Córrer per muntanya més enllà del confinament

Des del passat 2 de maig, desenes de milers de persones surten a fer esport de forma habitual als seus municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Diverses aplicacions recullen el creixement de la pràctica esportiva i hi ha un element comú que no sorprèn a ningú: els camins de muntanya són els preferits per corredors i ciclistes.

Al Baix Llobregat la majoria de municipis tenen accés directe a zones de muntanya i milers de persones aprofiten l’espai natural per fer-hi activitat física a l’aire lliure de forma habitual. Això s’ha disparat en els darrers dies, però ja hi ha una tradició interessant al darrere. De fet, la comarca compta amb nombroses curses de muntanya que canalitzen l’interès creixent per aquesta modalitat esportiva. És el cas de l’Eramprunyà de Gavà, la Mitja del Castell a El Papiol, l’Ecològica de Molins de Rei o la Rocanegra de Sant Boi de Llobregat.

El Baix Llobregat, el bressol d’un campió

Sant Boi és precisament l’indret on ha viscut sempre el millor corredor de muntanya de llarga distància del món. Pau Capell acumula dos títols consecutius a l’Ultra Trail World Tour i és el vigent campió de l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), la prova amb més prestigi del planeta. Malgrat afrontar curses llarguíssimes i fer-ho sovint amb ascensions a pics que superen els 2.000 o els 3.000 metres, Capell continua corrent pels camins de muntanya que té ben a prop de casa seva: "Sempre he entrenat aquí perquè hi ha molta muntanya. Ho tenim tot per córrer i és una pena que no s’aprofiti prou. De fet, l’UTMB la vaig guanyar aquí, amb la preparació que vaig fer a la comarca".

Pau Capell: "Al Baix Llobregat ho tenim tot per córrer i és una pena que no s’aprofiti prou"

Pau Capell va començar a córrer per muntanya fa set anys per recomanació mèdica després de patir una lesió i en els seus inicis com a amateur va col·laborar amb l’organització de l’Ultra Trail Barcelona, una cursa que partia de Begues i que en els darrers anys ha viscut una situació complicada amb canvi d’organització inclòs, amb una edició suspesa i amb la intenció per aquest 2020 de traslladar la prova cap al Berguedà i abandonar les muntanyes del Baix Llobregat. Per a Capell, aquesta prova és essencial a la comarca: "M’agradaria recuperar-la i muntar-la bé, fer un esdeveniment gran que crec que aquí, com als Pirineus o en altres llocs del món, també ens mereixem".

Actualment l’Ultra Trail més potent que transita per la comarca és el Gran Trail Collserola, una cursa de 76 quilòmetres que té la singularitat de passar per tots els municipis que integren el Parc Natural de Collserola i que Capell ha disputat en diverses ocasions. La prova va debutar el 2013 i malgrat no tenir tanta història com la Marató o la Mitja Marató de Collserola (amb 25 i 29 edicions a l’esquena) s’ha anat adaptant perfectament als canvis normatius davant l’augment de l’ús esportiu al Parc. De fet, la Guia de bones pràctiques per al desenvolupament de curses per muntanya en espais naturals protegits de 2016 considera aquesta cursa un exemple a seguir.

"Collserola té un entorn molt poblat i això et genera problemes, però no hi ha pràcticament cap cursa de muntanya al món on puguis arribar a la línia de sortida en metro"

Mònica Aguilera i Marc Ràfols són els responsables d’organitzar la cursa amb inici i final al Velòdrom d’Horta barceloní. Aguilera, amb una llarga trajectòria d’èxits internacionals al darrere com a esportista de muntanya, assenyala els punts forts i febles de les Barcelona Trail Races: "Collserola té un entorn molt poblat i això et genera problemes en clau de recorregut, marcatge o permisos, però no hi ha pràcticament cap cursa de muntanya al món on puguis arribar a la línia de sortida en metro".

Esport a l’aire lliure, una realitat que ha arribat per quedar-se

La cursa va anar reduint el nombre de participants fins arribar al límit de 500 inscrits per complir la nova normativa de Collserola vigent des de 2017 per frenar la massificació. Ràfols creu que s’ha arribat a una situació d’equilibri: "Aquests anys hi ha hagut un gran boom de les curses de muntanya i el Parc ha optat per ser més restrictiu. Això ens ha afectat de ple i és la part més complicada com a organitzadors, però no crec que vagi més enllà. No es pot pretendre que una població de tres milions d’habitants tingui una zona verda com Collserola a tocar i no hi pugui accedir. La gent que no té mitjans per desplaçar-se més lluny necessita poder fer activitat física a l’aire lliure a prop de casa".

El fenomen de les curses de muntanya és una realitat en puixança a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i s’allunya d’allò que pioneres com Mònica Aguilera es trobaven als anys 90: "Abans quan anaves a entrenar potser et creuaves amb una noia corrent. Ara et trobes molta gent contínuament a qualsevol camí. És un canvi de paradigma i no té retorn: la gent seguirà fent esport a l’aire lliure a la natura".