Público
Público

Cuixart: "La meva prioritat ja no és sortir de la presó, sinó la resolució del conflicte"

El president d'Òmnium Cultural declara al judici al procés que el paper de la seva organització era el de "mobilitzar a la societat", es defineix com a "pres polític", reivindica l'1-O com un exercici de "desobediència civil" i rebat el relat sobre el 20-S de la Fiscalia.

Publicidad
Media: 2.50
Votos: 2

Jordi Cuixart respon a les preguntes del Fiscal. (EFE | TRIBUNAL SUPREM)

"Jo sóc un pres polític, no sóc un polític pres". Així, seriós i contundent, s'ha presentat al judici al procés el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que aquest dimarts ha declarat davant el Tribunal Suprem en el judici del Procés. Cuixart ha assegurat que està a la presó per ser "un activista social" i s'ha definit com un independentista amb "un sentiment republicà". Cuixart ha defensat la legitimitat de l'1-O i el paper pacífic de la ciutadania durant el referèndum enfront la violència policial i ha deixat diverses declaracions impactants. "La meva prioritat ja no és sortir de la presó, és denunciar la manca de llibertats a l’Estat espanyol. La meva prioritat és la resolució del conflicte de Catalunya i Espanya i la recuperació de drets i llibertats al conjunt de l'Estat", ha etzibat.

En resposta al fiscal Jaime Moreno ha reconegut que el paper d'Òmnium Cultural, que ja supera els 140.000 socis, en el procés era el de "mobilitzar la societat". Amb tot, ha puntualitzat que tant ell com el seu "company" Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, van entrar a la presó el 16 d'octubre de 2017 "pel fet de ser activistes socials i no polítics". D'aquesta manera, Cuixart ha posat en evidència la manca de pertinència  de les preguntes que el fiscal li realitzava relatives a cadascuna de les decisions del Govern o el Parlament català que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional.

A l'inici de l'interrogatori ha explicat l'origen i objectius de l'associació que presideix i que compta amb un "99,9% de socis independentistes". "Jo mateix sóc independentista, tinc un sentiment republicà i estic segur que aquí no s'està jutjant el meu sentiment republicà", ha precisat. El fiscal li ha preguntat per un document elaborat per Òmnium, al que ha qualificat de "full de ruta" de les accions que van portar-se a terme durant la tardor de 2017. Cuixart l'ha qualificat de simple "declaració d'intencions que obeïa a una estratègia en la qual es defensava la independència i aportava mobilització social, per convertir les eleccions del 27 de setembre en unes eleccions de caràcter plebiscitari".

Defensa de l'1-O, desobediència civil

Tant el referèndum de l'1-O com les mobilitzacions del 20 de setembre de 2017 han copat bona part de l'interrogatori del fiscal Moreno, que ha tingut temps de tensió i ha mostrat uns coneixements mediocres sobre Twitter, confonent un tuit propi amb un retuit. Cuixart ha defensat l'1-O i ha recalcat que "mai cap tribunal va interpel·lar els ciutadans a no participar en el referèndum", per afegir que aquella jornada era un exercici de "desobediència civil" davant una resolució "injusta" dels tribunals.

La legitimitat de la desobediència civil, sota el principi de la no violència, ha estat una constant al llarg de la declaració de Cuixart en resposta a les preguntes de la Fiscalia. Ha recordat que Rosa Parks. quan lluitava contra la segregació de la població negra al Estat Units posava la reivindicació d'un dret elemental per sobre de la legislació d'aquell moment. La defensa  de la desobediència civil, "sota el principi de la no violència, amb l'acceptació de les conseqüències, és el que jo estic fent avui davant aquest tribunal", ha dit. "No es desacata tot l'ordenament jurídic. La única manera que teniem els ciutadans d'exercir els nostres drets era amb la desobediència civil. "La desobediència civil és l'instrument que tenen les societats per progressar", ha manifestat.

"Celebrarem tants referèndum d'autodeterminació com faci falta fins que ens els deixin fer sense repressió policial", ha afegit, a més d'explicar que la violència policial va ser tan desproporcionada que era necessari demostrar davant la comunitat internacional que era molta la gent que volia votar, per justificar els motius pels quals, a través de xarxes socials, havien cridat a la concentració davant els col·legis electorals de l'1 d'octubre.

L'1 d'octubre, ha insistit Cuixart, va ser l'acte de desobediència civil més gran d'Europa. "Era un exercici de protesta de dos milions tres centes mil persones, organitzades de baix a dalt, ha reiterat abans d'assegurar que el dolor que senten milions de catalans com a conseqüència de la repressió "durarà per generacions". I ha recordat el crit d'"a por ellos" que es va donar quan sortien efectius de les forces de seguretat espanyoles cap a Catalunya. "A poer ellos? A por quién?"" ha pregunta el president d'Òmnium. 

 "És impossible que Òmnium participi en l'organització del referèndum. No hi ha invertit ni un euro, com ha dit la Guàrdia Civil", ha replicat Cuixart als intents de Moreno d'implicar l'entitat en l'organització de l'1-O. El dirigent civil també ha subratllat que l'única violència d'aquell dia la van protagonitzar els cossos policials de l'Estat, amb una actuació que ha descrit com un "acarnissament".

Cuixart ha reivindicat l'exercici de drets fonamentals i el paper que va tenir Òmnium com a "agent mobilitzador" per l'1-O, ja que segons ell "el dret a votar a Catalunya es guanya votant". En aquest sentit, davant la possibilitat d'atendre la suspensió del Tribunal Constitucional o protegir l'exercici del dret a l'autodeterminació, Òmnium "no tenia cap dubte". "Mai renunciarem a l'exercici de drets fonamentals".

Nega el relat de la Fiscalia sobre el 20-S

Pel que fa al 20-S Cuixart ha negat que hi hagués violència per part dels manifestants. També ha tret ferro als danys als cotxes de la Guàrdia Civil -si bé ha condemnat els desperfectes als vehicles-. "No és cert que la comitiva judicial no pogués sortir d'Economia", ha subratllat per rebatre el relat de la Fiscalia. "Hi va haver tensió però no violència", ha comentat per defensar també el dret a manifestació: "L’única manera que té la gent de protestar és amb la manifestació". "Nosaltres el que vam fer és cridar a la població a mostrar la seva disconformitat". 

El fiscal Jaime Moreno li ha preguntat durant l'interrogatori per un tuit que va fer a les 8.28 hores d'aquell dia quan, poc després de conèixer-se els registres en les diverses conselleries i oficines de la Generalitat, va dir que l'Estat "arribarà fins on li deixem". "Si jo escric aquí això, és perquè tinc coneixement que el dictador va morir al llit", ha assenyalat, però que la democràcia la va aconseguir la societat espanyola i es va guanyar amb les mobilitzacions i les manifestacions i "ningú està qüestionant a Catalunya que viure en democràcia està en mans de la ciutadania".

En el que és una clara resposta al rei Felip VI, —qui el passat dia 20 va manifestar que "no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret"— que "l'Estat de dret no està per sobre de la democràcia, perquè el franquisme també era un Estat de dret". En qualsevol cas, Cuixart ha repudiat qualsevol gest de violència.

Cuixart —que ha utilitzat col·loquialment la paraula "hòstia" abans de respondre a les qüestions plantejades pel fiscal Moreno— també ha reconegut que és cert que des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el 2010 han estat demanant als polítics "espanyols i catalans que escoltin la ciutadania en exercici de drets fonamentals". "I ho continuarem fent, passi el que passi", ha afegit.

La Fiscalia demana 17 anys de presó i 17 anys d'inhabilitació per a Cuixart
, en presó preventiva des del 16 d'octubre de 2017, pel delicte de rebel·lió agreujada per condició de cap o promotor i per malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat sol·licita vuit anys de presó per sedició; mentre que VOX demana 52 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i organització criminal.

Txell Bonet: "La Fiscalia parteix de la base que fer manifestacions és delictiu"

Segons ha pogut saber Públic als passadissos del Suprem, la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, ha explicat com el líder social ha manifestat una certa sorpresa i pren un cert to irònic davant les preguntes d’un fiscal que "criminalitza l’exercici de llibertats": "La Fiscalia parteix de la base que fer manifestacions és quelcom delictiu. Mai van deixar de pensar d’aquesta manera". Bonet creu que l'activista ha respost a les preguntes de manera natural: "A casa també és així". En acabat l'interrogatori, l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha felicitat Bonet per la declaració de Cuixart.

A banda de Bonet, l'exconseller de Justícia Carles Mundó, processat en aquest judici, també ha comentat per Públic l'impacte del judici entre els líders independentistes. L'exconseller diu que no s'absentarà de la sala per solidaritat amb els seus companys, que han d'anar "a munt i avall emmanillats".

S'ha fet una defensa del dret a tenir drets, segons Torra

Quan ha acabat l'interrogatori al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president del Tribunal ha anunciat que el judici continuaria a la tarda, els acusats han tingut ocasió de saludar familiars i governants de la Generalitat. "Felicitats per la part que et toca", s'ha sentit que li deia Oriol Junqueras a la companya del president d'Òmnium. Jordi Cuixart, per la seva banda li ha dit al president Quim Torra: "s'ha de rematar això.

A la sortida, Torra ha comentat a Públic que estava molt emocionat, perquè ell havia estat també president d'Òmnium, i un cop fora de la seu de l'alt tribunal ha fet una declaració en la qual ha afirmat que aquest dilluns havien pogut assistir a "un al·legat històric" i que Jordi Cuixart havia fet una defensa del "dret a tenir drets". “Hem assistit a la defensa d’un home íntegre, d’un pacifista, d’un lluitador per les llibertats”, ha manifestat el president de la Generalitat.