Público
Público
ELECCIONS CATALANES

Un Cs en caiguda lliure s'aferra a un pacte amb el PSC per ser rellevant a Catalunya

Inés Arrimadas tracta de mantenir  Ciutadans tres anys després de guanyar les eleccions a Catalunya. Els 'taronges' han anat perdent pes i ara només aspiren a influir en la formació de Govern.

El candidato de Cs a presidir la Generalitat, Carlos Carrizosa, junto a la presidenta de la formación,  Inés Arrimadas (2i), en el Parlament de Cataluna.
El candidat de Cs a presidir la Generalitat, Carlos Carrizosa, al costat de la presidenta de la formació, Inés Arrimadas (2i), al Parlament de Catalunya. Toni Albir / EFE

marta monforte

Ciutadans va guanyar les darreres eleccions autonòmiques a Catalunya, celebrades el desembre de 2017. La candidatura, encapçalada per Inés Arrimadas, va congregar la major part del vot no independentista: va obtenir 1.109.732 vots i 36 escons nodrint-se, principalment, de votants socialistes i populars desencantats. El llavors president, Albert Rivera, va creure que aquesta victòria era el preludi del seu ascens a la Moncloa. Però només dos anys després Rivera va dimitir després d'una autèntica desfeta electoral en les generals de 2019. I ara és Arrimadas qui tracta de mantenir viu Ciutadans.

Arrimadas va defensar, per primera vegada, una aliança entre el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i el seu partit diumenge passat. Al seu judici, aquesta coalició al Palau de la Generalitat seria l'executiu "més centrat i el millor que es pot formar" a Catalunya. Les declaracions de la presidenta de Cs arriben després de dures acusacions dels taronges en els últims anys, arribant a qualificar als socialistes catalans de poc menys que independentistes.

És més, el cap de l'oposició a Catalunya i candidat de Cs a la Generalitat, Carlos Carrizosa, va afirmar fa a només unes setmanes, el passat 10 de gener, que el cap de llista del PSC per al pròxim 14 de febrer i actual ministre de Sanitat, Salvador Illa, era "el candidat de Junqueras i de Rufián, i també del populisme de Podemos". Ara Arrimadas defensa que Carrizosa presideixi aquest futur Govern "perquè és l'única manera que sigui un Govern assenyat, net i lliure de corrupció, que no cedeixi als xantatges separatistes".

El portaveu adjunt de Cs al Congrés, Edmundo Bal, ha censurat que Illa "s'ha comportat malament" en compatibilitzar el seu càrrec de ministre amb el de candidat al PSC, però ha defensat una aliança entre totes dues formacions. "A Catalunya ens trobem en un moment nuclear: el més important en la història d'Espanya. L'independentisme està desmobilitzat perquè ja no es creuen les mentides dels seus líders, les urnes ens poden donar la victòria als constitucionalistes. És el moment", ha assenyalat aquest dilluns.

La direcció de Cs confia a 'salvar els mobles'

La direcció del partit és conscient que perdrà, aproximadament, la meitat dels seus diputats. Les seves dades internes els situen com a quarta força; en les previsions més optimistes obtindrien 20 parlamentaris, segons revelen a Públic fonts de l'Executiva. En l'esglaó més baix, 15. Un pronòstic que s'acosta més al que llancen els sondejos. Segons un recent estudi del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), Ciutadans obtindria el 9,6% dels vots i el seu resultat rondaria entre els 13 i 15 escons.

No obstant això, a Cs no predomina el desànim "Estem molt millor que fa un any", assenyala un estret col·laborador d'Arrimadas. "Pots agafar la dada electoral del 2017, però no et pots oblidar de tot el que ha passat pel mig. Si traiem un 14 o 15% no podem dir que estem malament", insisteix. "L'última vegada que va haver-hi eleccions a Catalunya vam treure un 5% de vot i ara parlem de doblar el resultat o molt més".

La veritat és que la formació ha anat a pitjor en els últims anys: a les eleccions municipals de 2019 els taronges van obtenir 178.330 vots, el 5,11% del total. A la ciutat de Barcelona la candidatura de Manuel Valls va ser un fracàs: va perdre manxa a la zona del cinturó metropolità, on Arrimadas es va imposar el 2017, i els electors van optar en el seu lloc pel candidat socialista, Jaume Collboni. Finalment, a les generals del 10-N, els taronges van ser l'octava —i última— força amb representació a Catalunya, per darrere del PP i de Vox. Únicament van aconseguir dos escons.

La criticada marxa d'Arrimadas de Catalunya

La formació va sorgir l'any 2006 amb un objectiu: superar el que denominaven "l'obsessió identitària" de la societat catalana. El partit va anar fent-se lloc al Parlament de Catalunya a poc a poc: després de dues legislatures seguides amb 3 escons, a les autonòmiques de 2012 van aconseguir 9 diputats; a les de 2015, van obtenir 25 escons —convertint-se en els líders de l'oposició, a més de 200.000 vots de la tercera força, el PSC— ; i el 2017 es van coronar com a primera força. No obstant això, Arrimadas no comptava amb la majoria suficient per formar Govern i les formacions independentistes, amb JxCat al capdavant, han dirigit la Generalitat conjuntament.

Arrimadas no es va presentar a la investidura. Un moviment que els seus rivals van criticar per no visibilitzar "una alternativa" a l'independentisme. Dos anys més tard, la llavors portaveu nacional de Cs va abandonar el Parlament per concórrer al Congrés com a número u per Barcelona. Un trasllat que molts no van entendre. "Això no va agradar a molts dels nostres votants a Catalunya", relata un diputat taronja. "Es va interpretar com que fugia", lamenta.

Ara els taronges busquen ser rellevants en oferir aquest pacte amb els socialistes. "Aconseguir allò que no vam poder fer el 2017, influir en el Govern", explica. No obstant això, el citat diputat català coincideix amb Arrimadas i es mostra "convençut" que els socialistes finalment optaran per un tripartit amb Esquerra Republicana i els comuns si li donen els números.

El PSC menysprea un pacte postelectoral amb Cs

La portaveu parlamentària dels socialistes a Catalunya, Eva Granados, ha menyspreat la possibilitat de formar una aliança amb Cs i ha apel·lat als votants que el 2017 es van decantar per ella: "Que votin a Illa el 14-F. És millor comptar amb els vots a la nostra candidatura que no amb un possible futur suport el dia 15. El 2017, tot el suport que va rebre Ciutadans no va servir absolutament per a res", ha assenyalat aquest dilluns.

"Ciutadans va i ve, en funció del dia o fins i tot de si és hora parell o imparell van canviant d'opinió", ha ironitzat la número dos del PSC. Granados ha assegurat que la seva formació no pactarà amb Vox després del 14F: "No, mai i res. No volem saber res de la ultradreta", ha resolt.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?