Crit d'alerta al Pirineu per la presència de microplàstics a rius i llacs d'alta muntanya

Un estudi transfronterer, integrat per científics catalans, d'Andorra i França, ha constatat que la presència de plàstics a rius del Pirineu és "generalitzada", és a dir, que també arriba a indrets remots, com llacs d'alta muntanya, on no hi ha activitat turística. Els investigadors han agafat mostres de diferents punts del territori a les capçaleres de rius i, en el cas de Catalunya, han detectat que el punt amb més presència de microplàstics d'aquest cas d'estudi és a Setcases (Ripollès).

L'estudi forma part del projecte Plasticopyr, que va començar fa dos anys i ja ha finalitzat. Una de les coautores i investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Helena Guasch, comenta a l'ACN que cal un canvi de model de turisme, sense residus d'un sol ús, i redimensionar depuradores en espais on hi ha més afluència de visitants. 

Precisament una de les principals conclusions de la investigació és que l'activitat turística i la contaminació difosa per la deposició atmosfèrica són les principals responsables de l'acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu. La pitjor part se l'emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d'esquí. 

"Com passa amb el vent del Sàhara, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes"

Els més afectats per la contaminació de plàstics són els peixos dels rius. La mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 fragments per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Sobre aquesta qüestió, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites en llacs de muntanya on no arriba el turisme que també tenen aquests residus. "Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes", detalla. Aquest fet ja s'ha constatat en altres estudis i aquí s'ha corroborat de nou.

Els principals residus plàstics localitzats als espais fluvials i al seu entorn són el polietilè (PE), el poliestirè (PS) i polipropilè (PP). Entre els més comuns hi ha sobretot bosses i ampolles. "La contaminació no se soluciona amb les brigades dels ajuntaments, cal reduir el consum de plàstics d'un sol ús", afirma la investigadora, que afegeix que el turisme de muntanya també ha de fer un pas endavant i no portar aquests residus en espais naturals. El projecte, que també incloïa una part de conscienciació ciutadana, proposa alternatives com l'ús d'ampolles d'acer o bosses de cotó i de ràfia.

Setcases, el municipi més contaminat 

Un cop analitzats diferents trams, a partir de les truites de la zona, els investigaors han descobert que on hi ha una concentració més alta de microplàstics és just després de la depuradora de Setcases, que aboca les aigües tractades al riu Ter. Per Guasch, és un exemple de que cal redimensionar algunes depuradores en punts on hi ha més activitat turística o incorporar noves tecnologies per evitar que això passi.

Per la seva banda, des de l'Ajuntament expliquen que l'estudi confirma el que ja venien veient des de fa un temps amb la qualitat d'aigua. "Quan aquí arriben les 800 o 900 persones -el municipi té 187 habitants censats però unes 450 cases, sobretot segones residències-, fa olor a aigua fecal i l'aigua es tenyeix de gris en aquest punt", explica l'alcalde, Joan Casadevall. Ja ho han notificat al Consell Comarcal del Ripollès des de fa un temps, que és qui gestiona la depuradora, i estan pendents d'una solució tècnica. Apunta que la depuradora ja porta dècades en marxa i que "només decanta sòlids" i no fa cap més tractament. Casadevall reclama a la Generalitat i als organismes responsables que posin tots els mitjans per solucionar-ho.

El president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, explica a l'ACN que van ser ells qui van detectar el problema: "Es barregen les aigües blanques amb les brutes i tot el procés acaba finalitzant a la depuradora, que no és capaç de poder-ho solucionar". Colomer precisa que l'actual instal·lació és un estadi previ a una depuradora, amb un tractament primari, i asseguren que la solució final passarà per posar-ne una de nova. Abans, però, s'ha de solucionar l'arribada d'aigües blanques en aquest punt i això, remarca, és competència de l'Ajuntament, que haurà d'assumir les obres de millora.