Público
Público
PROCÉS JUDICIAL

Cuixart demana que es declari inconstitucional la sedició 

El president d'Òmnium recorre la sentència del Suprem al Tribunal Constitucional per vulneració de drets. La defensa recorda que el recurs és l'últim pas imprescindible per accedir a Estrasburg i reclama que mentre es resol el recurs d'empara se'l deixi en llibertat.

Un moment de la compareixença en què s'ha explicat els motius del recurs presentat per la defensa de Cuixart.
Un moment de la compareixença en què s'ha explicat els motius del recurs presentat per la defensa de Cuixart. ÒMNIUM

PÚBLIC

La defensa de Jordi Cuixart ha presentat aquest divendres un recurs d'empara al Tribunal Constitucional on denúncia la vulneració de diversos drets fonamentals en la sentència del Suprem contra els líders del procés i planteja a TC que declari inconstitucional la sedició. L'advocat de Cuixart, Benet Salellas, assegura que aquest delicte "ha de ser expulsat del Codi Penal" i qualifica la petició "d'oportunitat única" per aconseguir que la justícia espanyola s'equipari a Europa.

El recurs, en el qual han participat diversos catedràtics de dret constitucional i penal, també denuncia la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei i a un jutge imparcial. La defensa també demana que es deixi en llibertat el líder d'Òmnium mentre es resol el recurs. Òmnium, a més, reclama una llei d'amnistia que assegura que seria l'única via per aconseguir resoldre la situació no només dels líders independentistes sinó també per "anul·lar totes les causes obertes".

La defensa de Cuixart ha presentat el recurs d'empara com a últim pas abans de recórrer a les vies europees com la del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg. Ho ha fet per vulneració de diversos drets fonamentals. Entre ells, el d'un jutge predeterminat per llei o el dret fonamental a un jutge imparcial i independent. També pel que consideren una vulneració del dret de reunió i per la vulneració de la legalitat penal perquè consideren que "s'ha castigat l'exercici d'un dret fonamental".

Un càstig a Òmnium per l'activisme

Salellas creu també que amb la sentència del Suprem, l'alt tribunal va vulnerar també la clàusula de prohibició de desviació de poder i considera que la condemna al líder d'Òmnium tenia com a objectiu castigar-lo a ell i al conjunt de l'entitat pels seu "activisme polític" amb la intenció de "provocar el final de les protestes" en favor de la independència de Catalunya.

Al recurs, també plantegen al TC que declari inconstitucional el delicte de sedició perquè consideren que no s'ajusta a la normativa europea i per la seva "incoherència intrasistèmica". En aquest sentit, Salellas afirma que el delicte s'ha "d'expulsar" del Codi Penal Espanyol i, alhora, redefinir el concepte "d'ordre públic": "Ha de deixar clar que defensar els drets no pot suposar un atac a l'ordre públic".

En el mateix sentit s'han pronunciat diversos catedràtics de dret constitucional i penal, que han participat a l'elaboració del recurs. El catedràtic de Dret Penal en la Universitat de Jaén, Guillermo Portilla, assegura que el delicte de sedició es converteix en una "arma" no només contra els líders del procés sinó també contra "tot el col·lectiu de desobediència civil". "La sedició és anticonstitucional per desproporcionada", ha dit, tot afegint que "en dret comparat no existeix la sedició no violenta".

D'altra banda, la catedràtica de Dret Constitucional en la UAB, Mercè Barceló, ha qualificat de contradictòria la sentència perquè "uns fets provats no poden ser al mateix temps valorats con un dret fonamental i, alhora, com un delicte". En aquest sentit, tots han coincidit que el que s'està penalitzat és el dret a la protesta i a la reunió i també la desobediència civil pacífica.

Per tot plegat, la defensa de Cuixart reclama que mentre es resolgui el recurs es deixi en llibertat el líder independentista. Tant ell com el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, s'han mostrat poc optimistes amb la possibilitat que el Constitucional atengui la seva petició, tot i que en les últimes decisions hi ha hagut vots discrepants. En aquest sentit, Mauri ha dit que la solució de tot plegat ha de ser una llei d'amnistia, l'alliberament i l'absolució dels líders independentistes. "No lluitem només per en Jordi sinó per totes les causes obertes", ha dit.

Mauri també ha dit que aniran "fins al final" i que la intenció de l'executiu espanyol de revisar els delictes de sedició i rebel·lió no resolen el problema de fons i que la solució definitiva ha de passar per la seva eliminació del Codi Penal.

"És l'única oportunitat que té la justícia espanyola per homologar-se als estàndards europeus", ha insistit Salellas.