MARTÍ/ACN

paula ericsson

Entre el 2009 i el 2015, el finançament públic de les universitats catalanes va passar de representar el 73% total dels ingressos al 60%. Les retallades, fetes durant els governs de l'antiga CiU, es van intentar recuperar augmentant les taxes que paguen els alumnes, que van pujar un 68%. En total, el finançament dels centres universitaris ha patit una caiguda del 17% en els anys de la crisi. I ara, quan s'havien tancat acords per rebaixar les taxes, quan els professors podien començar a tenir millors condicions laborals... arriba el coronavirus i ho altera tot. Ara bé, eren avanços petits davant d'una situació que ja era precària.

Així ho veu la portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Anna Clua. "Nosaltres hem sofert una crisi educativa permanent des de les retallades del 2011 i 2012 i des de la pujada de taxes universitàries, amb tota la mercantilització de l'educació que va provocar el pla Bolonya", denuncia la portaveu estudiantil. Així doncs, la pujada de preus tant en les taxes com en les primeres matrícules es converteixen en dos obstacles que dificulten encara més l'accés a la universitat als estudiants de classes populars.

Respecte a això, l'Observatori del Sistema Universitari destaca que 82 de cada 100 joves amb pares amb estudis universitaris entren a la universitat enfront de només 28 de cada 100 amb progenitors sense més estudis que els obligatoris. De fet, Catalunya té els preus més cars en primeres matrícules de grau i màster de tot l'estat. Amb aquest context previ, arriba el coronavirus i fa que les dificultats augmentin. La conferència de rectors d'universitats espanyoles va estimar que uns 36.000 alumnes tenien problemes tècnics per seguir les classes.

L'escletxa econòmica i digital

Per a Clua, un dels problemes que més han afectat els estudiants és la bretxa digital, ja que els que no tenen recursos econòmics o viuen en zones on no hi ha fibra òptica no tenen l'accés a internet que els permeti seguir les classes a distància. En aquest sentit, la vicerectora de la Comunicació i Producció de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Virginia Luzón, ha explicat que des de la UAB s'han donat més de 100 ordinadors portàtils i han facilitat més de 100 paquets de dades als alumnes que l'han necessitat. Malgrat això, Clua insisteix en com es pagaran els sobrecostos (pis d'estudiants, transport) els estudiants que no viuen a les ciutats on es troben els centres educatius. "I què passarà amb aquells que han patit un ERTO o un acomiadament?", afegeix.

"Si el ministre no treu aquestes beques, hi haurà molta gent que es quedi fora del sistema universitari"

Enfront de tot això, el SEPC reclama equitat, recursos i futur. Entre diverses propostes, Clua considera que les beques salari haurien d'ajudar a aquells alumnes que a causa de situacions relacionades amb la crisi no puguin assumir el cost de la matrícula. "La nostra generació no pot estar marcada pel coronavirus perquè no és la nostra culpa, és culpa d'un sistema que no funciona", subratlla. Per part seva, Virginia Luzón remarca que les beques emergència - destinades als casos més vulnerables- es donin sense tenir en compte la declaració de la renda del 2019, ja que la situació econòmica pot haver canviat radicalment en el 2020. "Si el ministre no treu aquestes beques, hi haurà molta gent que es quedi fora del sistema universitari", ha advertit.

"Igual que la pressió en el sistema sanitari s'ha pogut sostenir en un parell de mesos de manera excepcional, assumir 150 alumnes per WhatsApp és inassumible"

A més dels alumnes, la bretxa digital també ha afectat els professors. El responsable del Departament de Comunicació de la UAB, David Vidal, explica que l'esperit de la universitat també s'ha vist contaminat per la Covid-19. "Conèixer gent que diu coses que tu consideres que no són certes i tu vulguis respondre... aquest debat és el que ens fa créixer com a intel·lectes i com a subjectes emocionals", remarca. Tot i que ha fet l'esforç de mantenir converses amb WhatsApp amb les seves 25 alumnes en pràctiques, reclama molta més inversió per tenir més professors que poguessin assumir les assignatures. "Igual que la pressió en el sistema sanitari s'ha pogut sostenir en un parell de mesos de manera excepcional, assumir 150 alumnes per WhatsApp és inassumible", lamenta.

Els falsos professors associats

David Vidal explica que hi ha quatre o cinc places per a professors associats que encara no s'han confirmat en el Departament de Comunicació. Però la situació dels professors associats és precària des de la crisi del 2008. La professora associada de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat de Girona (UdG) de Sociologia i membre de CGT-UB, Clara Camps, detalla que un professor associat és un professional que té una feina fora de la universitat. Els seus sous no solen ser superiors als 500 euros a Catalunya, i des de 2010 no hi ha la capacitat econòmica per a generar altres places (lectors, beques predoctorals o postdoctorals), les quals tindrien millors condicions laborals. A partir de llavors es comencen a utilitzar els contractes d'associats de manera fraudulenta, ja que una gran part d'ells també fan recerca malgrat que el seu sou no el contempla. Així es crea la figura de "fals associat".

Una de les preocupacions principals d'aquest col·lectiu és que als professors que hagin perdut la feina externa que tenien fora de la universitat, cosa que permet que exerceixin en el centre educatiu, se'ls hi retiri el contracte. Enfront d'aquest dubte, Luzón anuncia que en la UAB estan negociant que en el cas dels professors associats, que suposen més del 50% de la plantilla, es "congeli" el 2019. És a dir, que els que hagin estat acomiadats durant la pandèmia conservin l'ocupació de moment. Malgrat això, és una decisió que encara no és ferma.

Les mesures governamentals

El ministre d'Universitats, Manuel Castells, va esclarir que el nou sistema, legislat per decret llei, estableix un preu màxim per titulació i comunitat autònoma i retirarà l'impost pel govern del PP, però va desplaçar la responsabilitat a les comunitats autònomes de l'Estat a reduir aquestes taxes. Per part seva, el Govern de Catalunya va declarar prèviament a l'anunci del Govern central que aprovaria la reducció del 30% de les matrícules universitàries en els seus pressupostos del 2020. Malgrat que els comptes de la Generalitat han estat aprovats, el decret de preus encara no s'ha publicat.

D'altra banda, Castells ha expressat en una entrevista amb Público que pretenen obrir un nou sistema de beques i reduir les taxes, però ha expressat que "el control de preus públics és per a tots". Per a Luzón, la mesura política a destacar haurien de ser les beques per als alumnes. "Baixar la matrícula a Andalusia no serveix de res si una persona té matrícula gratuïta però no té diners per a comprar-se els llibres", considera.

A més, el Govern espanyol també va anunciar que modificaria el text de la Llei universitària sobre preus que havia introduït el polèmic ministre Wert. "Les CCAA podran fixar els preus universitaris de la matrícula en funció dels límits que ha de fixar la Conferència General de Política Universitària. I això no ha passat encara", remarca Vera Sacristán, professora de matemàtiques en la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Observatori del Sistema Universitari.

La Societat Catalana d'Universitats Públiques va analitzar que les pèrdues arribarien als 75 milions d'euros

A més, Sacristán recorda que l'increment que recullen els nous pressupostos "l'única cosa que fan és compensar l'increment de despeses" que hi ha hagut en els últims anys, com l'augment de la massa salarial. "Des de les retallades no s'ha recuperat allò retallat", determina la professora. A més de comptar amb un sistema infrafinançat, les universitats catalanes hauran d'enfrontar-se a les pèrdues provocades per la Covid-19. La Societat Catalana d'Universitats Públiques va analitzar que les pèrdues arribarien als 74 o 75 milions d'euros, apunta Sacristán. L'experta augura que les principals pèrdues seran en la disminució de la matrícula, la reducció de recerca d'I+D, la reducció dels lloguers a les sales, i la contractació dels serveis per a adequar les universitats a les exigències sanitàries: més servidors, més material informàtic, desinfecció i adaptació dels espais.

Malgrat això, el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals, va afirmar en una entrevista amb l'ACN que no preveu un descens de les matrícules en l'any vinent. En aquest sentit, Luzón afegeix que estan fent el possible per frenar el possible descens del 30% de matrícules en màsters i postgraus de la UAB, ja que hi ha una gran quantitat d'alumnes internacionals que poden mostrar-se poc inclinats a venir a estudiar a Catalunya. Per part seva, la rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras Salvat, va parlar de tancar màsters sense molta demanda, cancel·lar assignatures optatives i reduir professorat associat. Així doncs, cada universitat seguirà diferents estratègies, però els estudiants i professors es mantenen alerta enfront dels possibles canvis de rumb que prenguin les administracions.

El coronavirus frenarà l'escletxa de classe?

La Covid-19 podria augmentar encara més la diferència de classe social entre alumnes. Ara bé, Vera Sacristán explica que en les situacions de crisis hi ha menys possibilitats de tenir feina, per la qual cosa els progenitors sense estudis fomenten la formació dels seus fills per així aconseguir més oportunitats laborals. El que podria frenar l'accés a la universitat seria el preu de la matrícula.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?