Público
Público
EMERGÈNCIA PEL CORONAVIRUS

Coronavirus al País Valencià:
crisi sanitària i crisi del model autonòmic

La manca de mesures preventives acusa la incidència del coronavirus entre el personal sanitari del País Valencià. Repassem els fets més destacats dels darrers dies i resseguim algunes de les mesures excepcionals preses pel govern valencià des de l’inici de la crisi.

Obres de construcció d'un hospital de campanya davant de l'Hospital de La Fe de València. EFE / MANUEL BRUQUE.
Obres de construcció d'un hospital de campanya davant de l'Hospital de La Fe de València. EFE / MANUEL BRUQUE.

"Això sempre han sigut ‘coses del Tercer Món’, coses que no van amb nosaltres. I quan estava passant a la Xina, doncs la Xina parava massa lluny… Hem tingut dos mesos per preparar gent i instal·lacions, però qui havia de fer-ho no s’hi ha anticipat o no ha volgut anticipar-s’hi i ja anem tard". Són les paraules d’un professional sanitari d’un dels hospitals públics valencians que aquests dies afronten l’emergència de salut pública més important dels darrers anys. Com la seua, altres veus consultades dins del sector coincideixen a apuntar la manca de mesures preventives com a causa clau per explicar algunes de les situacions denunciades en plena emergència pel coronavirus.

"A l’hospital on treballe, els protocols d’organització de les unitats de cures intensives (UCI) habilitades per a la Covid-19 se’ns han enviat quan aquests espais ja portaven una setmana funcionant. No s’han fet tampoc sessions formatives sobre els equips de protecció a la gent que estem reforçant les UCI", sosté el treballador, que reconeix, amb tot, que la situació ha millorat en les darreres hores després d’uns dies caòtics. "Tot han sigut estímuls d’estrès: no ens havien indicat com havíem d’organitzar-nos, teníem dubtes sobre si els pocs equips de protecció de què disposem són els adients i els anestesistes han estat intubant amb les mascaretes no indicades. Hem millorat tant en reforç de personal com en material, però continuem anant molt justos", explica.

No debades, la setmana precedent ha estat marcada per les exigències de seguretat plena per al personal d’atenció social del sistema sanitari del País Valencià. Les denúncies han tingut com a altaveu organismes i associacions professionals com la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics de la Comunitat Valenciana (CESM-CV), que s’ha mostrat especialment incisiva pel que fa al desabastiment de material de protecció per a garantir la salut i la prevenció del personal. El sindicat va al·legar que els professionals estaven treballant amb material precari i "aguditzant l’enginy per protegir-se contra la Covid-19". Arran d’aquestes reprovacions, jutjats de València, Alacant i Castelló van requerir a la Conselleria de Sanitat la provisió "amb caràcter urgent i immediat" del material a tots els centres sanitaris.

826 professionals sanitaris han donat positiu fins a aquest dilluns, una dada que suposa més del 16% del total de contagis

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, comandada per la socialista Ana Barceló, ja ha assenyalat que prepara aquests dies informació detallada per lliurar a aquests tribunals, amb relació a les existències dels centres hospitalaris, les compres que s’han dut a terme, els subministraments i les gestions realitzades des del començament de la crisi. En una de les recents compareixences, la consellera ha reconegut que no sempre s’ha pogut atendre la demanda en els temps que caldria. Es dona la circumstància que 826 professionals sanitaris han donat positiu fins a aquest dilluns, una dada que suposa més del 16% del total de contagis. Gairebé un de cada cinc, una xifra que pràcticament dobla la d’Itàlia.

L’episodi més controvertit arribava fa una setmana quan, preguntada sobre la font de contagi en professionals, la consellera expressava que s’hauria pogut produir per contacte amb familiars o viatges. Hores després, Barceló demanava disculpes arran del malestar causat en sindicats i associacions, que li van recordar que l’augment de contagis entre els professionals tenia molt a veure amb la deficiència en els mitjans de protecció.

Preocupació en les residències

"No és només la crisi de 2008. Són vint anys llargs de governs del Partit Popular en els quals no es va apostar pels serveis públics. I això passa factura", sosté Rafa Reig, membre del secretariat de la Intersindical Valenciana. Consultat per a aquest article, l’activista recorda que el País Valencià se situa entre les autonomies amb menys nombre de llits hospitalaris. Si atenem les dades del portal estadístic Eurostat, en concret en són 236 per cada 100.000 habitants, quantitat que resta per davall de la mitjana estatal. "Ja partim d’un dèficit i una manca de previsió, però el que no podem tolerar és la improvisació i la falta de determinació en les decisions", sentencia Reig.

"Són vint anys llargs de governs del Partit Popular en els quals no es va apostar pels serveis públics. I això passa factura"

Un dels focus més acusats de la pandèmia —i que preocupa especialment aquesta organització sindical— es troba a les residències de persones majors. En total, fins a aquest dilluns, s’han detectat 399 positius repartits al llarg de 69 centres del País Valencià. 73 residents han perdut la vida. Intersindical demana que es desinfecten d’ofici totes aquestes residències, independentment que la titularitat siga pública o privada, i s’hi hagen donat casos o no. Així mateix, l’organització exigeix la realització dels tests ràpids en totes les residències de majors del País Valencià com a mesura de prevenció, perquè el brot no continue avançant entre aquest col·lectiu especialment vulnerable. La Generalitat estudia ara la possibilitat de traslladar interns sans de les residències als seus domicilis.

Material sanitari que ha arribat al País Valencià des de la Xina. EFE/ Juan Carlos Cárdenas

El Consell s’activa

Des del passat 14 de març, dia en què Pedro Sánchez anunciava l’estat d’alarma i deixava malferits els moviments de les autonomies, la Generalitat Valenciana ha basculat entre la lleialtat característica de Ximo Puig als acord conjunts amb l’executiu espanyol i la concreció d’algunes operacions d’encuny propi que més tard han tingut rèplica a la Moncloa.

A banda de l'arribada de material provinent de la Xina, Puig rumia la possibilitat de portar metges de Cuba

No debades, davant la quantitat "molt insuficient" de recursos sanitaris que el Consell va rebre per part del ministeri de Sanitat, Puig va posar en marxa l’operació batejada com a Ruta de la Seda, que s’està traduint en l’arribada a terres valencianes de dos avions provinents de la Xina amb provisions mèdiques. L’objectiu: garantir el subministrament als centres hospitalaris i acabar amb les mancances denunciades pel sector sanitari. Els gestos de cooperació internacional no s’aturarien ací. Durant les darreres hores, s’ha conegut que Puig rumia la possibilitat de portar metges de Cuba amb el propòsit de reforçar plantilles.

També abans que el Govern espanyol prenguera el comandament de la sanitat privada arreu de l’Estat, els deures ja s’havien fet al País Valencià. Un decret impulsat per la consellera de Sanitat, abans fins i tot d’entrar en estat d’alarma, prenia el control d’hospitals privats i mútues d’assegurança privada en territori valencià, i establia la recuperació del personal facultatiu i d’infermeria jubilat amb menys de 70 anys. L’altra sonada mesura presa des de l’administració valenciana ha estat la construcció de tres hospitals de campanya amb 1.100 nous llits, un a València, un altre a Alacant i un tercer a Castelló de la Plana. La consellera Barceló preveu que el de València, ubicat als encontorns del complex hospitalari La Fe, estiga llest cap a l’11 o 12 d’abril.

Tot això passa mentre el president Puig continua llançant missatges reiterats sobre la falta de liquidesa i el problema d’infrafinançament crònic. "Les comunitats autònomes no podem ser un problema econòmic; hem de ser part de la solució". En una compareixença recent, el cap del Consell va informar que ha demanat a Sánchez l’avançament del FLA extraordinari i l’anticipació del 50% de la liquidació del finançament per 2.200 milions d’euros per poder afrontar les despeses generades pel coronavirus. La demanda es produeix en el marc dels estira-i-arronsa entre Estat i comunitats autònomes al voltant de la gestió de la crisi.

Mónica Oltra, fa uns dies, ja havia criticat el paper del govern espanyol. "Davant dels adalids de l’Estat centralista, d’una Espanya, gran i lliure, s’ha comprovat la importància de gestionar des de la proximitat els serveis com el sanitari; al final, som els que estem traient les castanyes del foc", va afirmar la vicepresidenta. I va apuntar també que "en els dies en què tot estava centralitzat s’ha generat una falta de material que les comunitats autònomes estem suplint".

S’alenteix el ritme de contagi

Les dades que deixa l’expansió del coronavirus arreu del País Valencià fins aquest dilluns mostren 5.110 casos positius, dels quals 2.042 es troben ingressats en hospitals i, d’aquests, 336 es troben a l’UCI. S’hi han produït un total de 310 morts i 185 altes. Des de la Conselleria s’afirma que la pressió assistencial sobre les UCI encara és assumible, mantenint una ocupació del 63%. A hores d’ara, el País Valencià és la setena autonomia amb més positius de tot l’Estat, amb un ritme de contagi que els experts asseguren que decreix, tot i que es percep un nombre elevat de defuncions durant la darrera jornada.