A principis de gener, la venda de l’hotel Nobu de Barcelona, propietat de l’actor Robert de Niro, al fons alemany ASG per 80 milions d’euros va donar el tret de sortida a una carrera d’operacions corporatives, en les quals els establiments han canviat de mans, bàsicament per la manca de rendibilitat per la crisi econòmica i els dubtes sobre el ritme de la recuperació. Fruit d’aquesta necessitat d’obtenir liquiditat, alguns fons d’inversió han vist com una oportunitat de negoci el fet de poder entrar a aquest mercat, tancat des de fa sis anys per la moratòria en la nova construcció plantejada per l’Ajuntament de Barcelona.

Un dels exemples més paradigmàtics és l’Hotel Sofia, ubicat a Pedralbes, i propietat de la cadena catalana Selenta, i que s’ha venut al fons canadenc Brookfield. L’operació forma part del traspàs de tota l’empresa. El Sofia, considerat un hotel de luxe amb 465 habitacions i el més gran venut enguany, és la quarta vegada que canvia de mans en els seus 46 anys de vida. Un moviment similar és el que ha fet el fons LaSalle Investment per l’hotel NH Calderón, situat a la Rambla de Catalunya i que pertany a NH Hoteles. En ambdós casos, la pràctica és similar: la cadena hotelera manté la gestió del negoci i la firma inversora es fa amb l’edifici. La primera evita la manca de liquiditat i la segona obté un rendiment per l’immoble.

Més enllà d’aquests casos, un estudi realitzat pel portal immobiliari Idealista constata que a Catalunya hi ha 113 hotels en venda, dels quals 65 es troben a la ciutat de Barcelona. El mateix informe detecta un increment del 30% de les ofertes llençades en l’àmbit estatal. Tot i negar l’abast d’aquesta realitat, assegurant que els casos són molt menors, detallant que a la capital catalana les vendes es redueixen a una quinzena de casos, el Gremi d’Hotels de Barcelona admet que "en els darrers mesos estem notant més moviment que mai".

Els fons voltors, allunyats

El director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, reconeix que arran de la pandèmia de la Covid-19 "algunes empreses no han pogut aguantar i fruit de la pressió es veuen obligades a vendre els immobles". De moment, Casals allunya la possibilitat que les vendes d’hotels s’estiguin produint a fons voltors -aquells que adquireixen una propietat a un preu baix per revendre’l després a un valor alt-. "Tinc la sensació que el que s’està produint no és una entrada de fons voltors, sinó adquisicions d’edificis, de forma que els inversors es queden amb la propietat de l’immoble i la cadena continua amb la gestió del negoci".

Casals atribueix aquesta tendència a què en els anys anteriors resultava complicat entrar al mercat d’hotels de Barcelona. "Ho estem passant malament i crec que, tot i la situació, és important que molts establiments mantinguin la seva activitat encara que canviïn de mans". Per posar xifres a aquest drama, el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona recorda que abans de la pandèmia, la mitjana de pernoctacions a la ciutat durant una nit era de 60.000 persones, mentre que a l’inici de l’estiu d’enguany era de només 6.000. "Estem acabant el mes d’agost amb 16.000 persones, però encara no ha tornat el turisme de negocis, que és el que marca la diferencia". Com a element positiu, Casals indica que "ara ja tenim peticions per celebrar reunions professionals durant la tardor".

Diferenciar entre la propietat i la gestió de l’hotel per entendre els moviments que s’estan produint. Aquesta és la petició del director del Gratir (Grup d’Investigació en Allotjaments Turístics i Restauració) del CETT-UB, Oriol Anguera-Torrell. L’expert al·ludeix a la moratòria de noves concessions hoteleres, impulsada l’any 2015 pel govern municipal d’Ada Colau, que pretenia controlar l’expansió turística, però que alhora "ha limitat la competència i ha generat un poder monopolístic que ha mantingut els preus de venda". Aquestes polítiques, segons Anguera-Torrell, són les que han facilitat que els fons d’inversió tinguin interès ara a comprar els edificis.

Líders en gestió de propietat immobiliària

Oriol Anguera-Torrell emmarca aquestes operacions en "la preparació que han de fer els hotels per quan torni el turisme, especialment l’estranger". A més del peatge que han de pagar les cadenes per mantenir l’activitat, el professor universitari puntualitza que "les compres les estan duent a terme empreses líders en la gestió de la propietat immobiliària". Tot i els possibles perills que pugui ocasionar aquest model, Anguera-Torrell creu que el canvi de mans en la propietat continua deixant ben posicionada a una ciutat com Barcelona, que segueix sent molt dependent del visitant forà.

El turisme, un dels sectors que més aporta al PIB de Barcelona i Catalunya, un 15 i un 12% respectivament, és un dels àmbits que més està patint les conseqüències de l’aturada per la Covid-19. Manel Casals i Oriol Anguera-Torrell coincideixen en la importància que els hotels continuïn vius quan tornin els turistes. Això sí, l’expert universitari afegeix que la pandèmia ha destapat la necessitat que l’activitat hagi de ser sostenible i que els llocs de treballs que es generin siguin de qualitat. A part de vendre els edificis per aconseguir liquiditat, la demanda generalitzada dels especialistes turístics és que els hotels ofereixin serveis de qualitat i respectuosos amb el medi ambient quan es produeixi l’anhelat retorn dels turistes estrangers.