Público
Público

Cultura 8 llibres imprescindibles per acostar-se a la literatura d’Antònia Vicens

La mallorquina Antònia Vicens ha estat distingida amb el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El millor homenatge a una escriptora és llegir-la. Per això, t’oferim una tria d’algunes de les obres d’aquesta autora de poemaris i novel·les

02/03/2022 - L'escriptora Antònia Vicens, premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
L'escriptora Antònia Vicens, premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Pere Francesch / ACN

Veure com el ciment es menjava els pins, entre d’altres coses, va provocar que Antònia Vicens (Santanyí, 1941) es posés a escriure. Vicens acaba de ser distingida amb el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que reconeix la seva trajectòria literària, però també el seu compromís amb la defensa dels drets humans i de la llengua catalana. Al Santanyí dels anys quaranta no hi havia ni biblioteca ni llibreries i les queixalades de la Guerra Civil van deixar un panorama ben gris arreu d’aquella Mallorca.

A falta de llibres ja de ben petita, Vicens es va posar a col·leccionar paraules de la vida quotidiana i es va construir una paleta de paraules pròpia per caminar per la vida. Per tot plegat, el dia que es va anunciar el Premi d’Honor, va voler recordar que el català "sempre està perseguit o acorralat, obligant-nos a viure en l’aguait a cada batalla, perquè saben que si ens fereixen la llengua, ens sagna l’ànima".

El seu debut literari va ser fulminant en guanyar el premi Sant Jordi amb 39º a l’ombra. Aleshores era una completa desconeguda. Però més enllà dels premis i distincions, l’escriptura d’Antònia Vicens va obrir un camí per a altres autors com Biel Mesquida, o Maria Antònia Oliver, i ha estat una baula fonamental pels que arribarien més tard com Sebastià Perelló, Lucia Pietrelli o Sebastià Portell, per dir-ne només alguns.

La Mallorca d’Antònia Vicens no és la de les postals d’imatges idíl·liques

De vida solitàriament volguda i escriptura constant, la Mallorca d’Antònia Vicens no és la de les postals d’imatges idíl·liques, per això sovint, els responsables de la transformació de l’illa i sobretot les víctimes d’aquests canvis són els protagonistes del seu prolífic corpus literari narratiu. Els personatges que habiten els seus llibres, la majoria dones, acaben acceptant que qualsevol intent de felicitat és absurd, que la soledat és implícita a tothom i que la comunicació entre els humans sovint fracassa. Una idea que ja apareix a 39º a l’ombra quan escriu: "Sí, al·lota, el món poc més poc manco és una farsa, un aplec de veritats inventades; i guanya aquell que té més imaginació".

A la poesia, Antònia Vicens hi va arribar amb setanta anys, i és als seus poemaris on la recerca de l’essència del llenguatge, la dèria de trobar la paraula justa i aquesta mena de lirisme tràgic que caracteritza el seu estil s’eixampla amb total llibertat. Un estil que es va construir mirant, i tenint molt en compte la manera de fer de Sebastià Galmés i Víctor Català.

Malgrat haver estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, el premi Ramon Llull o la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, entre d’altres, alguns dels seus llibres estan esgotats, descatalogats o costen de trobar, així que seria fantàstic que aquest Premi d’Honor servís per reeditar l’obra d’una de les figures més rellevants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.

'39º a l’ombra'

Amb aquesta novel·la, Antònia Vicens va guanyar el premi Sant Jordi el 1967 essent una completa desconeguda. Aleshores Antònia Vicens feia de secretària en una cadena hotelera i en l’escriptura va trobar la via per abocar tot allò del seu entorn que estava canviant i no li agradava. (L’editorial Lleonard Muntaner va reeditar la novel·la el 2019 amb un epíleg de Sebastià Portell).

'Primera comunió'

La crítica sosté que amb aquesta novel·la Antònia Vicens va fer el cim del seu estil bell i profund de destil·lacions poètiques. D’aquesta novel·la Maria Aurèlia Capmany va escriure que "Primera Comunió marca, n’estic segura, una nova etapa, una magnífica etapa de maduresa". Capmany estava convençuda que la narradora havia trobat una nova manera de dir i que havia entrat la maduresa. (Publicada per l’editorial Moll el 1980).

'Quilòmetres de tul per a un petit cadàver'

Amb aquesta novel·la l’autora va merèixer el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de Novel·la el 1981. La protagonista de la novel·la és una dona casada amb dos fills que intenta sobreviure als despropòsits del món. Ambientat en la segona meitat de la dècada dels setanta, el llibre està escrit com si fos un diari personal, on la protagonista aboca tots els tràngols de la fugida endavant que ha decidit viure i que l’aboca a l’esquizofrènia. (Publicada per AdiA Edicions el 2020).

'Banc de fusta'

Aquest volum aplega quatre relats on l’autora aborda un altre tema relacionat amb el turisme, l’arribada a Mallorca de treballadors del sud d’Espanya. Alguns dels relats parlen de l’explotació salvatge, de les condicions paupèrrimes d’aquella gent, essent així una de les pioneres en tractar aquesta qüestió. (Volum publicat per l’editorial Moll el 1968).

'Ungles perfectes'

Publicada el 2007 per Proa, en aquesta novel·la les protagonistes són la Carmen i la Isabel, dues dones que intenten refer la seva vida en una Mallorca corrompuda pels narcotraficants. En aquesta ocasió l’autora ens porta als baixos fons de Palma on un segrest és el detonant de la trama, i les festes en iots amb molta cocaïna i els embarassos no desitjats són els ingredients d’una de les obres més dinàmiques d’Antònia Vicens. 

'Lovely'

Es tracta del seu primer poemari. Antònia Vicens no havia publicat mai poesia, però la pena per la mort del seu pare i una pluja d’imatges de la seva pròpia vida que la va colpir una tarda mentre parava tranquil·lament el sol, van ser el detonant de la seva entrada al món dels versos. En aques llibre la lectura i l’escriptura es revelen, una vegada més, com una forma de llibertat. (Publicat per l’editorial Moll el 2009).

'Fred als ulls'

Es tracta d’un llibre breu, format per un sol poema de 208 versos. Qui parla és una veu madura, que en segona persona va repassant imatges que evidencien la crueltat i la bellesa de la vida.(Publicat a la col·lecció Jardins de Samarkanda de Cafè Central, el 2015).

'Tots els cavalls'

Es tracta d’un poemari emotiu i inconformista farcit d’imatges contundents. En aquest llibre Antònia Vicens se situa en la posició del qui mira passar la vida i no defuig cap tipus de records. (Publicat per LaBreu Edicions el 2017).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?